Julia Domna

Quan Roma estava a punt de submergir-se en una profunda i llarga crisi política i econòmica, una sèrie de dones provinents del costat oriental de l'imperi van ascendir al capdamunt del poder. En el seu paper de emperadrius, van donar un caràcter i estil diferents a la família imperial. La primera d'elles, Julia Domna, no només va assessorar políticament al seu marit i després al seu fill, sinó que va dotar a la cort d'una atmosfera filosòfica i intel·lectual totalment diferent a la viscuda fins al moment. Va ser tal el seu esplendor que aquell període de la història de Roma seria conegut com l'edat dels Severs i de les dones siries..

La primera emperadriu siriana

Julia Domna, el nom original era Martha (Domna era la transcripció llatina del seu significat, "senyora") va néixer a Emesa, l'actual Homs, a Síria, l'any 170. Feia pocs anys que la seva ciutat natal pertanyia a l'imperi en qualitat de capital autònoma d'una dinastia hereditària. El seu pare, Juli Bassià, era el gran sacerdot de la divinitat solar siriana Baal.

Quan Julia tenia 15 anys, es va fixar en ella Septimi Sever. El que seria el primer emperador de la dinastia severa era llavors governador de la Gàl·lia Lugdunensis. En aquell moment es trobava a la província siriana comandant una legió. Septimi tenia llavors uns 40 anys, estava vidu i tenia dues filles. L'any 187 es va casar amb ella.

Quan Julia va marxar de les seves llunyanes terres orientals per instal·lar-se a la capital de l'imperi, no ho va fer sola. La seva germana, Julia Mesa, l'acompanyava.

Julia va ser coneguda com l'emperadriu filòsofa i, de nou se li van arribar a trobar grans similituds amb l'erudita Aspasia.

Agripina Minor

Iulia Agrippina minor va néixer un 6 de novembre de l'any 15 dC. a la localització germànica d'Ara Ubiorum (actual Colonia, Alemanya). Era filla d'Agripina major (per a distingir-se de la filla) i de Germànic.

L'any 28, quan tenia al voltant de 13 anys, la van fer casar-se amb Gneu Domici Aenobarb, que va morir l'any 40. 

Poc després va casar-se amb Crisp Passiè, que també va morir aviat i Agripina va ser acusada d'haver-lo enverinat amb el propòsit de quedar-se amb la seva fortuna, encara que mai es va verificar que fos així. 

També va ser acusada de cometre incest amb el seu germà Cal·lígula i, aquest, amb l'excusa de que Agripina havia comès adulteri amb Emili Lèpid, la va desterrar tot enviant-la a l'illa de Pòntia (a la costa d'Itàlia), on va reunir-se amb la seva germana Drusil·la, que també havia mantingut una llarga relació incestuosa amb el seu germà Cal·lígula.

Drusil·la i Agripina van finalitzar el seu exili l'any 41, després de que Claudi arribés al poder (tot i que la dona d'aquest, Messalina, era rival d'Agripina). Messalina va ser executada per ordre de Claudi l'any 48, i el 49 va casar-se amb Agripina, la seva neboda carnal.

Aquesta va tenir una gran influència sobre l'emperador Claudi, fins al punt que va acceptar adoptar el fill (Neró) que ella va tenir amb el seu primer matrimoni, perjudicant així a Britànic, fill de Claudi i Messalina. 

Un cop es va haver desfet dels seus rivals, Agripina va voler governar l'imperi mitjançant el seu fill Neró. Quan aquest rumor va arribar a Claudi, va voler castigar-la però Agripina ho va sentir i, amb l'ajut de Xenofont (un metge grec), van enverinar a Claudi l'any 54 a Sinuessa.

Neró va enamorar-se de Clàudia Acté (una esclava romana comprada a l'Àsia Menor i alliberada) i va começar a odiar a la seva mare Agripina, que pretenia controlar-lo tota l'estona i que fins i tot va intentar tenir relacions incestuoses amb ell.

Més tard, Agripina va anar fins a Baia amb vaixell per reconciliar-se amb l'emperador però la nau va ser sabotejada per ordre del seu propi fill. Malgrat això, Agripina va salvar-se i quan Neró se'n va assabentar, va decidir enviar a Burrus per a que la matés definitivament. Burrus però, no va voler fer cas a les seves ordres i en lloc d'aquest, va enviar a Anicet (que havia sabotejat el vaixell prèviament).

Un cop Anicet i els seus soldats troben a Agripina a la seva habitació, la fereixen mortalment mentre aquesta cridava: "ventrem feri".

Es diu que, aleshores, Neró va anar fins la vil·la de la seva mare, on es trobava el seu cos mort, i va quedar-se una llarga estona admirant la bellesa d'aquell cos sense vida.

Lívia

Livia Drusila va ser la dona de l'emperador August i mare de l'emperador Tiberi. Filla de nobles nascuda al 58a.C. El seu pare va participar en l'assassinat de Juli Cèsar i es va acabar suïcidant. Estant embarassada del seu segon fill, es va divorciar del seu primer marit, Tiber Claudi Neró, per casar-se amb l'oponent d'aquest, Octavi.

Livia va ser una de les poques dones romanes amb el títol de Tribúnica Sanctíssima, el qual no només la protegia de qualsevol atac sinó que també li donava total llibertat per gestionar les seves pròpies riqueses i pertinences.

Quan Marc Antoni i Cleopatra van ser eliminats de la carrera pel poder de Roma a la batalla d'Acci al 31 aC, Octavi va ser proclamat Cèsar August. Com emperador i emperadriu consort, August i Lívia van començar una vida de mutu respecte, tot i compartint qüestions polítiques. Lívia va ser una de les conselleres més fidels al seu marit August i es va convertir en l'exemple de matrona romana.

Al no tenir fills en comú i a l'haver mort el seu primer marit, Livia va acollir els seus fills, Tiberi i Drus, mentre August era nomenat el seu tutor legal.

L'any 14 d.C, l'emperador August va morir al costat del seu fill adoptiu, Tiberi, qui immediatament es va convertir en emperador. En la seva mort August li va otorgar el títol d'Augusta, convertint-la també en la sacerdotisa del seu culte imperial.

Se la va acusar d'haver participat en l'assasinat de Luci i Gai, hereders directes d'August per assegurar el tro al seu fill.

Com a emperadriu mare i vídua d'August, Lívia va començar una vida tranquil·la dirigint les seves propietats en diferents parts de l'imperi. La seva activitat política no va ser ben vista pel seu fill amb qui no tenia bona relació. Es diu que pot ser que influís en l'enverinament del seu propi net Germànic i altres qüestions de govern que van fer que el seu fill s'allunyés d'ella. Va morir al 29 d.C als 80 anys.

Gal·la Plàcida

Gal·la Plàcida, en llatí Aelia Galla, va néixer a Constantinoble l'any 388 i va morir al cap de 62 anys a roma el 27 de novembre de l'any 450. Va ser una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi i de la seva mare Gal·la.

Durant la seva joventut va ser una de les dones preses del saqueig de Roma per part dels visigots, era una figura d'importància, i va ser tractada respectuosament. Llavors el seu germanastre, Constanci III va demanar que l'alliberessin amb la intenció de casar-se amb ella, però el nou rei, en aquell moment el visigot Ataülf, no va voler que es casessin, per poder casar-se amb ella. Després del casament van haver d'anar a Barcelona perquè en Constantí els perseguia. Gal·la i Ataülf van tenir un fill, Teosidi, però aquest va morir. Ataülf també va morir assassinat.

Anys més tard, Gal·la va haver de casar-se amb Constantí. Aquest va morir poc desprès, va esperar al fet que el seu fill fos major d'edat i es va retirar de la vida polític. Va començar a finançar obres religioses i va ser intolerant amb les sectes religioses, de fet va expulsar als astròlegs.

Gal·la va morir de mort natural al novembre de l'any 450. Com a conclusió, va ser una dona que va tenir una vida cristiana, amb molta passió i compromís amb la religió. A conseqüència, els últims anys abans de la seva mort va fer construir unes basíliques, la de Sant Joan Baptista i la de la Santa Creu, a la de Sant Llorenç, es diu que és on descansen les seves restes, d'una dona tan important, que va viure amb unes conviccions cristianes molt fortes i que s'hagués cassat només per tenir el poble visigot unit amb el poble romà. El que ella no sabia és que no li quedaven molts anys a l'imperi pel que ella va lluitar i va casar-se forçosament per mantenir-ho.

Cleopatra

Alexandre el Gran va forjar en només deu anys un immens imperi que incloïa el vell Egipte. Després de la mort d'Alexandre, els seus generals es van enfrontar per la possessió de l'imperi sense aconseguir restablir la seva unitat, i Egipte va quedar sota el comandament del general macedoni Ptolemeu I, fundador de la dinastia ptolemaica. D'aquesta dinastía, la última reina va ser Cleopatra.

Cleopatra

Cleopatra era la filla de Ptolemeu XII, i va ser casada amb el seu propi germà Ptolemeu XIII, amb qui va heretar el tron ​​en l'any 51 a. C.  No obstant, aviat van començar els conflictes entre els dos germans i esposos, que van portar al destronament de Cleopatra. En aquell moment, les guerres civils de Roma van arribar fins a Egipte, i la sort va aparéixer de cop per Cleopatra. Juli Cèsar va anar a Egipte perseguint el seu enemic, Pompeu. En arribar, però,  va prendre partit per Cleòpatra en el conflicte amb el seu germà. Durant l'anomenada Guerra Alexandrina van morir tant Pompeu com Ptolemeu XIII. A més, hi va tenir lloc l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria, que es va perdre per sempre. 

Juli Cèsar

Al acabar aquesta guerra, Cleopatra va ser substituïda en el tron per Juli Cèsar, qui es va convertir en el seu amant. Ella, es va haver de tornar a casar amb el seu germà, Ptolemeu XIV, a qui va manejar com ella volia. Cleopatra va tractar d'utilitzar la seva influència sobre César per restablir l'hegemonia d'Egipte com a aliada de Roma; per això, va pensar que el naixement d'un fill de tots dos, Ptolemeu XV o Cesarió, reforçaria aquesta possibilitat.

Malauradament, l'any 44aC, Juli Cèsar és assassinat. Cleopatra va intentar repetir la maniobra seduint al seu successor, el cònsol Marc Antoni, que aleshores lluitava contra Octavi August pel poder. Cleopatra i Antoni van imposar la seva força a l'Orient creant un nou regne capaç de conquerir Armènia.

 

Marc Antoni

Llavors va esclatar la Guerra Ptolemaica, per la qual August va portar fins a Egipte la seva lluita contra Antoni. L'enfrontament definitiu va tenir lloc a la batalla naval d'Actium, en què la flota d'Antoni va ser derrotada fàcilment al abandonar-els egipcis. Marc Antoni va aconseguir fugir i refugiar-se amb Cleopatra a Alexandria; quan les tropes d'Octavi August van prendre la ciutat, Antonio es va suïcidar.

Octavi August

Cleopatra va intentar, per tercera vegada, seduir el guerrer romà, Octavi August, per salvar la seva vida i el tron, però August es va mostrar insensible als seus encants i va decidir portar-la a Roma com a botí de guerra. Davant d'aquesta situació, Cleopatra es va suïcidar seguint el  ritual egipci de fer-se mossegar per un àspid. August va aprofitar la circumstància per assassinar també al seu fill Cesarió, extingint així la dinastia ptolemaica i annexionant Egipte a l'Imperi Romà.

La filosofia a Grècia

Protàgores d'Abdera, era un filòsof grec, un sofista, que a la segona meitat del segle V aC

ensenyava humanitats, especialment retòrica, en l'il.lustrada Atenes. Es coneguda la seva

afirmació «l'home és la mesura de totes les coses», és a dir, el valor de les coses depèn

dels homes que les valoren, no hi ha valors universalment vàlids. Per a ell, tot té dues

cares, dues perspectives; la seva art o habilitat retòrica conduïa a descobrir les dues

Sòcrates (470 – 399 a.C) va néixer i viure a Atenes. No va escriure mai res.

Segurament això respon a la seva concepció de la filosofia. La filosofia no és una

doctrina que es pugui escriure i estudiar, és una manera de viure, una recerca

constant, un examen de si mateix i dels altres. Seva és la màxima 

« només sé que

no sé res ».

Tenia 70 anys quan l'acusaren de corrompre els joves amb ensenyaments

contraris a la religió oficial i a l'Estat. Sòcrates es va defensar explicant la seva

trajectòria vital. Va ser declarat culpable per un marge molt petit de vots. Ell va

manifestar que estava disposat a complir la condemna que li imposessin, però que

es mereixia més un homenatge. El van condemnar a mort. Va poder fugir de la

presó, però ho va trobar indigne i incoherent amb una vida dedicada a la justícia i

al respecte a la llei.

La ciència a Grècia

Pitàgores: Pitàgores de Samos, va néixer prop de l'any 570 a. C. Se'l considera el primer filòsof matemàtic grec. Va ser el fundador del moviment filosòfic i religiós denominat, pitagorisme. A Pitàgores se li atribueixen molts dels descobriments científics i matemàtics més importants en tots els temps; entre els quals es destaca el popular i conegut, Teorema de Pitàgores; però van ser moltíssims altres descobriments que ell va realitzar, al camp de l'astronomia, medicina i en la música. I com no fer referència al seu famós teorema de la geometria, aquell que diu que la base d'un triangle rectangle, l'àrea de la hipotenusa (el costat de major longitud del triangle rectangle) és igual a la suma dels quadrats de la resta de seus costats.

Arquímedes: va ser un matemàtic i inventor grec del segle III a. C. conegut principalment per: - Ser un dels matemàtics més importants de la història. - Realitzar avanços d'enorme rellevància en el camp de les matemàtiques, la física i l'enginyeria. - Dissenyar armes militars revolucionàries per a la defensa de la seva ciutat natal: Siracusa.

Euclides: Matemàtic grec. Juntament amb Arquímedes i Apol·loni de Perga, posteriors a ell, Euclides va ser aviat inclòs en la tríada dels grans matemàtics de l'Antiguitat. No obstant això, a la llum de la immensa influència que la seva obra exerciria al llarg de la història, cal considerar-lo també com un dels més il·lustres de tots els temps.