dilluns, 18 de febrer de 2019

Estris per menjar


Els romans feien tres àpats durant el dia: l´esmorzar (ientacalum), el dinar (prandium) i per últim el sopar (cena), que era l´àpat principal.

Menjaven de tot una mica fins a pomes i préssecs a faves i cigrons i ho feien amb ajuda dels estris següents:


Les culleres (cochlearia) eren molt usades: tenien diverses funcions a l´hora de menjar i hi havien diferents tipus. Hi havia la ligula (la més grossa) i la cochlea (la més petita, tenia un mànec en forma d´agulla).

Resultat d'imatges de culleres romanes



Cochlea (cullera petita amb un mànec en forma d´agulla)



Resultat d'imatges de ligula romana

Ligula (cullera gran)


Al que sabem de la nostra actual forquilla és que ells no la coneixien. Feien servir l'agulla de la cochlea per a punxar trossos de menjar o obrir musclos com si fos una forquilla.

Pel que fa a l'actual ganivet (culter) ells no l´usaven gaire, ja que se'l servia el menjar tallat en petits trossets per l´esclau i ells menjaven amb els dits (era un senyal d'elegància menjar amb els dits sense embrutar-se)

























diumenge, 17 de febrer de 2019

Cantant de moda a Grècia

Αναστάσιος Σάκης Ρουβάς (Anastásios Sákis Rouvas) és un cantant i gimnasta grec que va nèixer el 5 de gener de 1972 a Corfú, Grècia. Està casat amb la model Katya Zigouli, amb la qual té tres fills, Anastasia, Alexandros i Ariadni.
El seu gust per la música va començar quan era estudiant i interpretava a Elvis Presley  a les classes de matemàtiques. A part de la música, la seva altra passió és la gimnàstica artística, va guanyar molts premis i va aconseguir fer-se lloc a l'equip nacional grec. 
Al 1991 Sákis va fer la seva primera aparició professional en el Show Centre d'Atenes, allà va conèixer a Polygram, que li va oferir el seu primer contracte discogràfic.

Durant quatre anys consecutius, va monopolitzar els Greek Music Awards “Pop Corn”, guanyant els premis a millor artista, a la millor cançó, a la millor presencia escénica i a molt més.
Al 2002, Sákis va guanyar el premi al millor cantant de de l'any pel seu álbum "Disco Girl", presentant per primer cop la cançó "Ola Kala". Aquesta sortí al gener del 2003 arribant a ser disc d'or en 11 dies.
El 2004 va ser el millor any de la seva carrera, ja que fou escollit per representar a Grècia al festival d'Eurovisió amb la cançó "Shake it", tot i que no va guanyar, va quedar tercer. Aquell mateix any fou trucat per cantar en la gala de presentación dels Jocs Olímpics. L'any 2006 va presentar la gala del festival d'Eurovisió. 
Enllaç de la cançó "Ola Kala": https://www.youtube.com/watch?v=WcM2vLrYPWA



divendres, 15 de febrer de 2019

LA CIRURGIA A L'ÈPOCA ROMANA



Una petita introducció.

La medicina a l'antiga Roma estava poc avançada i la majoria de coneixements respecte aquesta van ser adquirits dels grecs, principalment d' Hipòcrates (considerat el pare de la medicina antiga). No va ser fins als inicis de la República quan es van començar a crear escoles de medicina a Roma i per tant, els primers metges que van haver-hi eren procedents de Grècia. Cal destacar, també, que la medicina en aquella època s'acostumava a barrejar amb la religió.

Qui eren els encargats de les operacions quirúrgiques?

Els metges de l'època no sempre eren professionals i s'encarregaven de fer diferents funcions. Fins i tot els barbers podien fer operacions quirúrgiques. Tot i això, a causa de les guerres, molts es formaven en medicina als hospitals de l'exèrcit i allà aprenien sobre anatomia i cirurgia per curar els ferits. També eren els encarregats de tractar les malalties i la higiene. 
Alguns d'ells acostumaven a ser esclaus o lliberts que anaven viatjant poble per poble.

Les operacions quirúrgiques

Les operacions en aquella època, com ja sabem, comportaven un perill més gran i no existia encara l'anestèsia. El que podien fer els pacients era veure vi o algun tipus d'alcohol per alleujar el dolor. Les operacions més dutes a terme eren les amputacions d'extremitats, restabliment d'ossos trencats, l'establiment de pròtesis o la cesària en el parts de les dones, entre altres. 

Això sí, per fer les operacions, els metges tenien diferents instruments majoritàriament fets amb bronze i ferro:

Un dels més utilitzats era el bisturí que tenia tres parts diferents: una fulla que tallava, un entroncament on s'introduïa la fulla i dues ranures per fixar-la. 


També utilitzaven els ganxos separadors per cirurgies més petites com l'operació de les amígdales (que ja es realitzaven en aquella època).

 El trepà cilíndric per cranis era utilitzat per fer forats al cap i poder retirar restes d'ossos en cas de que s'haguessín quedat incrustats dins una ferida després d'un cop al cap. 

Finalment, també utilitzaven tisores, pinces, agulles, palanques, martells de plom, entre d'altres.


Aule Corneli Cels

Cels va ser un escriptor romà i molt possiblement metge que va viure al segle I aC. Una de les seves obres, anomenada De Medicina, que parla sobre la dieta, la cirurgia, temes de farmàcia i altres temes relacionats amb els anteriors. Aquesta obra es de les úniques que es van conservar i va tenir una gran influència en la medicina dels anys següents ja que recull tots els coneixements i avenços mèdics des d´Hipòcrates.

Cels, en un apartat del llibre, escriu les qualitats que ha de tenir un cirurgià:

"El cirurgià ha de ser jove o si més no d'edat no molt avançada, tenir la mà ferma, segura i que mai tremoli; ha de ser tan destre amb la mà esquerra com amb la dreta; tenir la vista segura i penetrant; intrepidesa d'ànim suficient per mantenir-se ferm contra els crits del pacient, tot i que compadint a aquell la cura hagi emprès; no ha de afanyar-se més del que el cas requereixi, ni tallar menys del que sigui necessari i executar el seu propòsit en tot cas, sense canvis per les inoportunitats del pacient ... "





dilluns, 11 de febrer de 2019

PANEM ET CIRCENSES




Resultat d'imatges de panem et circenses
Va ser Juvenal qui va acunyar aquest llatinisme. “Panem et Circenses”, literalment “pa i circ”, era la fórmula per al benestar de la població, i per tant una estratègia política. Aquesta fórmula oferia una gran varietat de plaers tals com: la distribució d'aliments, banys públics, gladiadors, animals exòtics, les carreres de carros, competicions esportives, i la representació teatral. Va ser un instrument eficaç en mans dels emperadors per a mantenir la població dòcil, i al mateix temps, donant-los l'oportunitat d'expressar-se en aquests llocs lúdics. Avui és una frase popular usada políticament per a denotar que aquests dos elements són els que mantenen al poble tranquil, i d'aquesta manera asistencialista es porta endavant una societat que ocultan i distorciona fets controversials o senzillament mantenint els individus allunyats i distrets del que és la realitat en la que es troben sotmesos.



Resultat d'imatges de futbol publicoEls polítics Romans van visualitzar un pla en el 140 a. C. per a guanyar els vots dels pobres; En regalar menjar barat i entreteniment, els polítics van decidir que aquesta política de “pa i circ” seria la forma més efectiva de pujar al poder, mantenir encegada a la plebs i sota control.
La vella fórmula dels emperadors més corruptes de l'Imperi Romà continua tenint vigor a la actual “democràcia” imperant. N'és suficient amb una mica de pa (cervesa i menjar basura) i molt de circ ( futbol, incloent altres esports, pel·lícules i tot tipus d'entreteniment de la TV, realities ahows, etc.), quantiosos espectacles, com més degradants millor, per a acontentar el proletari i que així no s'amotini, ni es preocupi per assumptes encoberts que li afecten directament, mancats de llibertat, inconscients d'estar sent manipulats, distrets, programats i adoctrinats, creient ser lliures. Els esclaus no tenen drets i els patricis viuen amb un luxe insultant.

El futbol és el millor circ actual i els governs els seus millors promotors per a fer oblidar a la societat els seus problemes i arrabassar-lis els seus drets.

Portem un quart de segle de degradació constant. Un dels efectes malèfics del sufragi universal és que els polítics prometen temptacions i vicis sota capes de llibertat i la classe mitja, mancada de voluntat pròpia i pensament independent es guia per inèrcia.

Les notícies actuals, en grec antic

El passat dia 9 de febrer va ser el Dia Internacional de la Llengua Grega. Molts articles i diversos elogis a aquesta llengua clàssica es van poder llegir al llarg del cap de setmana a diferents webs i diaris que se´n van fer ressó. "Es tracta d'una llengua que es parla ininterrompudament durant més de 40 segles. Té la mateixa grafia i alfabet per 28 segles i la mateixa ortografia per 24 segles "anotava el professor de Lingüística General de la Universitat d'Atenes, Yorgos Babiniotis, i autor del diccionari de referència de la llengua grega. El director del Centre de la Llengua Grega, Ioannis Kazazis, deia aquestes paraules: "Val la pena aprendre i estimar la llengua grega per les seves virtuts, però també i sobretot per haver expressat una gran civilització". Què en penseu, d´aquestes afirmacions?



Navegant per la xarxa, vaig trobar casualment l´exemple viu de com la llengua grega encara és viva i ben viva. Es tracta d´una web que publica les notícies diàries d´arreu del món, però fent servir el grec clàssic. A continuació us en deixo l´enllaç: http://www.akwn.net



diumenge, 10 de febrer de 2019

La Grècia actual: el conflicte amb Macedònia

La disputa sobre el nom de Macedònia és un conflicte entre Grècia i la República de Macedònia causat pel desacord entre les dues nacions per l'ús del terme Macedònia. El govern grec s'oposa a l'ús d'aquesta denominació per part del govern macedoni a causa de l'ambigüitat que aquest terme crea entre la República de Macedònia i la regió grega de Macedònia. El govern grec també s'oposa a l'ús del terme macedoni sense l'especificitat entre el poble macedoni i l'idioma.
Resultat d'imatges de bandera macedonia

Després de la independència de la República de Macedònia al 1991, es va retardar constantment el seu ingrés en l'Organització de les Nacions Unides i en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per l'oposició de Grècia. La CEE durant el Comitè d'Arbitratge de Badinter va declarar que la República de Macedònia satisfeia les condicions per al seu reconeixement internacional, encara que el govern grec va declarar la seva disconformitat respecte a aquesta declaració per les seves diferències amb el govern macedoni pel nom del país, la seva constitució i la seva bandera a causa de l'ús del símbol del Sol de Vergina o estel argéada, un símbol propi de la històrica regió grega de Macedònia.


A l'abril de 2005, Matthew Nimetz, un mediador de l'ONU, va suggerir l'ús de «Republika Makedonija-Skopje» per a esdeveniments oficials. Grècia no va acceptar la proposta, però la va considerar com un començament per a les negociacions constructives. El primer ministre de Macedònia Vlado Bučkovski va rebutjar de ple la proposta i va proposar que la Comunitat Internacional usés «República de Macedònia», mentre que Grècia empraria la denominació d'«Antiga República Iugoslava de Macedònia».

El 19 de febrer de 2008 a Atenes, es va convocar una reunió on van participar els delegats dels dos països sota els auspicis del mediador Matthew Nimetz. La conclusió de les negociacions va ser publicada en el diari grec To Vima i després aquesta notícia també va circular en altres agències de notícies gregues. Aquest acord estava basat en vuit punts i el seu objectiu principal era el d'aconseguir una solució conjunta a la disputa per a l'aplicació d'un nom únic per a la República de Macedònia a escala internacional.

El 2 de març de 2008 a Nova York, Nimetz va anunciar que les propostes van fallar a causa de les diferències entre els dos països. Per tant, no hi hauria cap progrés per a la solució de la disputa fins que s'arribés a un compromís favorable per a tots dos. Després dels advertiments de l'ex primer ministre Karamanlis de vetar a la República de Macedònia, els mitjans de comunicació grecs van donar per fet el rebuig d'aquesta a la cimera de Ministres d'Afers exteriors de l'OTAN celebrada a Brussel·les el 6 de març de 2008. En una enquesta realitzada a Grècia, el 84% dels enquestats van recolzar la postura de vetar l'ingrés de la República de Macedònia a l'OTAN fins que es resolgués la disputa.

Finalment, es va arribar a un acord: l'Acord de Prespa, també conegut com a Tractat de Prespa. Es l'acord internacional signat pels caps de diplomàcia de la República de MacedòniaNikola Dimitrov, i de GrèciaNikos Kotziàs, el 17 de juny de 2018 al poble de Psarades. També va ser signat pel mediador de les Nacions Unides per a la disputa del nom, Matthew Nimetz. L'acord substitueix l'Acord interí signat a Nova York el 13 de setembre de 1995. Hauria de ser una solució per a la disputa sobre el nom de Macedònia i hauria d'establir una aliança estratègica entre la futura Macedònia del Nord i Grècia. Segons les disposicions d'aquest tractat, Macedònia haurà de canviar el seu nom pel de Macedònia del Nord o bé, formalment, República de Macedònia del Nord, i Grècia haurà de reconèixer la nacionalitat del país veí com a macedònia / ciutadà de la República de Macedònia del Nord i l'idioma oficial de l'estat com a macedònic.

dissabte, 2 de febrer de 2019

Els plaers per als romans


El plaer, allò tan intangible i abstracte que tot ésser humà busca, una satisfacció donada per algun estímul, diferent per cada individu. És igual els anys que hagin pogut passar, el temps no ho esborra tot, però... Quins plaers tenien els nostres avantpassats llatins?
Doncs bé, els plaers romans van de petits detalls com un bany públic, fins a grans banquets de menjar o les orgies.
El plaer més venerat entre els romans era el banquet, que es solia preparar cada dia entre els nobles; tot i que inclús els més pobres feien el seu petit ressopó diari, sempre a mitjanit, i el seu gust preferit era l'agredolç. Resultado de imagen de banquete romano
I si per nosaltres l'amor comporta plaer, els romans en les relacions socials l'amor no era exaltat com el més important sinó l'amistat; l'amor per als romans era associat amb el servilisme, l'esclavitud moral.
Un altre gran plaer per a ells foren els grans espectacles romans, gaudien amb l'esport i gaudien veient com els atletes competien entre ells, és a dir, una mica com avui dia.
Però els grans plaers eren urbans: els banys públics, el teatre, el circ, el coliseu, els esports, i s'era més privilegiat quan la ciutat estava envoltada per una muralla.
Curiós oi? Ja ho diuen ja! Que els grans plaers s'amaguen als hàbits més senzills!


divendres, 1 de febrer de 2019

Les exentricitats de Calígula

Se sap que Calígula va ser un emperador molt peculiar. Poc temps després que comencés  a governar, va contrauré una malaltia que li va provocar desequilibris mentals.

Una de les bogeries que va fer aquest emperador va ser: nomenar cònsol el seu cavall. 

Calígula i Incitatus
Per començar, el protagonista d'aquesta història es deia Incitatus que vol dir impetuós. Era un cavall de carreres de procedència hispànica. En primer lloc, va ordenar construir-li unes quadres de marbre amb pessebres d'ivori, però aviat va arribar a donar-li tota una vila amb jardins i 18 servents per la seva cura personal. Posteriorment, Calígula va otorgar-li el títol de cònsol de Bitínia

D'altra banda, Incitatus dormia amb flassades de color porpra i duia collarets de pedres precioses. El cavall menjava flocs d'avena barrejats amb or. També li servien el millor vi en les millors copes que hi havia. A més, a vegades menjava on ho feia l'emperador.

Altrament, es deia que el dia abans a una competició, l'emperador decretava un silenci general que ningú podia violar sota pena de mort, i a més a més, dormia juntament amb el cavall. Es diu que Incitatus només va perdre una competició al llarg de la seva vida. Això, no va agradar l'emperador i va ordenar que matessin lentament a l'auriga. 

Per últim, es diu que l'emperador no el deixava mantenir relacions sexuals amb eugues sinó que li va proporcionar una dona d'alta societat anomenada Penèlope.