Dido
Fundadora i reina llegendària de Cartago, dona intel·ligent i moderna. Els autors com l'il·lustre Virgili, la van immortalitzar per sempre a traves del seu amor impossible amb el heroi Enees, serà la base del futur conflicte entre els romans i els cartaginesos...
La seva història
Dido, també coneguda amb el nom d'Elissa (que era una deessa), era filla del rei Mattan I i princesa de Tir (Fenícia). La seva vida se situa a l'entorn del 800 aC.
Quan va morir el seu pare, és el seu germà Pigmalió que el va succeir com a rei malgrat que el Mattan mort havia disposat que deixava la sobirania repartida equitativament entre Dido i Pigmalió. Ella es va casar amb el seu oncle Acerbes que era sacerdot del Merqart (equivalent tiri de l'Hèracles). Aquest tenia un gran tresor. Gelòs, Pigmalió va fer matar el marit de la seva germana. Després d'això, Dido es va escapar de Tir al capdavant d'un grup de seguidors i van atracar a la regió del nord d'Àfrica, l'actual Tunísia. A la costa, el rei local, Iarbas, li va vendre tanta terra com pogués abastar la pell d'un toro. Astuta, Dido va tallar la pell del bou a tires i aixi va poder aconseguir una gran parcel·la de territori. Es deia que per això la ciutadella cartaginesa era anomenada Birsa (Pell). Segons els historiadors, Iarbas, amb el suport
dels consells cartaginesos, va pressionar Dido perquè es casés amb ell.
Però ella, que ja havia jurat que mai es tornaria a casar, es va
llançar a les flames d'una pira.
El seu mite
Enees, després de
la caiguda de Troia, buscava el lloc ideal per fundar la seva pàtria.
Durant el seu viatge, va atracar a Àfrica i va veure que es construïa la ciutat
de Cartago. Dido el va acollir, escoltar la seva història, se'n va
enamorar apassionadament i van fer l'amor en una cova amb
la certesa que s'havia compromès irrevocablement a casar-se. Enees va
aprofitar aquest període per reparar les naus i donar descans als seus
homes. Però quan va començar realment a considerar de quedar-se a
Cartago i casar-se amb Dido, Júpiter va enviar Mercuri per a qué li digués
que el seu destí era a Itàlia i no a Àfrica. Aleshores, malgrat les
súpliques de la dona, Enees abandona Cartago amb les naus. Dido va manar
que s'aixequés una pira amb l'intenció de destruir tot el que li feia pensar en el seu amant. Però quan es va encendre el foc, es va llançar a les flames després de clavar-se l'espasa que Enees li havia donat. Amb aquesta última acció, jurà venjança.
És d'aquesta manera que els romans explicaven la base del conflicte amb Cartago.
Un personatge fascinant de la mitologia, molt lligat al destí de Roma...
ResponElimina