dimarts, 14 de febrer del 2017

Etimologies de llatí: el treball

Aquesta entrada la dedicaré a parlar sobre l'etimologia en el treball. Primer de tot trobem part d'història en aquesta paraula.


La paraula treball ve de treballar i aquesta del llatí tripaliare. Tripaliare ve de tripalium (tres pals), era un jou fet amb tres pals en els quals amarraven als eslaus per assotar-los, per això a Xile, a la feina li diuen "pega". Tri- s'associa amb una arrel indoeuropea: trei (tres), mentre que palus amb pag ( fixar, lligar, enfortir).

En realitat, la relació de "treball" amb "tripalium" no és d'enganxar sinó de patir. S'aplicava a qualsevol activitat que produïa dolor al cos. Quan es van inventar aquesta paraula la majoria de la població treballava al camp fent esforç físic, la qual cosa els feia sentir com si haguessin estat apallissats. Dins d'aquest sector també trobem les paraules següents:


Nomina: es referia al sou (monedes d'or, plata o coure) en llatí. Es deia nomina de nomen (nom), precisament perquè portava gravats les nòmines (noms) i imatges dels reis.



Salari: en els temps de la antiga Roma la sal era un producte de gran importància. La sal va ser el motiu de construcció d'un camí des de les salitreres d'Òstia fins a la ciutat de Roma. Aquest camí va ser anomenat Via Salaria. Els soldats romans que feien aquesta ruta rebien part del seu pagament en sal. Aquesta part era anomenada " salarium argentum" (diners de sal), d'aquí ve la paraula "salari". 



Els esclaus reben el seu salari

Capital: procedeix de capitalis (al capdavant) i es refereix a la ciutat principal d'un país on resideix els que manen. La paraula capitalis, ve de caput que significa "cap". El cap es relaciona amb el comandament, ja que és la part del cos que controla les altres parts. La metàfora de "els de dalt", també és refereix al capdavant, ja que és la part més alta del cos.



Pagar: aquesta paraula ve del llatí pacare, que significa apaivagar, és a dir, donar alguna cosa a algú per calmar-lo i mantenir la pau. El verb llatí pacare (pacificar que amb el temps va assumir el valor de satisfer a un creditor, deriva de pax, pacis (pau).



Contracte: prové del llatí contractus (acord) formada del prefix con (convergència, unió) i tractus (arrosegat). Anomena el conveni o pacte, ja sigui oral o escrit, entre parts que accepten certes obligacions i drets sobre una matèria determinada. El document que reflecteix les condicions d'aquest acord també rep el nom de contracte.



Professió: ve del llatí professio que es refereix a l'acció i al resultat de professar, entès com manifestar una creença religiosa, un sentiment, o exercir una activitat. En la tradició judeocristiana la paraula professió va estar vinculada a la religió. Quan modernament es parla de professió, moltes vegades s'usa el terme per referir-se a l'ocupació legal de la persona que és retribuïda en termes monetaris i que contribueix a solucionar les seves necessitats; com a sinònim d'ofici.



Negoci: és una paraula llatina formada per nec i otium. El mot otium representa el temps de repòs, d'inacció, i també de pur plaer i entreteniment. Negotium, és la negació de otium, vol dir ocupació, treball, activitat, funció, càrrec, deure i també empresa o assumpte que exigeix treball.  El negotiosus és l'home atrafegat, sempre ocupat en el seu treball i ple de quefers i dies negotiosus significa dia laborable.



Proletari: prové del llatí proletarius derivat de la paraula proles (fills) amb el qual assenyalaven al qual no tenia béns i només estava comprès en les llistes veïnals per la seva persona i prole. A l'antiga Roma, se'ls deia així als ciutadans de la classe social més baixa, que no tenien propietats i l'única utilitat per a l'estat era generar prole per engrossir els exèrcits de l'imperi.


Vaga: en castellà huelga derivada del verb holgar que procedeix del llatí follicare (esbufegar, respirar precipitadament), ver derivat de la paraula llatina follis (manxa). Holgar en principi és descansar per necessitat després d'una gran fatiga, en què la respiració alterada provoca aquest esbufec, i d'aquí descansar ( en castellà antic "vagues" eren repòs, descansos o entreteniments), i d'aquí no treballar per motius reivindicatius. Holgar també va significar practicar el coit, per l'agitada respiració resultant.


2 comentaris:

  1. Hi ha moltes etimologies interessants en aquesta entrada! M´encanta que Pagar , en el fons, signifiqui "posar pau, apaivagar". És com que quan algú cobra un deute, retroba la pau que havia perdut. I també m´agradar descobrir que salari prové de sal.

    ResponElimina
  2. Moltes paraules d'aquestes tenen un origen realment curiós! Sempre que pensó en "treball" no em sona bé i se'm fa dur, però m'alegra no patir tant com antigament, amb la invenció de la paraula.

    ResponElimina