Tenea localitzada

Arqueòlegs grecs han trobat la prova final de la localització de l’antiga ciutat de Tenea al nord-est del Peloponès.


https://www.lavanguardia.com/cultura/20181113/452910792585/arqueologos-encuentran-antigua-ciudad-griega-tenea.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

INDUMENTÀRIA FEMENINA

A Roma, tant els vestits femenins o masculins eren molt similars. La primera peça de roba que es posava la dona era la túnica. A manera de sostenidor, s'estrenyia el pit sobre la túnica amb una espècie de cordó. Sobre la túnica es posava la stola, la qual aquesta, es començava a portar després de casar-se. En sortir de casa, sobre la stola, la dona es posava la palla, una espècie de mantell que cobria les espatlles i finalitzava a la cintura. S'utilitza quan estan en públic, o també per protegir-se del sol.

Com a roba interior, les dones solien aixecar els pits amb una ascia pectoralis, a part d'utilitzar les cotilles actuals, fabricades amb tires de cuir que cobrien el tors subjectant i reafirmant.

Una curiositat de les dones és el pentinat, que es feien la ratlla i es recollien els cabells en un monyo. Les trenes també eren comuns. A l'Alt Imperi va canviar la forma de pentinar-se, portaven el monyo, que encara es conservava, però al front reculaven un floc de cabells en forma de rivet.

Les sabates que utilitzaven especialment eren les sandalium, un tipus de sandàlia baixa. 

Encara que a casa utilitzaven els socci, un calçat que li cobria  completament el peu.

CIRCULI LATINI

Avui dia i arreu del món podem trobar una multitud de grups de conversa per practicar qualsevol idioma, des del francès, l'anglès o l'alemany, fins a l'eslovac, el xinès o el gaèlic escocès. No és estrany, doncs, trobar reunions o grups de conversa en llatí. Aquesta llengua, alhora tant coneguda com desconeguda, impulsa a més de 30 ciutats a crear els Circuli Latini, uns cercles on persones tant acadèmicament formades com persones amb curiositat per aprendre es reuneixen i gaudeixen una estona compartint coneixements, a més de millorar la seva parla i fluïdesa. Ad litteram, els permet millorar la memorització dels significats de les paraules, de forma més lliure i sense obstàcles.

Aquests cercles, instaurats a ciutats com Hong Kong, Varsòvia, Palerm, Roma, Portugal, Perpinyà,... van arribar en el seu moment al nostre entorn. Acutalment a Espanya podem trobar 8 cercles: el CLCaesaraugustanus a Saragossa, el CLMatritensis a Madrid, el CLVallisoletanus a Valladolid, el CLValentinus a València, el CLLegionensis a Lleó, el CLGaditanus a Cadis, el CLGerundensis a Girona, i el CLBarcinonensis a Barcelona.

Aquest últim cercle, a Barcelona, tal com consta en la seva pàgina web, va fer la seva primera sessió el 26 d'abril de 2003. Els integrants es van dedicar a fer un memoràndum documentant les seves reunions fins el 30 d'abril de 2005, data des de la qual es mantenen inactius. Es reunien a una mena de cafetería anomenada "La Table du Pain", a la Ronda Universitat.

Fotografia de l'última reunió a La Table du Pain.

A sinistra: Carolus, Petrus, Angelus, Georgius, Albinus, Constanza, Xavierus, Ivanus, Quirinus, et Aloisius.

Els Circuli Latini, tal com demostren en les seves pàgines webs, ens animen a integrar-nos; Si  ja sap llegir i escriure, per què no dóna el següent pas? A més, ens acullen amb els braços oberts, ja que afirmen que fins i tot els joves que estan privats de l'oportunitat d'aprendre de nou l'idioma tenen l'oportunitat d'aprendre una mica de la regla gramatical de la manera més viva, agradable i sense dificultat.

Una reunió del CLLegionensis:

L´efecte Pigmalió, a les aules

   Ovidi ens explica en el seu llibre Les metamorfosis el mite de Pigmalió. Ens narra la vida del rei de Xipre, que va assegurar que no s’enamoraria de ningú que no fos perfecte. La història comença quan Pigmalió comença a modelar una estàtua amb forma de dona. A mesura que anaven sorgint les ondulacions en el marbre ell sentia que alguna cosa s’encenia en el seu interior. Com podia ser que s’estigués enamorant de la seva estàtua? Però Pigmalió s´hi va enamorar, la mirava, l’abraçava, li feia petons… I la resposta del marbre fred no feia més que augmentar el seu desig. La sort va voler que la deessa Afrodita arribés fins a la seva ciutat just quan Pigmalió clamava als déus que donessin vida a la seva estàtua. Afrodita va complaure el rei i quan aquest va tornar al seu taller i li va fer un petó a la seva estàtua estimada i aquesta va cobrar vida. Pigmalió va donar gràcies als deus per convertir la seva estàtua en aquella delicada dona. D’aquella unió de l’artista amb la seva creació, de nom Galatea, va néixer al novè mes Pafos, una criatura que donaria nom a una de les illes gregues més boniques.

   Aquesta figura mitològica va donar lloc a la idea que les expectatives sobre les persones, coses, situacions i fins i tot nosaltres mateixos tendeixen a convertir-se en realitat. Pigmalió, a més de ser un mite grec és el títol d’una comèdia de George Bernard Shaw (1913) en què un professor de fonètica, Henry Higgins, converteix una pobra florista de barri, Eliza Doolittle, en tota una dama, només per efecte d’ensenyar-li a parlar de manera adient, amb el to de veu de la classe alta. 

   En psicologia s’anomena ‘efecte Pigmalió’ un curiós exercici de profecia autorealitzada, portat a efecte per Robert Rosenthal (1933) i Leonore Jacobson, primer amb estudiosos de la conducta dels ratolins i després amb professors de la Oak School, (Califòrnia) i publicat l’any 1968 amb el títol de Pigmalió a l’aula. Es tractava de mostrar que una prèvia bona opinió sobre un grup o sobre un individu és capaç de millorar el rendiment d’aquest individu. Rosenthal afirmava que els mestres, o les persones que tenen algun poder són susceptibles d’actuar com Pigmalió. 

  Rosenthal simulà passar un test d’intel.ligència a un grup de nens de l’Oak School (Napa, Califòrnia). A l’atzar va afirmar que un 20% dels nois estudiats era molt brillant i prometedor i va donar els noms d’aquests nois als mestres. Doncs bé, al cap d’un any aquests nois havien augmentat molt significativament els seus resultats en els exàmens i, fins i tot, milloraven en el seu QI. Significativament, en aquesta escola de les valls del vi de Napa hi estudiaven un grup important de fills d’immigrants mexicans pobres i que generalment obtenien mals resultats. Doncs bé, fins i tot aquests nens i nenes tradicionalment marginats aconseguien millors resultats si Rosenthal els incloïa entre el 20% d’afortunats que teòricament ‘havien de ser’ molt intel.ligents.

Agricultor desenterra cementiri de l’antiga Grècia

https://www.lavanguardia.com/cultura/20181105/452753334414/agricultor-desentierra-cementerio.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

L'ART DE LA RETÒRICA

La retòrica és una disciplina de diferents camps de coneixement que s'ocupa d'estudiar i sistematitzar procediments i tècniques de la utilització del llenguatge. El seu origen és a la Grècia clàssica, on era coneguda com a ars bene dicendi, que era la tècnica d'expressar-se de manera adequada per aconseguir la persuasió del receptor.
L'estructura del discurs és la següent:
L'exordi té la funció de senyalitzar que el discurs comença, atreure l'atenció del receptor i establir el tema.
La proposició que és una enunciació breu i clara del tema que es tractarà.
La divisió és l'enumeració de les parts que tractarà el discurs.
La narració és el desenvolupament del tema i explica els temes necessaris per demostrar la conclusió que es persegueix.
L'argumentació és la mostra de les proves que confirmen la pròpia posició demostrada a la narració.
La peroració és el resum del desenvolupament per a que el receptor es quedi amb els punts més forts de la idea.
Aquesta és una assignatura que en alguns llocs concrets com a Grècia i a Itàlia, on encara es dóna, als Estats Units tenen una variable que seria el Club de Debat. Aquí a Espanya no s'acostuma a ensenyar. Tot i això, des del curs passat a Madrid s'ensenya oratòria i retòrica a alumnes de tercer i quart de l'ESO.
I vosaltres, creieu que l'hauríem d'incorporar als nostres instituts?

 

LUDI ROMANI

TABVLA LVSORIA

Aquest joc, és el nostre "tres en ratlla".

OBJECTIU: Posicionar tres fitxes d'un mateix color en una línia.

El nombre de jugadors són dos.

NORMES: Per començar, es diu l'ordre de tiratge, i s'estableix un ordre, el primer jugador a jugar, posiciona la seva fitxa al centre del tauler, el segon jugador ocuparà el centre d'un altre quadrat (buit). El guanyador és qui aconsegueixi col·locar les tres fitxes formant una línia.

CAPVT AVT NAVIS

El coneixem per "cara o creu".

OBJECTIU: El nostre objectiu és endevinar la posició de la moneda llançada a l'aire. El nombre de jugadors no té cap límit, però sempre ha de ser amb jugadors parells. El material, bàsicament és una moneda, cada parella tira una moneda, com bé he dit abans, a l'aire, i s'agafa abans que aquesta caigui a terra.

ALEA

OBJECTIU: Llançar tres daus i aconseguir arribar a la puntuació acordada, el nombre de jugadors són infinits.

Comença el joc, amb qui tregui major puntuació en els daus, i seguidament la resta. Es llancen els tres daus a la vegada i llavors, se sumen les puntuacions, el que aconsegueix arribar primer a cinquanta, guanya.

DIGITIS MICARE

OBJECTIU: Endevinar el nombre de dits que traurà el jugador contrari. Aquí els jugadors, només es permeten dos.

Es col·loquen dos jugadors, cada un enfront de l'altre, amaguen una mà darrere del seu cos. Cada un, treurà la mà amagada estirant els dits que vulgui, al mateix temps, dirà un nombre (0-10), intentant endevinar el nombre total de dits. EL JOC ÉS MOLT RÀPID !. El guanyador serà qui encerti el nombre de dits exactes.

TALVS

OBJECTIU: Llançar les tabes a l'aire i agafar-les sense que caiguin. Els jugadors són dos o més.

Són cinc tabes, uns de les quals ha d'estar pintada. El joc comença amb un jugador, deixa a terra 4 tabes, i la que està pintada, és llançada a l'aire. Abans que aquesta caigui, ha d'agafar una de les que estan a terra, i de seguida, agafar la està està pintada. Més tard, llançarà la pintada i la recollida, i agafarà una del sòl, així intentarà agafar les cinc tabes del sòl ALHORA.

Si un sol jugador, comet un error, passa el torn de joc a un altre.