dimarts, 29 de setembre de 2020

Dionís descobreix el vi (i l'amor)


Segurament totes hem sentit parlar de Dionís (Διόνυσος), també conegut com Liber o Bacus pels romans, déu olímpic del vi, la vegetació, el plaer, la festa, el teatre i el frenesí salvatge. Hem sentit a parlar del seu doble naixement, primer de Sèmele i després de Zeus (es creu que el seu nom té relació amb Zeus, Dio, i el lloc de naixement, Nisos. També podria significar “dues vegades nascut”); hem sentit a parlar del seu ensenyant Quiró o de Silè, el seu íntim company i seguidor, així com del seu seguici format per sàtirs (divinitats masculines de muntanya amb part del cos de cabra i penis erecte), i mènades (nimfes de muntanya que van criar al déu). Però el que segurament no coneixem és el mite que explica com va descobrir la manera de produir vi a partir del raïm. Aquest va ser recollit pel poema èpic “Les dionisíaques” de Nonnos de Panòpolis en el segle V dC. 


El mite parla del primer amor de Dionís pel sàtir Àmpel. Aquest jove, fill de la deessa de la lluna Selene i del déu del sol Hèlios, vivia a Lídia (o Frígia, no se sap amb certitud) i era d’una bellesa increïble, alhora que una mica imprudent. El déu estava tan enamorat que va organitzar tot tipus de competicions esportives en les que es deixava guanyar i, alhora, Àmpel fanfarronejava apujant-se sobre lleons, ossos, tigres, etc. 
Un dia, Dionís va tenir la visió d’un drac amb banyes que matava un cérvol, fet que anticipava la mort del seu amant. I així va ser: Àmpel es va muntar sobre un toro, tal com Ate (l’Error) li havia recomanat, disfressat d’un sàtir jove. La seva equivocació va ser burlar-se de Selene, dient que portava l’animal per les banyes amb més enginy que la seva mare al portar la banyuda lluna. Aquesta va escollir un càstig del mateix manual sàdic d'Hera enviant un tàbac a picar el toro, fet que va provocar que l’animal ferit es llencés al terra i banyegués Àmpel fins treure-li el cap. 

Dionís va intentar salvar el jove moribund amb ambrosia (suavitat de la qual és atribuïda al vi), però no ho va aconseguir. A pesar d’Eros, qui va consolar al déu amb històries d’altres grans amants barons com la de Càlam i Carp, Dionís va commoure Àtropos, una de les tres moires (personificacions del destí que controlen “el fil de la vida”). Aquesta va fer que Àmpel sortís de l’Hades per transformar-se en una planta trepadora enroscada i retorçada, mentre les gotes de sang es solidificaven i creixien fins arribar a formar abundants baies que brillaven amb la saó i el lustre que tant estimava l’olímpic. El seu amant s’havia convertit en vi (paraula que en grec antic és ἄμπελος). Amb aquest va produir Dionís la primera verema. 

Poc després va viatjar al llarg de tot el món estenent la viticultura, donant lloc a les primeres borratxeres, ressaques i fins i tot al primer coma etílic per part del rei Estafilí. En el seu honor, el raïm entès com “racimo de uvas” es va dir σταφυλή; en honor a la seva dona Methe, la borratxera es va anomenar μέθη; i pel fill Botris, βότρυς va significar raïm, fent referència a la “uva”.

 

Bacchus cum Ampelo de Giovanni Domenico Campiglia


Com va dir Russell: “En la embriaguesa física o espiritual recobren una intensitat de sentiment que la prudència ha destruït. Troben el món ple de delícia i bellesa.” Delícia i bellesa que jo, personalment, atribuiria a Àmpel, primer amant de Dionís.


REIGOSA ROSELL, Denís

Cap comentari:

Publica un comentari