Sòcrates al Romea

   Fins al 23 d´abril hem pogut gaudir del gran actor català Josep Maria Pou interpretant al genial savi Sòcrates a l´obra de teatre Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano dirigida per Mario Gas al teatre Romea de Barcelona. L´obra ens acosta als darrers instants d´aquest filòsof, és a dir, a les acusacions i al judici que el van condemnar a morir per ingesta de cicuta. Més informació al següent enllaç:

Sòcrates al Romea

Nits de música popular grega a Barcelona

En aquest reportatge Pau Benavent ens descobreix l'escena grega que hi ha a les nits de Barcelona. Es pot fer un circuit per diferents barris on podem escoltar, ballar i menjar al ritme de les músiques popular gregues. Són acollidors bars de la ciutat que programen concerts i jam sessions que paga la pena conèixer.

Nits de música popular grega a Barcelona

El mosaic cosmològic de Mèrida

   Aquest mosaic, descobert el 1966 per l´arqueòleg Eugenio García Sandoval, es considera un dels més rics conservats arreu dels territoris romanitzats. Està ubicat en una vil.la romana situada fora de la ciutat de Emerita Augusta, coneguda com la casa de Mitreu. Per a la seva confecció es van fer servir tesel.les de colors molts variats i es calcula que està format per 83.000 peces.

   Està datat entorn el segle II i representa al.legòricament el cosmos, distribuint les figures en tres espais: marítim, terrestre i celeste. Les figures que hi apareixen són divinitats que simbolitzen forces còsmiques. Cada personatge té un rètol amb el seu nom en llatí. Així, a la part superior hi tenim els segles (Saeculum), l´eternitat (Aeternitas) i el caos (Chaos). També hi ha el cel (Caelum), la terra (Gea), el sol (Helios), la lluna (Selena) i la nit (Nix). També hi tenim els elements de l´aire, les forces de la natura i els vents. A la part central, que correspon a l´espai terrestre, estan els grans rius, el Nil i l´Eufrates, el gran port d´Alexandria (Portus) i les estacions de l´any. A la part inferior hi trobem el mar i els oceans i, al costat, el far (Pharus), la navegació (Navigia) i la mar serena (Tranquillitas).

   A continuació, us deixem una presentació amb imatges impressionants d´aquest mosaic.

Presentació

Magna Celebratio a Badalona

   El proper cap de setmana, del 27 d´abril al 30, es celebrarà a Badalona, l´antiga Baetulo, la Magna Celebratio, un festival romà que ja arriba a la seva 13a edició. Conferències, espectacles, recreacions històriques, tallers, visites a les restes arqueològiques, tastets de cuina... Tot això i molt més hi trobareu per fer-vos sentir com si estiguéssiu a l´època dels nostres avantpassats romans. 

   Aprofiteu l´ocasió per fer-hi una visita amb els vostres amics, família, etc. i gaudiu de totes les activitats que s´hi ofereixen.

En aquest enllaç hi tribareu més informació:

Magna Celebratio de Badalona

Decàleg per a una relació amorosa

Es compleixen 2000 anys de la mort d´Ovidi i volem retre´l homenatge amb diferents activitats. Una d´aquestes té a veure amb un dels seus pomes més famosos i alhora més controvertits, l´Art d´estimar. Sabem que el preu que va pagar Ovidi per a publicar aquest poema va ser enorme, ja que li va comportar la condemna a l´exili per part de l´emperador August. A classe, amb els alumnes de Llatí de 1r de Batx. n´hem llegit alguns fragments i hem volgut actualitzar aquest sensacional manual del bon seductor. Així, de manera cooperativa, hem creat aquest decàleg per a tenir èxit en l´amor en ple segle XXI.

Decàleg per a una relació amorosa

1. En el cas de tenir opinions contràries, cal poder discutir-les. Sempre i quan no es falti el respecte.
2. Sempre s’ha de guardar fidelitat a no ser que s’hagi pactat una relació oberta prèviament.
3. No utilitzar l’alcohol per parlar lliurement del que sents. Has de tenir seguretat en tu mateix per expressar el que penses.
4. Tenir detalls mútuament. Que un pensi en l’altre fa que la relació es mantingui viva, no és necessari que siguin coses cares; el detall més senzill és el que més agrada.
5. A les noies els hi agrada que els nois tinguin iniciativa, encara que a vegades elles donin el primer pas. Nois, heu d’estar atents als senyals!
6. Has de cuidar la imatge però no arreglar-te excessivament. Però, sobretot, agradar-te a tu mateix.
7. El físic té importància perquè és el primer que veus, però a la llarga no ho és tot. Has de estar segur de tu mateix.
8. Si vols conèixer gent per les xarxes socials, és important parlar durant dos o tres dies i quedar de seguida. Recorda que has de quedar a un lloc públic i que si et dona llargues, alguna cosa amaga.
9. Sempre mostrar interès, però no ser pesat. Que sàpiga que no ets la seva possessió.
10. Cal confiar en l’altre però tocant de peus a terra.

Esteu d´acord amb aquests consells? N´afegiríeu o en treuríeu cap?

La festivitat de la Panatenees

 

Representació de les Panatenees

Les Panatenees van ser el festival més gran de l'Àtica en honor a Atena, protectora de la ciutat. També és coneguda com a Jocs Panatenaics.

Segons els escriptors existien dues menes de festivals, i aquests eren:

• La Gran Panatenea: es celebrava cada 4 anys
• Petita Panatenea: es celebrava cada any (per aquesta concepció dual la festa és habitualment esmentada en plural: les Panatenees)

 Es celebrava en un dia discutit, el dia de la Bendídia (20 de thargelion) o el 28, 20 o el 17 d'hecatombaeon. Aquest festival no durava un sol dia, però sempre ni havia un que era especialment solemne ja que s'hi feia una processó que passava per la Via Panatenàica. El festival podia durar fins a 12 dies, que solien ser del 17 al 28 d'hecatombaeon.

La solemnitat principal era la processó al temple d'Atena Pòlies, que es feia normalment el darrer dia. La majoria de la població hi participava a peu seguint la processó o en carro. Fins i tot els presoners gaudien de llibertat durant la festa.

Segons la llegenda va ser instituït per Eurictoni. Fins al temps de Teseu es va dir festival d'Atena, però quan Teseu va unificar l'Àtica va esdevenir festival comú de totes les ciutats, per això es va acabar dient "Panatenea".  

Durant les celebracions s'hi feien sacrificis de braus i d'altres animals, àpats, carreres de cavalls i de carros, concursos gimnàstics i també musicals, i la lampadefòria (per les torxes, ja que es feien de nit) on els rapsodes recitaven els poemes d'Homer a la Gran Panatenea. El poble participava en diversos actes culturals i els filòsofs discutien. 

Al lloc d'Atenes on se celebraven les competicions atlètiques dels jocs panatenaics va ser construït, en ocasió dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna, l'Estadi Panathinaikó.

Els guanyadors dels concursos guanyaven un pom de flors adornat amb branques d'olivera i també durant els festivals s'hi podien veure tota mena de danses. El primer guanyador del concurs musical fou Frinis. En temps de Pèricles es van introduïr els concursos musicals que es feien a l'odèon.

Ovidianae sententiae

   Amb motiu de l´aniversari de la mort del gran poeta romà Ovidi, volem retre´l homenatge de la millor manera que sabem: llegint la seva obra. En aquesta ocasió, les alumnes de 2n de Batxillerat D han traduït una sèrie de cites de diferents obres d´Ovidi, i han fet aquesta presentació que volem compartir amb tots vosaltres.

L'origen de la marató

Una marató és una prova atlètica de resistència amb categoria olímpica que consisteix a córrer una distància de 42,195 metres. Forma part del programa olímpic en la categoria masculina des del 1896 i al 1884 es va incorporar la femenina.

El seu origen es troba en la llegenda, la qual té dues versions, de la batalla de Marató i del soldat grec Filípides, qui l'any 490 aC. va morir per la fatiga d'anunciar la victòria dels grecs contra els perses.

Una ens relata que a la ciutat d'Atenes, les dones estaven esperant si els soldats grecs eren guanyadors, ja que els perses havien promès que si guanyaven als grecs anirien a Atenes, assaltarien la ciutat, violarien a les dones i sacrificarien als nens. Els grecs van guanyar la batalla, i el general Milcíades va enviar a un missatger a donar la noticia a la polis grega. Filípides, a més d'haver estat lluitant un dia sencer, va haver de recórrer una distància de 40 km per donar la bona nova, va arribar i va morir de tot l'esforç que havia realitzat. 

L'altre versió ens la dóna l'historiador Heròdot. Segons ell, Filípides va ser enviat cap a Esparta per a demanar la seva assistència militar i poder evadir la invasió persa, que estaven apropant-se a Marató. Filípides va correr, doncs, des d'Atenes fins a Esparta en dos dies, recorrent 240 quilòmetres de distància. Però en arribar allà els espartans van respondre que no, ja que estaven celebrant una festivitat religiosa.

Filípides

No hi havia evidència que Filípides hagués recorregut els 42 quilòmetres des de Marató fins a Atenes però els creadors de la prova atlètica dels primers Jocs Olímpics van utilitzar-la i des de llavors una marató es considera aquesta distancia, encara que anys més tard Heròdot escrigués una altra.

Festivals dramàtics

Màscara dedicada al déu Dionís

Un espectacle dramàtic consisteix a una presentació davant d'un auditori amb una finalitat, executada per uns intèrprets que aporten el seu propi cos. La finalitat pot ser per exemple estètica, didàctica, de sensibilització o d'entreteniment.  L'espectacle a les arts escèniques es diferencien de les obres d'altres tipus d'arts en què hi ha almenys un intèrpret humà que hi participa en carn i ós i un destinatari col·lectiu humà que fos present en el moment de la transmissió comunicativa.

El teatre de l'Antiga Grècia és el conjunt d'obres dramàtiques i d'arts escèniques que es van crear a la cultura de l'Antiga Grècia entre el 550 aC i 220 aC. Es va originar en un espai circular a l'aire lliure (orchestra), en el qual s'executaven unes danses. Va estar vinculat des de sempre a la celebració de determinats festivals i rituals de caràcter religiós.

Un dels més antics va ser el que se celebrava en honor del déu Dionís a Atenes durant els dies 11 al 13 del mes anomenat en grec antesterios (mes de les flors) que correspon aproximadament al nostre mes de febrer. Es refereix a un ritual en el qual una sèrie de nois i noies atenesos porten durant una processó uns rams de flors, un cop arribats a la pubertat.

Per la seva banda la ceràmica grega testifica algunes representacions que semblen correspondre a aquestes celebracions. Les festes duraven cinc dies:

• En el primer, Pithoigia, es procedia a obrir els càntirs (πίθοι, pithoi ) en què s'havia conservat vi que previsiblement es consumia en part en honor del déu Dionis i en profit i gaudi dels participants.
• El segon dia, Choes, continuava la celebració festiva i se sortejava una bóta de vi entre els que assistien a les festes.
• Els dies tercer, quart i cinquè, Chytroi («les olles») i en ell s'oferien al déu Hermes una espècie d'olles en què s'havia preparat un guisat a base de cereals. 

Entre els actes no hi podien mancar sacrificis i processons.

• En les processons solien participar representants dels diversos sectors de la societat transportant objectes sagrats com l’estàtua d’un déu, ofrenes, etc. Alguns festivals era més estrany que se celebressin concursos atlètics, musicals, dramàtics o poètics, curses de carros, a peu, competicions de lluita, llançament de disc o de javelina, concursos entre cors de cantaires o entre rapsodes que recitaven poemes èpics, certàmens dramàtics per elegir el millor autor, el millor actor protagonista i el millor coreg.
• La competició (agon) era un tret característic de la civilització grega, i el fet de canalitzar-la en els festivals sota la sanció dels déus es pot considerar una manera d’evitar el conflicte social que en pogués derivar. A més els concursos eren espectacles agradables per als déus, com ho eren per als mortals.

L'oracle de Delfos

L'activitat principal de l'oracle de Delfos era endevinar el futur i donar consells. L'oracle responia qüestions de moral individual i de religió. S'ocupava de la purificació dels homicides assenyalant-los què havien de fer per alliberar el seu esperit dels remordiments. 

L'oracle de Delfos pertany a Apol·lo, encara que abans pertanyia a la Pitó, una serp enorme que tenia una gruta oracular molt antiga que Gea tenia a la ciutat de Pito.
Es diu que Pitó hi profetitzava des d'una roca. El déu la va matar i la va enterrar allà i va apoderar-se de l'oracle, alhora que hi instaurava els Jocs Pítics en honor de la serp.

Apol·lo i Pitó. J. M. W. Turner.

 El santuari està situat de cara al mar en el vessant sud del mont Parnàs, on els antics imaginaven l'estatge de les Muses. Es creia que Delfos era el centre del món tal com indicava una pedra en forma d'ou, anomenat ómphalos, el llombrígol de la Terra. La llegenda explica que, per calcular el centre del món, Zeus va deixar anar una àguila des de cada un dels dos extrems de la Terra, i es van creuar justament damunt l'ómphalos.

Per poder entrar al temple, abans de poder passar, el client s'havia de purificar amb aigua sagrada i deixar a l'altar exterior una quantitat de diners; tot seguit, dins la cella, havia de sacrificar ovelles o cabres. Aleshores el consultant podia passar a l'adyton, on la Pítia o Pitonissa ja estava en èxtasi, oculta segurament darrera una cortina i asseguda en un trípode. Un sacerdot, el prophétes, trasmetia la pregunta del client a la Pítia, que contestava amb crits i paraules incomprensibles. El prophétes els interpretava i donava una resposta en vers i amb una forma més o menys enigmàtica, sense que la hi pogués explicar cap sacerdot de Delfos.

Però sobretot l'oracle va tenir una gran transcendència política. Diverses circumstàncies expliquen que les seves prediccions fossin sovint encertades: unes vegades perquè la informació de què disposaven els sacerdots permetia donar prediccions segures, altres cops perquè el prestigi de l'oracle era tan gran que el seu dictamen tenia una influència decisiva en el desenvolupament dels fets, o altres perquè l'ambigüitat de la resposta deixava camí obert a més d'una interpretació.

Rei Egeu consulta a la Pítia asseguda en el trípode.

Restes del santuari i oracle de Delfos.