Apol·lo

Apol·lo i Hermes

Hermes, fill de Zeus i Maia, missatger dels déus, guia dels morts i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres, va néixer en una cova. Infant precoç, la seva mare el va embolicar en mantes perquè no s’escapés. No obstant això, Hermes va descobrir la forma de alliberar-se i va sortir de la cova. Va arribar a Tessalia, on Apollo estava passejant les vaques del rei Admeto. Hermes robà tot el ramat, sacrificà dos animals, en menjà una part i amagà les altres en una cova. En tornar a Cil·lene trobà una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca.

Gràcies a les seves dots endevinatòries, Apollo descobreix el lladre. Va escoltar la música produïda per la lira i va deixar a Hermes els seus animals a canvi de l'instrument.

Apol·lo i Delos

La mitologia diu que Posidó va fer emergir una illa flotant amb el seu trident i que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar, per convertir-la en un lloc segur per a Leto al naixement dels seus fills, Apol·lo i Àrtemis. Fou un dels llocs on s'adorava aquest déu.

Apol·lo i Pito

Pito era una serp encarregada de protegir el temple de Temis (Delfos). Aterria els habitants de l’illa. A més a més, quan Hera va saber que Leto estava embarassada de Zeus va ordenar a Pito perseguir a aquesta ultima i matarla. Tres dies després del seu naixement, Apol·lo va matar Pitó, va guardar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar, en honor seu, els Jocs Pítics. Apol·lo es va apoderar de l’oracle de Temis i la Piti pronuncia els seus oracles. 

Apol·lo i Cassandra

Cassandra era filla del rei de Troia Priam i de Hècuba. Havia rebut el do de la profecia del mateix Apol·lo, ja que el déu, enamorat d'ella li va prometre que l'ensenyaria a veure el futur si es lliurava a ell. Cassandra va acceptar el pacte i va rebre les lliçons del déu, però, una vegada va estar instruïda, el va refusar. Llavors Apol·lo li va escopir a la boca i va fer caure sobre ella la maledicció que mai ningú creuria en els seus pronòstics.

Apol·lo i  Asclepi

Apol lo va tenir una relacio amb la princesa de Tesalia, Coronis. Embarassada, es va enamorar del princep Isquis. Molt enfadat, Apollo va matar-la juntament amb el seu amant. Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró (el centaure) el qual ensenya al noi la medecina i la caça.   

Asclepi tenia grans coneixements de medecina i podia ressucitar als morts. Zeus tenia por que en evitar la mort de les persones, l'equilibri de l'univers es veuria afectat. En ressuscitar a Hipòlit (fill de l'heroi Teseu) Zeus es va enfuriar tant que va matar a Asclepi amb un gran raig. Apol·lo, furiós per la mort del seu fill, va venjar la seva mort matant als cíclops que havia fet aquell raig per a Zeus, mentre que Asclepio va ascendir als cels i es va convertir en una constel·lació.

 

Hermes

Hermes era el déu missatger de l'Olimp, fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor.
Era un déu important del comerç, els negocis i els beneficis. Algunes de les seves característiques són: les sandàlies, el casc i el caduceu.

APOL·LO I HERMES

Des del seu naixement ja es veia que era molt astut. La seva mare, Maia, el va deixar embolicat amb mantes per tal que no es fes mal quan es mogués. Però, aquest durant la nit es va desembolicar i va arribar a Tessàlia, a on el seu germà Apol·lo estava pasturant els ramats del rei Admeto.
Hermes va robar una part del ramat, per tal, de no deixar cap pista se'n va anar caminant cap enrere amb els animals L'únic testimoni que hi havia era un senyor anomenat Bato.
Hermes portà els animals cap a Pilós, a on sacrificà dos, després, amagà els altres animals i se'n tornà a la seva cova el mont Cilene.
Quan estava a punt d'entrar a la cova es va trobar una tortuga, la qual va matar, la va buidar i en la seva closca lligà i  tesà cordes fetes amb els intestins dels animals que havia sacrificat.
Quan Apol·lo s'adona i preguntà a Bato sobre les vaques i aquest li explica tota la veritat. Ipso facto va cap a Cilene, i li reclamà a Maia pel què havia fet el seu fill i aquesta li negà tot. Apol·lo li preguntà a Zeus i aquest ordena al seu fill que tornés els animals, però, Apol·lo va quedar meravellat amb la música que feia Hermes amb la lira. Van fer un pacte i Apol·lo es quedà la lira i Hermes els animals.

HERMES I ODISSEU

Hermes apareix en l'Odissea quan aquest va cap l'illa de Calipso, per ordres de Zeus, a dir-li que ha de deixar anar a Odisseu. També, Hermes protegeix Odisseu dels beuratges màgics de Circe amb una planta.

HERMES I ARGOS

Argos era l'encarregat de vigilar a Ió, l'amant de Zeus metamorfosada en vedella. Gràcies els seus múltiples ulls la podia vigilar nit i dia. Però Zeus envià Hermes perquè l'alliberés.
Hi ha diverses versions sobre la manera que va matar Argos. Algunes diuen que li llençà una pedra des de lluny que el matà. Altres, que, disfressat de pastor el va distreure força estona explicant contes i tocant la seva flauta de Pan fins que Argos s'adormí del tot, i llavors el degollà. I altres que el va sumir en un somni màgic amb la seva vareta divina.

HERMES I DIONÍS

Dionís és el fill de Zeus i Sèmele, una mortal. Zeus tenia una aventura amb Sèleme i quan Hera es va ssebentar va anar a parlar amb Sèleme i li va demanara que deixès en pau el seu marit. Aquesta s'hi va negar i Hera enfadada li va dir que  demanés a Zeus veure la seva forma original. Aquesta li fa cas ,però Zeus intenta persuadir-la perquè canviï d'opinió.
No ho aconsegueix i li mostrà la seva forma original i l'acaba matant.
Zeus li treu el fetus i se'l cosí a la cuixa.  Al cap de sis mesos neix Dionís. Acabat de néixer va ser confiat a Hermes per protegir el nadó d'Hera.

HERMES I AFRODITA

Hermes i Afrodita van tenir una aventura i d'aquesta aventura va néixer un fill el qual van anomenar Hermafrodit, que és la unió dels seus noms en grec.

Afrodita

Afrodita, també anomenada "la sorgida de l'escuma", és la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat. Va néixer del mar després que Cronos llancés els genitals d'Urà i els llancés al mar. D'allà va néixer una bella dona incomparable amb cap deessa o mortal existent, tal era la seva bellesa que l'Olimp l'adorava com a cap altra. 

Afrodita i Dione

Segons la mitologia grega, a l'época del titans, Afrodita surt representada al cinquè llibre de la Ilíada com la filla de Dione. Aquesta era un antiga deessa grega, que es diu que era una de les esposes de Zeus i que el seu nom deriva de la forma femenina del genitiu Δίως (de Zeus). Cal no confondre-la amb la nimfa Dione i altres personatges mitològics del mateix nom.

Afrodita i Xipre

Segons la mitologia grega, Afrodita va nèixer a les costes de Xipre, més concretament a Petra tou Romiou. En aquesta platja situada entre Limassol i Pafos sobresurt una gran roca del mar, on es diu que els visitants deixen els seus missatges d'amor sobre les plantes, donant les gràcies per haver trobat l'amor qure tant desitjaven. Es diu que si nades al voltant de la gran roca, la deessa t'atorgarà bellessa  eterna.

Afrodita i Efest

No tots els déus de l'Olimp eren sinònim de perfecció i aquest era el cas d'Efest. Era un home lleig i geperut, fill de Zeus i Hera. Els seus pares estaven molt descontents per haver portat aquella criatura al món, així que van decidir tirar-lo de l'Olimp fins a la Terra. 

Va caure a l'illa de Lemos, on va ser agafat i criat per les deesses Tetis i Eurínome. Quan Efest va crèixer va desenvolupar grans dots per crear, i com estava tan agraït a Tetis per haver-lo criat, va decidir crear-li les més belles joies. Un dia mentre Tetis passejava lluint les seves joies es va trobar amb Hera, que es va quedar molt sorpresa al veure el preciós fermall que tenia, però més sorpresa es va quedar al saber qui era l'autor d'aquella obra d'art. 
Hera arrepentida de la seva desició, va oferir-li a Efest tornar a l'Olimp on tothom podria veure el seu talent. I Efest va acceptar.

Però els seus pares seguient sentin-se culpables així que van decidir casar-lo amb la deessa més bella de tot l'Olimp, Afrodita. Aquesta no va estar d'acord, però no va tenir un altre remei que acceptar. 
Efest sempre li oferia molts regals, un d'ells és el famós cinturó que quan se'l posava es tornava completament resistible per Afrodita. Però tot i així, Afrodita no era feliç en el seu matrimoni i sempre mantenia relacions amb el déu Ares.
Un dia Efest, que sopitava d'Afrodia, va decidir posar una xarxa sobre el llit. Al dia següent tots dos amants estaven atrapats i  Efest va decidir ridiculitzar-los públicament. I tot i que Efest va pensar en deixar a Afrodita mai ho va fer. La seva lletjor no era comparable amb la seva bellesa interior. 

Afrodita i Adonis

La història d'Adonis comença uns quants anys abans del seu naixement. El rei de Xipre havia tingut una filla i aquest proclamava als quatre vents que era l'ésser més bell del món. A la deessa Afrodita no li va caure gens bé aquesta afirmació i com a motiu de venjança li va enviar una maledicció que faria que el rei i la seva filla, la princesa, mantinguessin relacions incestuoses.Després de quedar embarassada del seu propi pare, la jove va fugir perseguida per aquest. La deessa sentint-se culpable per la seva decisió, va convertir la princesa en un arbre de mirra, del qual 9 mesos després va néixer un bell nen mortal, Adonis.
Després d'estar pensant què fer amb el nen, Afrodita va decidir ocultar-lo en un petit cofre portant-lo a Persèfone, esposa d'Hades i reina de l'Avern. Li va encarregar que cuidés d'aquell cofre sense mai veure el seu contingut, ja que Afrodita en el fons havia quedat impressionada amb el nen i en créixer volia que només fos d'ella. Amb el pas del temps la curiositat va poder més que la deessa dels morts i guiada pels seus instints va obrir el cofre trobant al bell nen i enamorant-se d'ell immediatament.Els anys van passar i el nen es va fer un home fort, i va esdevenir caçador.

Persèfonse i Afordita van entrar en una disputa per la possessió del jove. Per Afrodita, Perséfone, havia trancat el Compromís de mai obrir el cofre, per aquest motiu les dues van portar el cas davant de Zeus, on va decretar que Adonis hauria de pasar 4 mesos amb Afrodita a la terra, 4 a l'avern amb Persèfone i 4 mesos amb qui ell desitgés perquè després pogués triar. 

Afrodita sempre aconsellava al seu jove amant que anés amb compte en les seves caceres, ja que no suportaria mai perdre-ho. En una d'aquestes caceres Adonis va sortir a la recerca d'un enorme senglar, que va resultar ser Ares, qui s'havia assabentat del romanç i gelós va decidir posar-li fi amb la mort d'Adonis. Explica el mite, que de la unió de les llàgrimes d'Afrodita i la sang d'Adonis van brollar belles flors vermelles.

Per Perséfone, la mort d'Adonis va ser una benedicció, ja que va descendir a l'inframón i ara ella podria gaudir per l'eternitat de la seva companyia. Afrodita va tornar a recórrer a Zeus per demanar estar amb el seu jove estimat. Zeus va dictaminar que Adonis passaria des d'aquest moment 6 mesos amb cada deessa. D'aquesta manera Adonis va aconseguir la immortalitat, considerant-se un Déu gràcies a això.

Afrodita i Enquises

El jove Anquises, príncep de Troia, estava a la muntanya Anada quan va veure acostar-se a una bella noia. Ella anava vestida com una reina, adornada de joies que brillaven més que l'or i la plata. I ell va decidir saludar-la i ella li va dir que anava de pas cap a les terres de l'Helesponto i Frígia, d'on era princesa.

Anquises va quedar enamorat de la bellesa de la noia i la va convidar a entrar a la seva cabana i al contemplar-la nua s'enamorà més d'ella. Els dos amants van estar espandint el seu amor durant tota la nit en un llit de pells, i quan en el matí següent, Anquises va despertar, la bella jove li va revelar que ella era, en realitat, la deessa Afrodita, i que havia de mantenir secret que s'havia ficat al llit amb ella. Va passar el temps i Anquises, en ocasió d'una borratxera entre amics, va presumir que s'havia ficat al llit amb la deessa Afrodita, i al moment Zeu, enfadat, va tirar un fulminant raig contra l'indiscret jove, però Afrodita el va desviar perquè no toqués a Anquises, encara que li va passar tan de prop que va quedar malmès i debilitat per sempre.
D'aquesta nit d'amor entre Anquises i Afrodita va néixer el gran heroi Enees.

Finalment, s'explica que, després deslligar una tempesta per ocultar-ho, els déus van transportar l'heroi Enees al cel i el van asseure en el tron ​​dels immortals.

BENVINGUTS AL CURS 18-19

Salvete! Χαῖρετε!

Benvinguts al nou curs!!

Us desitgem que les vacances hagin estat llargues, profitoses i molt relaxants. Esperem que tingueu un bon curs, que aprengueu moltes coses noves, que disfruteu i que aconseguiu tots els vostres objectius.

Salutacions

Yolanda

La domus dels dofins

 A Pompeia, una ciutat italiana,  s'ha trobat la domus dels dofins. Una casa romana que encara conserva els seus frescos de colors vius.

http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/nueva-maravilla-sale-a-luz-pompeya-domus-delfines_12759/15

Calígula

Bust de Calígula

Calígula va ser el tercer emperador de l'Imperi Romà. Va néixer el 31 d'agost de l'any 12 d. C. a Antium (ara coneguda com Anzio, Itàlia). Els seus pares van ser Germànic i Agripina la Major i va tenir cinc germans: Neró, Drus, Agripina la Menor, Drusila, i Julia Livia. El seu nom complet era Gai César Germànic, però a l'edat de tres anys se li van donar l'àlies de Calígula, que significa "petita bota", ja que quan acompanyava al seu pare a les campanyes als soldats els divertia veure'l vestit amb el seu diminut uniforme militar.

El seu pare, Germànic era nebot i fill adoptiu de l'emperador Tiberi. La mort de Germànic el 19 d. C. va venir acompanyada de rumors sobre la possibilitat que Tiberi hagués ordenat enverinar-lo posat que eren rivals polítics. Agripina la Major creia que Tiberi era responsable de la mort del seu marit, declarant públicament que buscaria venjança. En resposta, Tiberi va empresonar a Agripina la Major, Neró i Drus. La jove edat de Calígula, però, el va salvar de la pena de presó i va ser enviat a viure amb Livia (mare de Tiberi).

Bust de Tiberi

L'any 31 d.C., Calígula va ser portat fins a la illa de Capri per viure amb Tiberi. Calígula va ser adoptat per Tiberi, el suposat assassí del seu pare i es va veure obligat a ocultar el seu odi per ell. Aviat, Calígula i el seu cosí germà es van convertir en els hereus al tro. No obstant això, després de la mort de Tiberi l'any 37 d. C., l'aliat de Calígula, Marc, ho va organitzar tot perquè aquest fos nomenat emperador. Poc després, Calígula va condemnar a mort tant al seu cosí germà com a Marc.

Calígula tenia només 25 anys quan es va convertir en emperador de Roma l'any 37 d. C. En principi va ser benvingut al tro i un estimat emperador. Va concedir diversos gualardons als militars, va eliminar els impostos injusts i va alliberar als que havien estat empresonats injustament. Va organitzar luxoses competicions de carros, espectacles de gladiadors i obres de teatre. Va ordenar la recuperació dels ossos de la seva mare i dels seus germans, que va col·locar en la tomba d'August.

Calígula era molt alt i pàl·lid. El seu cap calb i el seu cos molt pelut, sovint eren objecte de bromes.

Bust de Calígula

Pocs mesos després de convertir-se en emperador, Calígula va caure greument malalt. Es sospitava d'un possible enverinament. Tot i que es va recuperar de la seva malaltia, sembla ser que va ser, a partir d'aquest moment, quan va començar a realitzar tot tipus de bogeries. Va començar a matar persones properes a ell o, simplement, les exiliava. Fins i tot al seu cosí i fill adoptiu, va ser executat. L'àvia de Calígula, indignada per això, també va morir poc després. Amb ella existeix un cert desacord històric en quan a la forma de la seva mort ja que alguns asseguren que es va suïcidar i uns altres insisteixen que va ser enverinada per Calígula.

Un dels actes més atroços comesos per Calígula va ser autodeclarar-se déu. Va ordenar la construcció d'un pont entre el seu palau i el temple de Júpiter, per poder reunir-se amb la deïtat. Va començar a aparèixer en públic vestit com diversos déus i semidéus com Hèrcules, Mercuri, Venus i Apol·lo. Segons s'informa, en reunir-se amb els senadors, va començar a referir-se a si mateix com a un déu i se'l va reconèixer com a Júpiter en diverses ocasions en diferents documents públics. Calígula va manar retirar els caps de diverses estàtues de déus en diversos temples i les va reemplaçar amb la seva pròpia.

Calígula junt al seu cavall Incitatus

Tant Filó d'Alexandria com Sèneca descriuen Calígula com un emperador dement, absorbit en si mateix, fàcil de fer enfadar, que assassinava per caprici, excessiu en les despeses i obsessionat amb el sexe. Va ser acusat d'anar-se'n al llit amb dones casades i de vantar-se'n, de matar per pura diversió, de malgastar diners en el seu pont flotant, causant la fam del seu poble i de voler que se'l venerés com a déu, arribant a ordenar construir una estàtua seva al temple de Jerusalem.

Les obres de Suetoni i Cassi Dió ofereixen molts relats de la seva demència. L'acusen de practicar sexe amb les seves tres germanes i d'obligar-les a prostituir-se, d'enviar l'exèrcit a missions absurdes, de convertir el palau en un bordell i, potser la més famosa de totes, de planejar nomenar cònsol el seu cavall Incitatus per acabar nomenant-lo sacerdot del seu culte.

Què hauria passat si l'Imperi Romà no hagués caigut?

   Probablement, alguna vegada ens haurem preguntat que hagués passat si algun fet històric hagués succeït al contrari. En aquesta ocasió us presento la meva teoria sobre com seria la nostra història en el cas que l'antiga Roma continués existint després del 476 dC. Tot i això, adverteixo que només és una teoria, és impossible saber com hauria estat tot si Roma hagués sobreviscut a la seva caiguda.

Territori:

Si l'imperi romà d'occident i d'orient, per diverses circumstàncies, haguessin decidit tornar a unificar-se i millorar els seus exèrcits, probablement haguessin tornat a guanyar les batalles i de ben segur podrien haver conquerit les regions del nord d'Europa, en especial la Magna Germania i d'altra banda podrien haver-se expandit pel nord d'Europa.

Possibles fronteres de l'Imperi Romà cap al segle X

Religió:

Tot i que, durant els últims anys de l'Imperi la religió oficial era el cristianisme, amb el pas dels anys i tenint en compte el gran conjunt de religions d'arreu del territori, és possible que finalment s'hagués decretat la llibertat de culte i per tant la societat no estaria fonamentada en un catolicisme absolut ni en una església amb tant de poder com va passar a la realitat. En conseqüència, institucions com la Santa Inquisició no haurien existit.

Idioma:

Amb la continuïtat de Roma, el llatí segurament continuaria sent l'idioma oficial de tot l'Imperi i llengües com el català, l'espanyol, l'italià o el portuguès serien solament considerades simples dialectes de la llengua llatina que seguiria en l'ús quotidià en el nostre dia a dia.

Govern i lleis:

Probablement, després d'uns segles més de govern totalitari dels emperadors, el poble de Roma començaria a reclamar més llibertat i segurament més democràcia. Davant d'aquesta situació poden haver dos possibilitats.

La primera i molt probable, haguessin esclatat diverses revolucions arreu de l'Imperi que, d'haver-hi triomfat podrien haver eliminat al Cèsar del moment i haver tornat a una república segurament diferent de la que ja tots coneixem i més semblant a les actuals com per exemple la República d'Alemanya o la nord-americana.

L'altra possibilitat és que finalment l'emperador acceptés les demandes del poble romà i li donés més llibertat. Qui sap si en aquest cas l'Imperi Romà s'hagués convertit en un estat constitucional semblant a l'actual Espanya o al Regne Unit.

El que és ben clar és que amb totes les diferències culturals entre regions romanes, l'Imperi probablement hauria evolucionat a un estat confederal o federal amb el pas del temps.

Un altre factor important és que l'esclavitud segurament hagués estat abolida tard o d'hora junt amb els sanguinaris jocs que es realitzaven als amfiteatres com ara les lluites entre gladiadors.

Fets que haguessin succeït abans:

L'edat medieval va ser una època de foscor i retard en molts àmbits, però, al no haver caigut l'Imperi Romà, aquesta decadència no hauria aparegut i els fets com el descobriment d'Amèrica, la creació de la impremta, els avenços en la medicina, la ciència i la tecnologia o fins i tot les revolucions industrials i els viatges a l'espai haguessin tingut lloc anys o fins i tot segles abans, fent que pot ser avui dia fóssim una societat molt més avançada del que ja ho som.

Fets que no haurien succeït:

Amb el domini romà en l'àmbit mundial i en especial a Europa, alguns fets com ara les dues guerres mundials junt amb les seves desastroses conseqüències no haurien tingut lloc o com a mínim com les coneixem, altres fets com les morts causades per la pesta negra podrien haver-se evitat gràcies als avenços en els camps com la medecina i la consciència d'higiene que hi hauria a la societat europea que hauria anat millorant molt.

Estils artístics:

Amb la continuïtat de Roma, la seva arquitectura, els seus estils de música i pintura, les seves formes de vestir i la seva literatura hauria perdurat en el temps i hagués pogut evolucionar d'una manera millor i diferent. 

El fòrum romà hauria estat restaurat i reconstruït diverses
vegades fent que encara es conservés a l'actualitat.

Aquests són alguns dels punts més importats sobre què hauria passat si l'antiga roma no hagués caigut, segurament hi haurien moltes altres dades però són tants segles que és impossible esbrinar-ho tot, aquestes són les meves teories, i les vostres?