Rituals d'enterrament a l'antiga Roma

En la cremació les famílies més adinerades contractaven organitzadors que s'encarregaven del seguici, els quals s'encarregaven de portar des de músics que anaven davant de les exèquies per mostrar el mort com un ésser gran, plorat i reverenciat pels altres; depenent de com fos d'il·lustre el difunt, l'exhibició d'aquest al públic podia durar fins a una setmana, en aquest cas, el seguici s'aturava davant del fòrum i un familiar proper pronunciava una oració davant del carro mortuori. 

En l'Antiga Roma els ritus d'enterrament són molt similars als grecs tot i que els romans acostumaven a incinerar als morts i els grecs els enterraven.

Caront, transportant animes per la llacuna Estígia

Un cop fet el discurs, els familiars es dirigien cap a la pira funerària (estructura de fusta en la qual es posava el cos per a cremar-lo) carregant màscares de cera i escultures dels seus familiars morts anteriorment, com si tots estiguessin presents. Abans d'encendre el foc un familiar proper s'acostava al mort i obria els seus ulls per permetre-li veure per última vegada la llum, després d'això es tancaven els ulls pronunciant el nom del difunt per després dipositar una moneda a la boca, amb l'objectiu que aquest pagués el seu viatge al més enllà a Caront, el barquer de l'Estígia a l'inframón.

Urna funerària romana

 El foc era extingit amb vi (evitaven mullar les cendres perquè el difunt no vagués ebri per l'altre món) i les cendres eren recollits pels familiars més pròxims. Els ossos, encara calents, eren rentats amb vi ranci o llet, un cop freds es dipositaven en una urna funerària plena de flors. L'endemà se celebrava un banquet pòstum o fúnebre, en el qual es menjava en honor al mort.

Els ritus funeraris per als pobres eren molt diferents, moltes vegades eren llançats com animals en les fosses comunes fora de les ciutats per deixar-los podrir, i posteriorment eren incinerats en aquestes mateixes fosses comunes. Aquests eren recollits dels carrers i eren portats per quatre necròfors, les persones que es dedicaven als rituals d'enterrament, en un taüt de lloguer a la nit. Els necròfors, i generalment els associats a la indústria de la mort, havien de viure fora de la ciutat, ja que es creien contaminats. Els romans associaven la mort amb la contaminació, no només material sinó espiritual, és per aquesta raó que els enterraments s'havien de realitzar de nit i fora de la ciutat.

Antic sepulchrum a Córdoba

Els familiars honraven als seus éssers estimats amb ofrenes de menjar, per això en les tombes hi havia tubs de libació, pèrgoles, exedres i pous. Es realitzaven ofrenes d'ous, mongetes, llenties i vi. El vi es considerava un substitut de la sang i la beguda preferida dels morts. En ocasions especials se sacrificaven animals i es feia una ofrena amb sang. La família romana estava unida i en morir un dels seus membres passava a formar part dels avantpassats als quals calia retre culte. L'espai de l'enterrament, sepulchrum, adquiria el caràcter de lloc sagrat, locus religiosus, inamovible, inalienable i inviolable. Només podien accedir-hi els familiars. Les parts externes, la momumenta, sí que es podia transformar i redecorar.