dijous, 22 de febrer del 2018

Semblances entre l'Antiga Roma i "Star Wars"


Probablement si algun cop hem vist alguna pel·lícula de "La guerra de les galàxies", ens haurem centrat tant a gaudir de tota la ciència-ficció i tot el conjunt d'aventures que se'ns presenta, que no haurem parat gaire atenció a què potser George Lucas va extreure moltes de les seves idees d'una civilització què, tot i haver passat un bon grapat de segles, no és tan llunyana com diu a les pel·lícules. En efecte, aquesta antiga civilització és l'antiga Roma. Aquí us presento uns quants factors que segurament han servit per crear "Star Wars".


1. Coruscant, la capital de la República galàctica:
Tot i que aquesta mega ciutat (que segons George Lucas omple tot el planeta Coruscant) ha rebut probablement influència dels gratacels de Nova York, també podem adornar-nos del fet que gairebé tota la ciutat té la mateixa arquitectura, just com també ho tenia l'antiga capital romana.




2. El Senat:
La segona coincidència és una de ben clara. La República galàctica no té ministres, sinó senadors, de fet, el sistema polític galàctic és pràcticament idèntic al sistema de la república romana, l'única diferència és que al món fictici de "Star Wars" hi podem trobar un Canceller Suprem, que té les mateixes funcions que un president del govern. Tot i això, durant l'episodi III, si parem atenció a una conversa entre els personatges principals (l'Obi-Wan Kenobi i l'Anakin Skywalker) podem sentir que comenten que el Canceller Suprem Palpatine ha estat reescollit en el seu càrrec durant quatre anys més amb l'única aprovació del Senat i sense convocació d'eleccions. Aquest succés també era comú al Senat de la República Romana, de fet Juli Cèsar va ser reescollit unes quantes vegades. També hi destaca que en certes ocasions el Canceller Palpatine porta una vestimenta que ens pot fer recordar les togues dels senadors romans.






















3. De la República a l'Imperi:
Una altra similitud és el fet que una vegada acaben les guerres clon (les quals podrien ser un equivalent a la II i III Guerra Civil romanes) el Canceller Palpatine aconsegueix desfer-se dels Cavallers Jedi, la amenaça més gran que podria fer-lo fracassar en tots els seus plans per arribar al poder absolut. Una vegada fet això, convoca un ple al senat per anunciar noves reformes, les quals li atorguen tot el poder a ell (auto proclamant-se emperador) i reorganitzen la república en el Primer Imperi Galàctic on el senat no té cap tipus de poder polític real. Això és semblant al que va passar realment a l'antiga Roma, quan Juli Cèsar va començar a reunir tot el poder, i tot i no viure per veure-ho, finalment Roma es convertí en un Imperi on l'emperador o "Caesar" tenia tot el poder sobre tot el territori romà.

 4. La guàrdia del canceller/emperador:
Si observem els guàrdies que protegeixen al Canceller o a l'emperador, podríem veure certa semblança (pel que fa al seu uniforme), amb la Guàrdia Pretoriana que durant l'imperi romà protegien el Cèsar.



5. L'amfiteatre de Geonòsis:
Cap al final de l'episodi II, podem veure com els protagonistes són portats a una mena d'amfiteatre per ser devorats per unes bèsties alienígenes. Això ens pot recordar a les famoses "Venationes", espectacles que es duien a terme en els amfiteatres i en les quals els gladiadors havien de lluitar contra feres salvatges com lleons o tigres.




6. Les curses de Baines:
Durant l'episodi I, se'ns mostra una cursa de Baines, les quals podríem relacionar amb les curses de Moto GP o la Fórmula 1, però també (pel disseny dels vehicles i la violència de les curses) podem relacionar-les amb les curses de cavalls que es feien al circ romà.




Aquestes són les sis similituds que he trobat entre l'antiga Roma i "Star Wars", segurament no les he trobat totes. I vosaltres, podeu recordar cap?

dijous, 15 de febrer del 2018

Les vestals

Imatge relacionada
Dins del sacerdoci romà, un grup particular i específic van ser les vestals, sis dones la missió de les quals era vigilar i preservar el foc sagrat del santuari de Vesta, sota l'autoritat de la Gran Verge Vestal.

La funció exercida per les vestals es considerava de primeríssima importància. Els romans consideraven que la destinació de Roma estava lligada al manteniment del foc sagrat del temple de Vesta i, si aquest s'extingia, Roma mateixa es ressentiria. Per aquest motiu, es tractava de dones acuradament seleccionades, que gaudien d'un alt respecte.


Les vestals eren en total sis, que designava el gran pontífex. Per ser seleccionades havien de ser filles de famílies importants, tenir entre sis i deu anys, ser verges i ser molt belles. Les escollides eren separades de la seva família. Les portaven al temple, on els hi tallaven el cabell i les sotmetien a una prova: les deixaven penjades per provar que realment no necessitaven a la seva família.


Resultat d'imatges de escuela de vestales
Una vegada superada la prova, començaven els seus serveis com a vestals. El servei durava 30 anys: els deu primers era per aprendre la feina que havien de fer; els altres deu era per fer aquesta feina; els últims deu anys eren per instruir les noves vestals. Durant el seu servei, solien dipositar espigues en uns cistells, molien aquestes espigues i sempre les escampaven a sobre dels animals que anaven a ser sacrificats pels déus.


Quan acabaven el seu servei, podien tornar amb la seva família, casar-se i formar la seva pròpia família, o quedar-se dintre del temple. 

La feina més important d'una vestal era mantenir el foc sagrat encès en el temple de Vesta, que estava situat al fòrum romà. Si el foc s'apagava, el Senat es reunia per determinar-ne la causa i solucionar-la, després es purificava el temple i el tronaven a encendre.





       

Imatge relacionadaLes vestals tenien privilegis i honors: se'ls hi reservaven llocs de privilegi en els actes públics als quals havien d'assistir; viatjaven en un carpentum (un carro de dues rodes cobert) i eren precedides per un lictor que portava vares i destrals per infligir càstigs a les persones que no respectessin a la vestal o als seus drets, entre els quals es trobava el dret de preferència de pas; eren les úniques dones que disposaven d'un estatus similar al dels homes romans i podien testar encara vivint els seus pares i disposar dels seus béns i herència sense necessitat de tutor; podien alliberar a un condemnat a mort, absolent-ho de la pena, solament amb creuar-se amb el reu de forma casual, la qual cosa ens dóna una idea del rang i prestigi del qual gaudien en la societat romana; podien disposar de totes les seves possessions i fins i tot podien fer testament, encara que el seu pare o qualsevol altre home de la família encara estigués viu.


El reglament de conducta de les vestals, però ,era molt estricte i estaven sotmeses a la disciplina del Pontifex Maximus, que s'encarregava de presidir els ritus, establir les regles de convivència, les normes per al desenvolupament, les cerimònies públiques i vetllar pel compliment de les normes de conducta de les vestals i en cas d'incompliment imposar-los el corresponent càstig.
Resultat d'imatges de les vestals

Les vestals tenien algunes prohibicions i responsabilitats per les quals podien ser durament castigades. El més important de tot era que no s'apagués el foc del temple. Si aquest s'apagava, doncs es considerava que el nou foc era impur i que ocasionaria greus mals a Roma. Si això succeïa, el Senat es reunia i parlaven sobre les causes i les conseqüències del fet; després el foc tornava a encendre's. La vestal que havia estat de guàrdia quan la flama s'havia apagat era lapidada. La mort de les vestals no era, no obstant això, igual que les de la resta: enmig d'espantoses cerimònies en les quals es recordava a les divinitats més malignes, la Vestal castigada havia de baixar a la seva pròpia tomba, on la tancaven amb una làmpada, una mica d'oli, pa, aigua i llet. Així doncs, la infortuna moria d'inanició.


Resultat d'imatges de vestales lapidada
Per aquelles Vestals que perdien la virginitat, se les enterrava vives, mitjançant un ritual, tancant-les al Campus Sceleratus, prop de la porta Pujol, i se li tancava en una estança amb menjar, un llum i un llit i se li deixava fins que moria. L'home amb qui la vestal havia maningut relacions sexuals, era condemnat a mort per suplici.


Per a incompliments lleus de les normes, el càstig consistia a assotar-les.

A Roma, no es podia enterrar a ningú a la ciutat. Per això, per no dir que les enterraven vives, es deia que a les vetals se les tancava "en una estança habitable" sota terra.






És el panteó de Roma un rellotge solar?




El Panteón y la bella fuente de la Plaza de la Rotonda, proyectada por Giacomo Della Porta

El Panteó de Roma o d'Agrippa és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats. Originàriament va ser construït com a temple dedicat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L'edifici el va fer construir a l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, però  després d'un 'incendi al 80 d.C, Adrià el va reconstruir totalment, entre els anys 118 i 125 d.C i en va  alterar la seva estructura. Adrià va voler homenatjar al cònsol Agripa amb la gran inscripció en llatí que hi ha en la façana, la qual significa "Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, ho va fer".

La llum pot arribar al Panteó a través de dues zones: la gran porta d'entrada, en el nord, i el forat en el sostre (oculus). L'edifici s'orienta al nord i, per tant, la llum del sol només pot entrar directament a l'edifici a través del sostre. La llum que entra pel migdia traça una línia a l'interior de l'edifici que varia amb els mesos: durant l'estiu, quan el sol està més alt en el cel, el feix es mou en la part baixa de les parets del Panteó, i en hivern la llum arriba directament a la part superior de la cúpula. Però el fenomen més curiós es produeix durant els equinoccis d'hivern i estiu, quan el feix solar dibuixa una trajectòria sobre el punt que uneix la cúpula i les parets del Panteó. 
Resultado de imagen de panteon de roma
Segons el científic Miguel Cabanillas: "És impossible que sigui una coincidència que la llum del sol arribi a l'equador de la cúpula just durant l´equinocci, perquè això és resultat de la forma de l'interior de la cúpula, i l'interior de la cúpula està deliberadament construït perquè tingui l'aspecte d'un perfecte hemisferi, encara que estructuralment no ho sigui"

Malgrat demostrar que el Panteó era utilitzat com a rellotge solar, no es pot saber si aquest era el propòsit principal del seu arquitecte.

divendres, 9 de febrer del 2018

Safo de Lesbos

Biografia

En el dialecte eòlic Safo vol dir "transparent, translúcid".
Safo de Lesbos o també coneguda com  Safo de Mitilene neix aproximadament cap el 650 aC i morí al voltant del 580 aC va ser una compositora i poetessa grega.
Safo provenia d'una família aristocràtica. El seu pare es deia Escamandrònim, la seva mare Cleis i tenia tres germans més petits que ella.
Quan es declarà la guerra entre Lesbos i Atenas, el seu pare va a lluitar i com a conseqüència és mort.
Safo participà en lluites polítiques. Ella s'exilia cap a Sicília i allà es casa amb Cerciles, un mercader, amb el qual va tenir una filla.
Durant la seva estancia a Sicilia va estar en contacte amb moltes cultures, això la fa créixer intel·lectualment. En aquesta època Safo es converteix en el centre de la vida cultural i artística de Sicilia. Es queda vidua poc temps desprès de casar-se i heretà la fortuna del seu marit.
De tornada a Lesbos, Safo crea un grup de noies que rendien culte a Afrodita, tot i que altres versions diuen que aprenien a recitar cançons, i que confeccionaven flors i collarets. El que es cert és que convivia amb elles i que entre elles hi havia relacions amoroses. Això ho podem saber a través dels seus poemes

OBRA

Safo és la primera poetessa grega en escriure subjectivament, és a dir, sobre el seus sentiments. També la manera com ella escriu acaba tenint el nom  de vers sàfic. Un vers sàfic és un vers de deu síl·labes que té la tercera, la vuitena i l'última síl·laba tònica i acaba en paraula plana

Només es coneixen alguns fragments dels seus poemes, de fet tot el que sabem de la seva vida els deduïm a partir dels seus poemes. El contingut amorós dels seus poemes fa que la gent comences a parlar sobre ella.
Els seus poemes es recitaven a Atenes, i més tard els poetes romans lloaven els seus poemes. Ha sigut probablement la poetessa més imitada i traduïda de l'antiguitat clàssica. La seva poesia va servir d'inspiració a poetes, com Catul, Horaci i Ovidi.S afo adquireix el nom de la decena musa per la seva importància dins del món de la poesia.

D'entre els fragments que s'han conservat està Himno en honor a Afrodita. Les característiques de les seves obres són la naturalesa (serena i dolça), la bellesa de la dona, l'erotisme i les festes matrimonials.





divendres, 2 de febrer del 2018

Mite d'Aries

Mite d'Aries

Atamant, rei de Bootia i la seva dona Nèfele van tenir un fill anomenat Frix i una filla anomenada Hel·lè. Al cap d'uns anys, Atamant va deixar Nèfele i es va casar amb Ino, que  es va enamorar de Frix, però ell no l'estimava a ella. Aquest rebuig la va fer enfadar tant que va intentar matar-lo junt amb la seva germana. Però Frix i Hel·lè van ser salvats per la seva mare, que va enviar un moltó perquè els rescatés i els portés fins a un lloc on estiguessin segurs. Aquest moltó era Crisomallus, fill del déu del mar Neptú i Teòfane. El moltó va acompanyar els germans a un lloc segur, però Hel·lè es va ofegar al mar durant el viatge. Ja a terra Crisomallus li va dir a Frix que el sacrifiqués i li va donar el seu mantell daurat com a regal de comiat i després de la seva mort va pujar immediatament cap a les estrelles. On va passar a representar Aries.
Moment en el que Hel·lè cau al mar.
Joana Estrada Vila