'La Ilíada', apología de la Paz

"Los Clásicos traen lecciones de vida que siguen siendo válidas. No permitamos que el legado de la Antigüedad muera".

                                                     Bust del poeta Homer

EL PART

A l'Antiga Roma el treball de portar nens al món el portaven a terme les llevadores. Els metges excepcionalment acudien als naixements, però només quan la vida del nadó o de la mare corrien perill i sempre que les llevadores els cridessin.

Va ser Sorano d'Éfes, metge del segle II dC que va exercir a Alexandria i Roma qui va escriure el primer tractat de ginecologia ( Llibre de les malalties de les dones - Gynaikeia) en quatre toms i que va ser traduït al llatí per Musci al segle VI dC. A la tercera part del seu llibre, Sorano parla sobre el part i com ha de ser atesa la mare i el nadó durant el part.

Ens explica en el seu tractat que el principal instrument de les llevadores era la cadira de parir, amb respatller, braços i un seient amb un entrant en forma de mitja lluna, per on passava el nen. Entre el seient i el terra hi havia taulers als dos costats, però no davant ni al darrere, perquè la llevadora es pogués gestionar. La partera s'asseia a la cadira que havia portat la llevadora al començament de la fase de "expulsió", la dilatació es feia en un llit. Si la família era molt pobra s'utilitzava un "seient humà" fet per una persona forta, en la falda s'acomoda a la partera.

La llevadora (en llatí commater) era assistida en la seva tasca per tres persones, dos als costats i una per darrere de la cadira. A més també existien ginecòlogues (Feminae medicae) però aquestes només es dedicaven a la medicina de malalties pròpies de les dones.

Les cesàries només es realitzaven un cop la mare havia mort. Era una operació perillosa i l'embarassada corria perill de mort si es realitzava en vida per les infeccions i per probable mort per dessagnar. Una llegenda urbana diu que la paraula "cesarea" vindria de Juli Cèsar, però sabem que la seva mare Aurelia va viure molts anys després del naixement del seu fill, així que aquesta no va ser la forma en què va arribar al món el famós personatge. Plini el Vell creu que el cognomen Caesar vindria d'un avantpassat que si naixeria d'aquesta manera. La Lex Caesarea deia que una dona que morís durant l'embaràs tardà havia de ser sotmesa a aquesta intervenció amb la finalitat de salvar la vida del fetus. En realitat la primera cesària de la qual tenim constància de supervivència va ser d'una dona a Alemanya l'any 1500.

Els Thíasos i les Mènades, agrupacions de dones místiques

Dionís amb membres del seu Thíatos

En l'actualitat, la nostra societat comprén una serie de col.lectius que tenen un objectiu comú. Un dels més reivindicatius és el de la Dona. Això ja ve desde la nostra antiguitat clàssica, en la que una comitiva anomenada Thíasos ( θίασος) .  Eren una mena de reunions de Dionís, que podien ser descrites com "borratxos fent gresca". 

Mènade ballant

 Els membres més importants del thíasos eren dones devotes, les Mènades, que progressivament van ser substituïdes per les immortals nimfes.  Estan representades en ceràmiques dones solitàries brandant els tirs (una mena de bastons).  

 Les Mènades són  éssers divins i femenins  relacionats amb el déu Dionís. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de criar a Dionís, i que més tard van ser posseïdes per ell. Literalment, mènades es pot traduir per "les que desvariegen" o "les dones posseïdes". Vol dir que era impossibles parlar o raonar amb elles, perquè eren dones salvatges. 

S'agrupaven en bandes rebels per les muntanyes, les Thíasoi. Realitzaven activitats inimaginables com violència, vessament de sang, sexe, autointoxicació i mutilació.
Són representades amb corones de fulles de vinya, vestides amb pells i nues o amb vestits transparents que no amagaven el seu cos. Una curiositat és que, de vegades, trossejaven les seves víctimes i es menjaven la carn crua. 

Mènades ballant

Orfeu

Això es veu representat en el mite d'Orfeu, on prefereix donar culte a Apol.lo i rebutja el culte a Dionís, i les Mènades el trossegen i el devoren. 

Diversos autors també han parlat sobre aquest tema, com ara Julio Cortázar o Nietzsche.

ETIMOLOGIA I PUBLICITAT

   Els i les alumnes de 4t d´ESO, com cada any, han fet un treball molt creatiu que relaciona les arrels llatines i gregues amb el món de la publicitat. Aquí en teniu un exemple:

                                                                  Cristina Martín 4tC

La menstruació a l'Antiga Roma

Com ja sabeu, la menstruació és el procés fisiològic pel qual les dones i les femelles de certes espècies animals expulsen, periòdicament, per la vagina un òvul madur no fecundat amb sang i altres matèries procedents de l'úter.

La menstruació té lloc des de la pubertat fins a la menopausa i es produeix tots els mesos durant 7 dies aproximadament, sempre que l'òvul no hagi estat fecundat, és a dir, sempre i quan la femella o la dona no estigui embarassada.

 A l’Antiga Roma, existia la creença de que les dones que patien la menstruació tenien el poder de destrossar les collites, de controlar el clima, de transformar vi en vinagre, de tornar bojos als gossos i de poder curar berrugues, mals de cap, epilèpsies, lepra, ...

A més, es creia que eren capaç d’allunyar als dimonis, i és per aquest motiu que algunes dones van ser sacrificades com a ofrenes.

Això és degut a les divulgacions de les paraules de Plini El Vell (23-79 dC) en la seva obra Naturalis historia. Per a ell, no hi havia res més poderós, per a bé o per a malament, que la sang menstrual d'algunes dones ja que eren capaces de causar tot allò.

En aquesta època, les dones feien servir cotó, llana, algunes teles i en general, les pells d’animals per absorbir la sang i mantenir l’higiene durant la menstruació.

Per als romans, la menstruació era una enfermetat de les dones verges ja que els seus úters no es feien servir bé i que això era el que els hi passava com a conseqüència, partint de la base de que la primera funció de la dona era reproductora. Per aquest motiu, les dones verges s’apressaven en casar-se i en tenir fills.

MEM guanyador Sant Jordi 2019

Moltes felicitats a la Gala Huertos de 6A pel seu mem guanyador!! Aquí us el mostrem.

Si en voleu veure d´altres, els trobareu a l´Instagram oficial del Satorras.
Gràcies a tots i totes per la vostra participació, i fins la propera edició del concurs!

Justo antes de Cristo, la nova sèrie de Movistar +

La primera temporada de Justo antes de Cristo, composta per 6 episodis de 25’ de durada, s'estrenarà el pròxim 5 d'abril de 2019.

Julián López interpreta al protagonista, Manio Sempronio Galba, un neuròtic del segle XXI que va viure fa més de 2000 anys, obligat a recuperar l'honor perdut de la seva família. La sèrie narra les aventures d'aquest desastrós patrici romà en la legió del General Cneo Valerio (interpretat per César Sarachu), desplaçada en el llunyà front de Tràcia, territori hostil i exòtic que s'ha reproduït en paratges naturals de la Comunitat de Madrid i àrees properes. Xosé Touriñán serà Agorastocles, un nom senzill per a un personatge complex, un esclau dividit entre ajudar al seu amo o fer el possible perquè imperi el sentit comú.

Aquí us deixem el tràiler.