Dreta o esquerra?

Els mots emprats en llatí per a referir-nos a aquests punts cardinals eren dexter i sinister, respectivament. Per als antics romans, la mà dreta era senyal de moltes coses positives: amb la mà dreta se saludaven, feien els juraments, segellaven un pacte, etc. A la religió romana, el costat dret és el del déus i, a la cerimònia de noces, els nuvis entrellaçaven les mans dretes com a símbol d´unió i prosperitat. Ja en la tradició cristiana se’ns diu que, un cop instal·lat al cel, Jesús seu a la dreta del Pare, igual que ho faran els bons el dia del judici final. En anglès també és molt significatiu que right signifiqui tant "dreta" com "correcte". 

Atès que el sinister llatí va acabar essent una paraula tabú, les llengües de la península ibèrica se sentiren en la necessitat de recórrer a una altra. I en aquest cas optaren pel basc esquerre, format per  esku (“mà”) i per okerr (“tort, defectuós”). Tanmateix, aquest mot basc continuà tenint la mateixa càrrega negativa; així queda demostrat en l’expressió “aixecar-se amb el peu esquerre”. Curiosament, l’italià és de les poques llengües romàniques on s’ha conservat el sinister llatí per al·ludir a l’esquerra (sinistra). En castellà, aquesta arrel llatina es conserva en l’expressió “a diestro y siniestro”.

Els antics grecs també eren del parer que l´esquerre era el costat dolent: els trons i llamps són un bon auguri quan es produeixen per la dreta, i els ocells que volen pel costat esquerre són presagi de desgràcies. Fins i tot les escales dels temples grecs tenien un nombre senar d´esglaons per tal de començar i acabar sempre amb el peu dret. Fins a tal punt els grecs temien el costat esquerre que, fins i tot, empraren un eufemisme per a denominar-lo. Així, el mot que vol dir "esquerre" en grec és aristerá, que és de la mateix arrel que áristos, que vol dir "el millor".

Sembla, però, que el costat esquerre no sempre va tenir aquest significat tan negatiu. Alguns antropòlegs consideren que les civilitzacions que d´arrel indoeuropea, com la romana i la grega, prefereixen el dret per tractar-se aquest del costat masculí - recordem que són tribus patriarcals-. En canvi, els minoics, anteriors a l´arribada dels invasors indoeuropeus, s´estimaven més l´esquerra, que representa la part femenina - aquests adoraven una deessa Mare i eren de caràcter matriarcal- . Per a aquests estudiosos, això explicaria la relació etimològica entre els mots aristerá i áristos. D´altra banda, afirmen que aquest antic significat encara es conservaria en l’expressió “tenir mà esquerra”, que és sinònima de ser persona hàbil.