L'assassinat de Juli Cèsar:

Ens situem cap al final de la República romana, l'any 44 aC, no fa gaire temps que Juli Cèsar va sortir victoriós de la segona guerra civil romana que va tenir lloc entre els anys 49 aC i 45 aC i va enfrontar el bàndol dels pompeians contra el bàndol dels cesarians. Després de la fi del conflicte, el senat va donar a Juli Cèsar diversos honors i títols entre els quals destaquen els següents: Tribunus plebis (tribú de la plebs), censor, cònsol, procònsol, Pater patriae (pare de la pàtria) i dictador. Com que no hi havia una oposició real a la seva persona i els vots sempre anaven a favor seu, Cèsar va augmentar el senat fins a 900 senadors, la gran majoria eren alts càrrecs que l'havien fet costat durant la guerra civil.

La tercera vegada que va ser nomenat dictador, alguns senadors volien que no es tornés a votar el seu càrrec fins nou legislatures després. Finalment el senat va designar-lo Dictator perpetus (dictador perpetu). Va ser en aquell moment que els detractors van començar a conspirar contra Juli Cèsar, es van anomenar libertatores (Alliberadors), finalment van decidir assassinar a Cèsar durant una reunió del senat, la qual es duria a terme al Teatre de Pompeu, ja que l'edifici oficial del senat estava sent restaurat.

Durant la reunió del 15 de març (Idus de març), els liberatores, liderats per Gai Cassí Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van assassinar a Juli Cèsar apunyalant-lo 23 vegades (tot i que segons l'autòpsia de Suetoni, només una punyalada fou letal) va ser en aquest moment on la cultura popular diu que Juli Cèsar, en veure a Brutus, va dir una de les seves famoses frases, tu quoque, fili mi? (tu també fill meu?). Una vegada mort Juli Cèsar, Brutus va girar-se per explicar i convèncer als altres senadors que no havien participat en el complot de què els havien de recolzar per retornar definitivament la llibertat a Roma, però molts d'ells ja havien marxat espantats de la sala.

L'assassinat va provocar la tercera guerra civil romana que va finalitzar l'any 42 aC amb la proclamació de l'emperador August que va posar fi a la República.