Atenes, la ciutat més important de la Grècia antiga i bressol de la civilització occidental, va originar-se molt més abans que el seu nom quan un grup de llogarets van agrupar-se per fundar-la.
El nom de la ciutat, en canvi, té un significat molt més mitològic que tingué lloc al 3.000 a.C
El patronatge d’aquesta ciutat va estar molt disputat a l'Olimp. Per aquest mateix motiu es va convocar un concurs de divinitats que decidiria quina divinitat s’encarregaria de la protecció de la ciutat.
L’àrbitre va estar el mateix Zeus, qui va establir un seguit de normes. Cada aspirant donaria un premi a la ciutat. D'entre tots els déus i deesses només dos van sortit finalistes; Atenea, la deessa de la saviesa i la civilització i Posidó, déu dels mars i les aigües.
A l'última fase, celebrada a l'alt de l'Acròpoli de la ciutat, Posidó clavà el seu trident i feu brotar aigua creant així una font d’aigua, però hagué un petit detall que no va tenir en compte; l’aigua d’aquesta era salada i va fer malbé els cultius dels atenesos. Desprès, al torn d’Atenea, va sorprendre als ciutadans amb or líquid: una olivera com a símbol de pau, de progrés i de força. D'aquesta surgi el fruit esencial de la dieta mediterrània que a més, fou cura de molts mals i que encengué els canelobres.
Aquest fruit, considerat sagrat, ocupà un lloc privilegiat en l’Acròpoli fins l'any 480 a.C quan els perses van envair la ciutat i el van cremar, fet que els atenesos van considerar un mal presagi. Pel contrari, dies més tard, les branques tornaran a créixer de nou a l’arbre sagrat.
L'olivera i l'oli van adquirir un paper fonamental a la història de Grècia. Les monedes portaven representada a la deessa Atenea amb un casc ornamentat amb una corona d'olivera, els atletes s’ungien l’oli pel cos per mantenir la flexibilitat als seus músculs i els guanyadors rebien una corona de branques d'olivera. A més, va tenir nombrosos usos per a la medicina antiga i finalment, va esdevenir un símbol sagrat amb fins religiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada