Festivals dramàtics

Màscara dedicada al déu Dionís

Un espectacle dramàtic consisteix a una presentació davant d'un auditori amb una finalitat, executada per uns intèrprets que aporten el seu propi cos. La finalitat pot ser per exemple estètica, didàctica, de sensibilització o d'entreteniment.  L'espectacle a les arts escèniques es diferencien de les obres d'altres tipus d'arts en què hi ha almenys un intèrpret humà que hi participa en carn i ós i un destinatari col·lectiu humà que fos present en el moment de la transmissió comunicativa.

El teatre de l'Antiga Grècia és el conjunt d'obres dramàtiques i d'arts escèniques que es van crear a la cultura de l'Antiga Grècia entre el 550 aC i 220 aC. Es va originar en un espai circular a l'aire lliure (orchestra), en el qual s'executaven unes danses. Va estar vinculat des de sempre a la celebració de determinats festivals i rituals de caràcter religiós.

Un dels més antics va ser el que se celebrava en honor del déu Dionís a Atenes durant els dies 11 al 13 del mes anomenat en grec antesterios (mes de les flors) que correspon aproximadament al nostre mes de febrer. Es refereix a un ritual en el qual una sèrie de nois i noies atenesos porten durant una processó uns rams de flors, un cop arribats a la pubertat.

Per la seva banda la ceràmica grega testifica algunes representacions que semblen correspondre a aquestes celebracions. Les festes duraven cinc dies:

• En el primer, Pithoigia, es procedia a obrir els càntirs (πίθοι, pithoi ) en què s'havia conservat vi que previsiblement es consumia en part en honor del déu Dionis i en profit i gaudi dels participants.
• El segon dia, Choes, continuava la celebració festiva i se sortejava una bóta de vi entre els que assistien a les festes.
• Els dies tercer, quart i cinquè, Chytroi («les olles») i en ell s'oferien al déu Hermes una espècie d'olles en què s'havia preparat un guisat a base de cereals. 

Entre els actes no hi podien mancar sacrificis i processons.

• En les processons solien participar representants dels diversos sectors de la societat transportant objectes sagrats com l’estàtua d’un déu, ofrenes, etc. Alguns festivals era més estrany que se celebressin concursos atlètics, musicals, dramàtics o poètics, curses de carros, a peu, competicions de lluita, llançament de disc o de javelina, concursos entre cors de cantaires o entre rapsodes que recitaven poemes èpics, certàmens dramàtics per elegir el millor autor, el millor actor protagonista i el millor coreg.
• La competició (agon) era un tret característic de la civilització grega, i el fet de canalitzar-la en els festivals sota la sanció dels déus es pot considerar una manera d’evitar el conflicte social que en pogués derivar. A més els concursos eren espectacles agradables per als déus, com ho eren per als mortals.