El matrimoni en l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat i tenia com a principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares, per a que el matrimoni fos reconegut socialment no era necessari un acte jurídic o religiós, només calia que tots dos visquessin junts per a considerar que estaven casats.
En cas de celebració, les bodes habitualment eren concertades pels pares, tenint en compte els aspectes econòmics i estratègics. Normalment les bodes se celebraven amb la presència de déu testimonis, davant dels quals el nuvi pagava al pare de la núvia amb dues monedes, una de plata i una d'or.
El protocol de les bodes era el següent:
El nuvi regalava a la seva esposa una aliança de ferro, que col·locava al dit anular de la mà esquerra, que era el dit que deien estava connectat directament amb el cor. Passats uns mesos, aquest anell era substituït per una altra d'or, com a mostra de fidelitat.
Dies abans del casament les núvies recuperaven les joguines de la seva infància, el que es coneixia com a lars.
El pentinat del casament típic era fer sis trenes que cobrien després amb un vel taronja, el flammeum.
El vestit de núvia s'adornava amb tot el luxe i ostentació possible.
Un cop al temple amb els esposos davant de l'altar, el sacerdot sacrificava un animal com a ofrena als déus per la felicitat dels contraents. Després del sacrifici, l'anomenat arúspide estudiava les entranyes de l'animal i procedia a descriure els auguris de la parella.
A la fi de la cerimònia intervenia la llevadora o próbuna, que ajuntava les mans dels nuvis per desitjar-fecunditat.
A l'acabar la ceremonia es passaba al banquet nupcial, que aquest era abundant, excel·lent i , fins i tot excessiu.
Arribada la nit, enmig d'una processó de torxes, l'esposa era conduïda al llindar de la casa del marit, acompanyada de dos nens, que carregaven una filosa i un fus, símbols de la vida domèstica. I a la porta que adornaven amb rams verds, l'esperava el marit per entrar junts.
