diumenge, 10 de febrer de 2019

La Grècia actual: el conflicte amb Macedònia

La disputa sobre el nom de Macedònia és un conflicte entre Grècia i la República de Macedònia causat pel desacord entre les dues nacions per l'ús del terme Macedònia. El govern grec s'oposa a l'ús d'aquesta denominació per part del govern macedoni a causa de l'ambigüitat que aquest terme crea entre la República de Macedònia i la regió grega de Macedònia. El govern grec també s'oposa a l'ús del terme macedoni sense l'especificitat entre el poble macedoni i l'idioma.
Resultat d'imatges de bandera macedonia

Després de la independència de la República de Macedònia al 1991, es va retardar constantment el seu ingrés en l'Organització de les Nacions Unides i en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per l'oposició de Grècia. La CEE durant el Comitè d'Arbitratge de Badinter va declarar que la República de Macedònia satisfeia les condicions per al seu reconeixement internacional, encara que el govern grec va declarar la seva disconformitat respecte a aquesta declaració per les seves diferències amb el govern macedoni pel nom del país, la seva constitució i la seva bandera a causa de l'ús del símbol del Sol de Vergina o estel argéada, un símbol propi de la històrica regió grega de Macedònia.


A l'abril de 2005, Matthew Nimetz, un mediador de l'ONU, va suggerir l'ús de «Republika Makedonija-Skopje» per a esdeveniments oficials. Grècia no va acceptar la proposta, però la va considerar com un començament per a les negociacions constructives. El primer ministre de Macedònia Vlado Bučkovski va rebutjar de ple la proposta i va proposar que la Comunitat Internacional usés «República de Macedònia», mentre que Grècia empraria la denominació d'«Antiga República Iugoslava de Macedònia».

El 19 de febrer de 2008 a Atenes, es va convocar una reunió on van participar els delegats dels dos països sota els auspicis del mediador Matthew Nimetz. La conclusió de les negociacions va ser publicada en el diari grec To Vima i després aquesta notícia també va circular en altres agències de notícies gregues. Aquest acord estava basat en vuit punts i el seu objectiu principal era el d'aconseguir una solució conjunta a la disputa per a l'aplicació d'un nom únic per a la República de Macedònia a escala internacional.

El 2 de març de 2008 a Nova York, Nimetz va anunciar que les propostes van fallar a causa de les diferències entre els dos països. Per tant, no hi hauria cap progrés per a la solució de la disputa fins que s'arribés a un compromís favorable per a tots dos. Després dels advertiments de l'ex primer ministre Karamanlis de vetar a la República de Macedònia, els mitjans de comunicació grecs van donar per fet el rebuig d'aquesta a la cimera de Ministres d'Afers exteriors de l'OTAN celebrada a Brussel·les el 6 de març de 2008. En una enquesta realitzada a Grècia, el 84% dels enquestats van recolzar la postura de vetar l'ingrés de la República de Macedònia a l'OTAN fins que es resolgués la disputa.

Finalment, es va arribar a un acord: l'Acord de Prespa, també conegut com a Tractat de Prespa. Es l'acord internacional signat pels caps de diplomàcia de la República de MacedòniaNikola Dimitrov, i de GrèciaNikos Kotziàs, el 17 de juny de 2018 al poble de Psarades. També va ser signat pel mediador de les Nacions Unides per a la disputa del nom, Matthew Nimetz. L'acord substitueix l'Acord interí signat a Nova York el 13 de setembre de 1995. Hauria de ser una solució per a la disputa sobre el nom de Macedònia i hauria d'establir una aliança estratègica entre la futura Macedònia del Nord i Grècia. Segons les disposicions d'aquest tractat, Macedònia haurà de canviar el seu nom pel de Macedònia del Nord o bé, formalment, República de Macedònia del Nord, i Grècia haurà de reconèixer la nacionalitat del país veí com a macedònia / ciutadà de la República de Macedònia del Nord i l'idioma oficial de l'estat com a macedònic.

1 comentari: