Nulla est via ad pacem. Pax autem via ipsa est.

 Salvete omnes!

Amb motiu del Dia Internacional de la Pau (30 de gener), vull compartir amb vosaltres un poema del poeta llatí Tibul (s. i dC) que es considerat un dels primers alegats antibel.licistes de la història de la literatura. Tibul, que va viure en primera persona les violentes guerres civils que van assolar Roma a finals del període republicà, expressa obertament el seu rebuig a la guerra i la seva enyorança d´una època antiga en què la concòrdia regnava entre els mortals.

Quis fuit, horrendos primus qui protulit enses?

Quam ferus et vere ferreus ille fuit!

Tum caedes hominum generi, tum proelia nata,

tum brevior dirae mortis aperta via est.

An nihil ille miser meruit? nos ad mala nostra               

vertimus, in saevas quod dedit ille feras.

Divitis hoc vitium est auri, nec bella fuerunt,

faginus astabat cum scyphus ante dapes.

Non arces, non vallus erat, somnumque petebat

securus sparsas dux gregis inter oves.               

Tunc mihi vita foret, Valgi, nec tristia nossem

arma nec audissem corde micante tubam;

nunc ad bella trahor, et iam quis forsitan hostis

haesura in nostro tela gerit latere.

                                            Elegia I, 10

Qui va ser el primer que va inventar les terribles espases? Què ferotge i certament ferri va ser aquell! Aleshores va nèixer la matança de la raça humana, aleshores van nèixer els combats. Llavors un camí més breu de la terrible mort es va obrir. Res no mereix aquell miserable? nosaltres dirigim cap a la nostra desgràcia allò que ell ens va donar contra les feres salvatges. La culpa és de l´or que enriqueix, doncs no hi havia guerres quan una copa de faig estava davant del menjar. No hi havia ciutadelles, ni empalissades, i el conductor del ramat dormia segur entre les ovelles disperses.Tan de bo hagués viscut jo aleshores, Valgi, i no hagués conegut les tristes armes ni hagués escoltat la tuba amb el cor tremolòs. Ara sóc arrossegat a la guerra, i pot ser ja un enemic porta els dards que aviat es clavaran al nostre costat.

Quan déu era dona

 Interessant article sobre la deessa mare, venerada per moltes cultures antigues, abans de l´arribada i establiment del patriarcat. Clica aquí per a llegir-lo.

Venus de Willendorf

L´antiga Roma a Movistar

 Aitana Sánchez-Gijón encapçala el repartiment de 'El Corazón del Imperio', la nova sèrie documental de Movistar que contarà la història de les dones que també van ser clau a Roma. Actualment en la meitat del seu rodatge, no es veurà en la plataforma fins a 2021. Clica aquí per saber-ne més.

IULIA COQUIT

 Parva puella Latine verba facit dum coquit. Mirabile est!!

ERATÒSTENES DE CIRENE

Eratòstenes era de Cirene (en la costa de Líbia), on va néixer cap al 276 a. C. en una família rica que li va permetre tenir una bona educació a Atenes i desenvolupar la seva carrera a Alexandria (en la desembocadura del Nil, a Egipte). Probablement va ser a Alexandria on va conèixer a Arquimedes del qual es va fer amic i admirador.Va ser historiador i filòsof, a més de geògraf i astrònom, a més de director de la Biblioteca d´Alexandria, el major centre cultural i científic del món antic.

En l'època d'Eratòstenes, alguns savis sospitaven que la Terra tenia una forma esfèrica. A aquesta conclusió arribaven, segons es diu, en observar els vaixells en l'oceà: en acostar-se el vaixell a terra, es veia en primer lloc només el màstil i, més tard, el casc del vaixell. Si la Terra fos plana, aquest fet no es produiria i es veuria el vaixell íntegrament a cada moment.

Sospitant ja que la Terra era esfèrica, va llegir a la Biblioteca d'Alexandria que a la ciutat egípcia de Syene, s'observava al migdia del 22 de juny el fons d'un pou profund. Aquesta circumstància no es donava a Alexandria.Va suposar que aquest fet significava que el 22 de juny els raigs de Sol arribaven amb diferent inclinació a Syene i Alexandria, la qual cosa significava que la Terra era corba i no plana (en astronomia, se suposa que els raigs de Sol, que arriben a la Terra, són paral·lels entre si). Això va confirmar la seva sospita que la forma de la Terra era una esfera.

ROMULUS, la nova sèrie de HBO

    Els amants de les sèrie inspirades en l´Antiguitat clàssica estem de sort. Després de Barbaren, arriba a HBO Romulus, una sèrie italiana que tracta sobre els orígens llegendaris de la capital de l´imperi. La sèrie està ambientada al segle VIII aC., i narra la història de Ròmul i Rem, els germans bessons que van fundar la ciutat de Roma. A més, la sèrie està rodada íntegrament en llatí. Això sí, llatí arcaic, una etapa de la llengua llatina poc documentada.

   Aquí en teniu el tràiler.

Teseu

 Teseu

Teseu un dels més llegendaris reis d'Atenes, fill d'Egeu el rei d'Atenes (o Posidó) i Etra. Pels atenencs Teseu és el seu gran reformador.

Naixement de Teseu

Egeu no aconseguia tenir fills amb cap dona. Llavors va decidir anar a preguntar a l'oracle, l'oracle li va dir que havia d'arribar a Atenes sense mantenir relacions sexuals, i quan arribes a Atenes la primera dona que fecundes li donaria un fill. Piteu, rei de Tretze, volia que la seva filla portes un futur rei, Piteu emborratxar a Egeu i així mantenir relacions sexuals amb la seva filla, d'allà sortir Teseu.

El famós mite de Teseu i el minotaure

Els diferents pobles de Grècia tenien els famosos jocs olímpics celebrats a Olímpia, cada quatre anys. El guanyador d'aquests jocs era respectat per tot el món, ja que els jocs se celebraven en honor als déus.

Un any en aquests jocs el campió d'Atenes s'enfronta contra el fill de Minos, de l'illa de Creta. El campió va perdre el que va portar els atenencs a matar al vencedor, per ràbia. Va ser un crim imperdonable per el qual el rei de Creta començar una guerra contra Atenes, va guanyar i va imposar un càstig contra Atenes en el qual cada any durant trenta anys set atenesos i set ateneses havien de ser entregats al Minotaure perquè els devores.

Teseu decidir posar fi a aquest càstig entrant al laberint on es reguardava el minotaure i matant-lo, amb l'ajuda d'Ariadna, filla de Minos.