dimarts, 27 de setembre del 2016

ATENA COM A PROTECTORA D’ATENES (PERÒ NO DE LES DONES)


Atena, filla de Zeus, és la deessa de la saviesa i l’artesania, i una de les principals divinitats olímpiques. Això ja ho sabem tots, per això m’agradaria centrar-me en un aspecte menys conegut de la deessa, que és el paper que té en el destí envers les dones, en el mite de la fundació d’Atenes. 
 
Resulta que al voltant del segle X a. C. un grup de jònics van aplegar-se i van decidir fundar una ciutat a la regió de l’Àtica, i com que havien d’escollir una divinitat que la protegís, van decidir que l’encarregat seria el déu que els oferís el millor regal. 
 
Van ser dos els déus que es van presentar: Posidó i Atena. Posidó, poderós déu del mar, va fer brollar una font d’aigua salada del terra, que els donaria mitjans per a comerciar. Atena, en canvi, va plantar la primera olivera, un arbre que els proporcionaria fusta, oli i aliment. 
 
Tothom va votar: els homes es van decantar per Posidó, i les dones per Atena. Finalment, per una lleugera diferència, Atena va sortir guanyadora, i la nova ciutat va esdevenir fins als nostres temps Atenes. 
 
Tanmateix, la història no acaba aquí, i és que quan Posidó es va assabentar de l’elecció dels atenesos, va enfurismar-se i va inundar Atenes. Els ciutadans, per calmar el déu, van fer un triple càstig a les dones, culpables de l’elecció d’Atena en comptes de Posidó: des d’aquell moment, no tindrien dret a vot, els seus fills no podrien dur el seu nom i perdrien la consideració de ciutadanes.

I aquesta és, per a mi, la part més interessant del mite. 
 

D’una banda, perquè és una justificació des de la pròpia cultura grega de la seva actitud masclista, que exclou les dones de la vida pública i la presa de decisions: Si les dones no són capaces de prendre les decisions correctes (com van poder votar a Atena, era evident que era millor el regal de Posidó!), com podem deixar el destí de la ciutat i del nostre poble en les seves mans? 

 
I de l’altra, perquè mostra una contradicció en la deessa que costaria molt cara: Si ella mateixa és una dona (a més de deessa), i és l’encarregada de protegir les ateneses (i els atenesos), com va ser capaç d’ignorar el càstig que van aplicar els homes atenesos a les seves dones? Se la pot seguir considerant protectora quan permet que la meitat dels ciutadans perdin els seus drets?




Fonts:  
Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Atenea#Se.C3.B1ora_de_Atenas
Slideshare: es.slideshare.net/brguez/latinppt1


Pau Ostos Quintana 
2n Batx. D

diumenge, 25 de setembre del 2016

LES MOIRES

Les Moires (Μοῖραι), en la mitologia grega, van ser divinitats filles de Nix, la Nit. Eren les personificacions del destí. Els seus equivalents en la mitologia romana eren les Parques, les Laimes en la mitologia bàltica i en la nòrdica les Nornes.
Són les encarregades de decidir el destí de les persones. Al principi, les Moires eren considerades com a divinitats indeterminades i abstractes, i fins hi tot en les èpoques més antigues com a una sola deessa. A la Ilíada d’Homer es parlava generalment d’una sola Moira, que filava el fil de la vida dels homes en el moment del seu naixement.
A l´ Odissea, en canvi, es parla de les Moires com a filadores o Klôthes (Κλῶθές), no com a una de sola sinó com a vàries. Per exemple, a Delfos només es feia culte a dues: la Moira del naixement i la de la mort.
Quan finalment es va definir el nombre de Moires en tres, en algunes zones eren considerades tres germanes, tres velles filadores anomenades  Cloto, Làquesis i Àtropos. En altres representacions també eren tres dones, però aquestes d’edats diferents. Cloto, vista com una noia jove, era l’encarregada de filar el fil de la vida amb un fus. Làquesis, representada com una mestressa, era l'encarregada de decidir la durada de la vida de l'individu mesurant  amb el seu bastó la longitud del fil de la vida. I per últim Àtropos, una dona gran, era qui tallava el fil de la vida i escollia la forma de morir de les persones.
A la tradició grega, s'apareixien a l'infant al cap de tres dies que hagués nascut, per fixar el seu destí. Són inflexibles amb el que es teixeix de cada persona, ja que encarnen una llei que ni els mateixos déus poden desobeir sense posar en perill l'ordre de l'univers. Ni tan sols  Zeus pot burlar el destí que filen les Moires.
Les Moires es caracteritzen per anar vestides amb túniques blanques, tenir expressions melancòliques  i sembrar gran temor entre la població, encara que podien arribar a ser adorades com altres deesses. Per exemple  les núvies atenenques els hi feien ofrenes de flocs del seu cabell.
Els seus atributs són: Cloto, portant un fus, Làquesis portant un bastó, una ploma o un globus terraqui i Àtropos portant unes tisores d’or o una balança.

Marta Romera 2n D

















dimarts, 20 de setembre del 2016

EL VI GREC. De l'antiguitat als cellers catalans actuals

El proper dia 29 de setembre s´inagurarà al MAC (Museu Arquelògic de Catalunya) una exposició sobre el vi grec a Catalunya. A través de diferents objectes arqueològics, l´exposició tractarà sobre la importància del conreu i del consum del vi a la Grècia antiga, així com del llegat viticultor que els grecs van deixar a la nostra terra. En definitiva, una exposició interessant per se, que a més pot esdevenir un bon punt de partida per a un futur treball de recerca.


dilluns, 19 de setembre del 2016

El retorn de Ben-Hur

Acaben d´estrenar als cinemes un remake de la pel.lícula Ben-Hur, considerada un dels clàssics cinematogràfics de tots els temps, i famosa per l´escena de la cursa de quàdrigues. Si voleu saber-ne més detalls, aquí teniu un enllaç a una notícia en el diari que us pot interessar.