dilluns, 3 de maig de 2021

MEM GUANYADOR Sant Jordi 2021

 Moltes felicitats a la Laia Barrera de 6 D, guanyadora del consurs de mems clàssics!! Molt divertit ; )









dimarts, 20 d’abril de 2021

LES CARTES DELS SOLDATS ROMANS

 Salvete, omnes!

Què preocupava als soldats que estaven mesos i anys lluny de les seves famílies als campaments militars? Gràcies a un seguit de cartes trobades als emplaçaments arqueològics i que han estat minuciosament estudiades podem saber ara quins eren els seus anhels, preocupacions i com era el seu dia a dia. Si us interessa, llegiu el següent article:

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/20210410/6634638/roma.html



dijous, 18 de març de 2021

DIES DOMINICUS, el dia de descans

 Per què les setmanes a l´antiga Roma eren de set dies? Per què cada dia de la setmana estava dedicat a una divinitat? Quan va començar a ser el diumenge el dia de descans de la setmana? Si vols conèixer les respostes a aquestes preguntes, clica aquí.



diumenge, 7 de març de 2021

La poesia lírica arcaica de Grècia i els seus poetes

Durant l'època arcaica de Grècia (període comprès entre la meitat del s.VII i la meitat del s.VI a.C) va sorgir per primer cop la poesía lírica. Aquest tipus de poesia expressa sentiments i emocions personals pròpies del poeta. Fins ara, la poesia i la literatura en general havia estat representada a través de personatges mitològics, però l’autor no estava present en aquestes històries. Els poemes lírics estaven pensats per ser cantats o acompanyats amb una lira o aulos (flauta). Normalment eren composicions breus. Els temes de la poesía lírica arcaica eren molt diversos: la guerra, l’amor, la política… Els seus autors pertanyen a l’aristocràcia

Edicions de la Ela Geminada - Poesia lírica grega

Dins de la poesia lírica grega hi havia diferents tipus, depenent de la seva composició, tema i objectiu. 


La lírica coral agrupa aquelles composicions que solien ser cantades. 

  • En aquest gènere es pot destacar a Estesícor, nombrat un dels nou poetes lírics per la Biblioteca d’Alexandria. Els seus poemes eren de temàtica èpica

  • Un altre poeta dels nou és Simonides, que va crear el cant triunfal i escrivia amb una visió molt pessimista.

  • Píndar va ser qui va portar la lírica coral al seu màxim apogeu. 


    Píndaro | Grecia antigua, Grecia clasica, Escultura


Un altre tipus de poesia és la mèlica. Aquesta es caracteritza per ser composicions breus i va néixer a l’illa de Lesbos. Els poetes més representatius van ser Alceu i Safo.

  • Alceu era conegut per la seva sinceritat en els poemes. D’ell surt la figura de la metàfora.

  • Safo era l’altre gran poetessa de la mèlica. Era una dona que instruia noies, i molts dels seus poemes fan referència a les seves alumnes, tant d’una manera amorosa com de tendresa o gelosia cap a elles.

    Pin en Biografías


  • Anacreont també va ser un poeta d’aquest estil i va portar una turbulenta vida com a bebedor i pederasta fins als 85 anys. 


La poesía yàmbica era aquella en que predominava la sàtira. Aquestes obres rendien culte a la deessa Demèter. Els més destacats d’aquest gènere, tot i que no formaven part del cànon dels nou poetes, eren Arquíloc de Paros, Hiponacte d’Efes i Semònides d’Amorgos. 


Per últim, la lírica elegíaca eren poemes d’amor fent al·lusions mitològiques. El més destacat a Atenes va ser Soló, que escrivia molt sobre l’amor homosexual, sobre disfrutar tant de l’amor masculí com femení, i altres temes variats que demostren l’oberta ment d’aquest poeta. 

Biografia de Solón


La Gran Retra de Licurg

La Gran Retra o també coneguda com la constitució d'Esparta, va ser un seguit de lleis creades a finals del segle VIII aC després d'acabar les guerres mesenias.




Licurg, el creador d'aquesta constitució era legislador i tutor del rei esparta Carilo. Es diu que aquestes lleis eren transmeses oralmentes a dir no van arribar a ser escrites. Aquesta constitució es basava en l'igualitarisme en la majoria d'aspectes basats en la societat, es a dir, tots els espartans rebien la mateixa educació (inclòs el rei) i també rebien un lot de terra amb persones per treballar-la. En aquesta nova reforma trobàvem quatre institucions diferents, les quals eren: La Diarquia (dos reis hereditaris), La Gerúsia (consell de vells), L'Apellá (assemblea del poble, la qual comptava amb tots els espartans de més de trenta anys que tenien plens drets) i l'Eforo (grup de 5 magistrats).




Alguns aspectes de la reforma van ser:
- Esparta comptaria amb una Diarquia
- Els poders polític i administratiu els controlaria la Gerúsia.
- El rei d'Esparta rebria la mateixa educació que qualsevol espartà.
- Tots els espartans naixien per la guerra i devien vestir túnica vermella i cabell llarg.
- La principal i essencial educació que donava a un espartà en la seva vida era la plenament militar.
- Les dones espartanes eren educades per mantenir una família i una llar, a partir dels dotze anys ja podien exercir com tal.
. Els esclaus no valien res en aquella societat, ja que l'espartà de veritat era el millor ésser existent.




Certàmens teatrals

Els orígens del teatre:


El teatre va aparèixer entre el segle VI i  V a.C a Atenes com una forma de culte al déu Dionís. És per això que als inicis només es representava teatre durant les dues festes dedicades a Dionís, una al gener ( les Lenees ) i al març ( les Grans Dionísies ). Es representaven al Teatre de Dionís i prenien un caire competitiu.




Les Grans Dionísies: 

La prèvia: 


Un d’entre els nou arconts era l’encarregat de preparar el certamen teatral. Aquest s’havia d’ocupar d’escollir els coregs ( ciutadans rics atenesos que a forma d’impostos s’encarregaven de subvencionar el certàmen dramàtic. Aquests havien de pagar els sous dels actors, el cor i l’autor. Cada coreg es feia càrrec d’una representació. D’altra banda designava els dramaturgs o poetes. Aquests tenien la funció d’escriure l’obra, dirigir-la, fer-ne la coreografia, compondre la música i en uns inicis també hi actuaven. Finalment també escollien els actors principals o protagonistes que a part de representar el paper principal de l’obra també dirigien els actors secundaris. 

Un cop triats els participants es realitzaven dos sortejos. El primer servia per aparellar els coregs amb els poetes i el segon per als poetes i els protagonistes.





La programació:


Es començaven les celebracions amb una processor on es sacrificava un toro i es feia un certamen d’odes. L'endemà es representaven les comèdies elaborades pels autors que hi participaven ( cada autor escrivia una comèdia ). Seguidament es representaven les tragèdies. Cada autor escrivia una tragèdia dividida en tres parts que es representaven al llarg d’una jornada. De manera adjunta a la trilogía també es representava un drama satíric ( una obra de caire burlesc que tenia la finalitat de relaxar al públic de la tensió de les tragèdies ). Aquest conjunt de peces es denomina tetralogia. En total hi havia tres autors és a dir que durava tres dies. L’últim dia de celebracions el jurat premiava amb el primer i segon premi a cada categoria ( poeta, protagonista, coreg ) dels dos gèneres ( comèdia i tragèdia ). El trofeu era una corona d'heura. Per tal de concloure les festes, l’endemà dels premis el poble votava al mateix teatre l’organització que havia dut a terme l’arcó i segons els seus resultats era elogiat o era amonestat. 





Els hoplites (ὁπλίτης)

Van ser els soldats d'infanteria per defecte de l'exèrcit de l'Antiga Grècia, van aparèixer a finals del segle vii aC. Formaven part d'una milícia ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada, en grec antic, falange. Gairebé tots els grecs famosos de l'Antiguitat van lluitar com a hoplites, fins i tot filòsofs i dramaturgs. Els hoplites més coneguts eren els espartans, que eren entrenats des de la infància en el combat i en la guerra, per a convertir-los en una força d'atac superior i excepcionalment disciplinada.

Els exèrcits marxaven directament cap al seu objectiu. Allà, els defensors podien amagar-se rere les muralles de les ciutats, en aquest cas els atacants s'havien de limitar a destrossar els camps de cultiu, encara que també podien decidir trobar-se en el camp de batalla. Les batalles aleshores eren decisives, curtes, sagnants i brutals, de manera que calia un grau de disciplina molt alt.


En quant a l'entrenament dels hoplites cada polis tenia el seu propi calendari, però en general l'any començava al final de l'estiu. El mètode pel qual un home era apuntat al cos de ciutadans i més tard al servei militar variava en cada polis en el cas d'Atenes era el següent:

L'entrenament militar començava per a tots els nois de 18 anys que aquell any assolirien l'edat. Els nous soldats es reunien per dur a terme un jurament comú.

El jurament dels joves atenencs al temple d'Aglauros s'ha conservat fins a l'actualitat:


"Jo no deshonraré aquestes armes sagrades, no abandonaré a l'home del meu costat. Lluitaré per la defensa dels santuaris i dels llocs seculars, i transmetre a la posteritat una pàtria sense minva, més gran i més poderosa que la que vaig rebre. Obeiré als magistrats, les lleis adoptades i les que s'adoptin, si algú tractés de destruir-les, jo ho impediria amb totes les meves forces i amb l'ajuda de tots i honraré els cultes ancestrals. Els meus testimonis són els déus Aglauros, Hestia, Enio, Eniali, Ares i Atena, Zeus, Talo, Auxo, Hegèmone, Hèrcules els límits de la pàtria, i el seu blat, ordi, vinya, oliveres i les figueres."



— Temple d'Aglauros

En el període arcaic, la formació era rudimentària i casual, però es va fer cada vegada més organitzada i sofisticada amb el temps. L'estil de guerra hoplita va ser practicat també per tot el Mediterrani. Com a particularitat, els etruscos lluitaven com a milícies (ho van adoptar de les colònies gregues). Des d'aquest estil evolucionarà la legió romana que dominarà la història militar occidental durant segles.