Durant l'època arcaica de Grècia (període comprès entre la meitat del s.VII i la meitat del s.VI a.C) va sorgir per primer cop la poesía lírica. Aquest tipus de poesia expressa sentiments i emocions personals pròpies del poeta. Fins ara, la poesia i la literatura en general havia estat representada a través de personatges mitològics, però l’autor no estava present en aquestes històries. Els poemes lírics estaven pensats per ser cantats o acompanyats amb una lira o aulos (flauta). Normalment eren composicions breus. Els temes de la poesía lírica arcaica eren molt diversos: la guerra, l’amor, la política… Els seus autors pertanyen a l’aristocràcia.
Dins de la poesia lírica grega hi havia diferents tipus, depenent de la seva composició, tema i objectiu.
La lírica coral agrupa aquelles composicions que solien ser cantades.
En aquest gènere es pot destacar a Estesícor, nombrat un dels nou poetes lírics per la Biblioteca d’Alexandria. Els seus poemes eren de temàtica èpica.
Un altre poeta dels nou és Simonides, que va crear el cant triunfal i escrivia amb una visió molt pessimista.
Píndar va ser qui va portar la lírica coral al seu màxim apogeu.
Un altre tipus de poesia és la mèlica. Aquesta es caracteritza per ser composicions breus i va néixer a l’illa de Lesbos. Els poetes més representatius van ser Alceu i Safo.
Alceu era conegut per la seva sinceritat en els poemes. D’ell surt la figura de la metàfora.
Safo era l’altre gran poetessa de la mèlica. Era una dona que instruia noies, i molts dels seus poemes fan referència a les seves alumnes, tant d’una manera amorosa com de tendresa o gelosia cap a elles.
Anacreont també va ser un poeta d’aquest estil i va portar una turbulenta vida com a bebedor i pederasta fins als 85 anys.
La poesía yàmbica era aquella en que predominava la sàtira. Aquestes obres rendien culte a la deessa Demèter. Els més destacats d’aquest gènere, tot i que no formaven part del cànon dels nou poetes, eren Arquíloc de Paros, Hiponacte d’Efes i Semònides d’Amorgos.
Per últim, la lírica elegíaca eren poemes d’amor fent al·lusions mitològiques. El més destacat a Atenes va ser Soló, que escrivia molt sobre l’amor homosexual, sobre disfrutar tant de l’amor masculí com femení, i altres temes variats que demostren l’oberta ment d’aquest poeta.
De Simónides de Amorgos:
ResponEliminaEsto es lo más hermoso que dijera el de Quíos:
«cual la generación de las hojas, así la de los hombres».
Pocos mortales hay que, al oírlo, lo guardaron
consigo, pues a todos asiste una esperanza
arraigada en el pecho de los jóvenes.
Mientras dura la ansiada flor de la juventud
con espíritu leve se traman imposibles:
la vejez nadie espera, ni la muerte,
ni nadie con salud piensa en enfermedades.
Ingenuos, así es su corazón: ignoran
que de la juventud y vida el tiempo es poco
para el mortal. Mas tú, que sabes esto, ten coraje en tu espíritu
y goza las cosas buenas hasta el fin de tus días.
(Traducción: Juan Manuel Macías)