Hèracles

Hèracles va néixer de la relació de Zeus amb Alcmena, esposa d'Amfitrió. El seu desig es veia frustat per l'honestedat d'ella, així és que el déu va aprofitar que Amfitrió va emprendre una expedició militar per aproximar-se a Alcmena sota la forma del mateix Amfitrió. Enganyada per aquella aparença, Alcmena va passar tota la nit amb Zeus. Quan Amfitrió va tornar de la guerra, va passar la nit amb la seva muller i va descobrir que aquesta havia estat amb un altre. Malgrat que Alcmena estava ben segura de la seva fidelitat, Amfitrió va voler castigar-la. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència d'Alcmena. A més va advertir a Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix part però de pares diferents: un d'ell i un altre del mateix Zeus, que donaria una gran glòria a la seva nissaga.

En efecte, Alcmena va donar a llum dos infants, Ificles, fill d'Amfitrió i Alcides -que més endavant prendria el nom d'Hèracles-, fill de Zeus. De seguida Hèracles va ser objecte de l'odi d'Hera, gelosa de tot fill il·legítim del seu marit. Quan tot just tenia uns mesos, la deessa va enviar dues serps enormes a la cambra on dormien tots dos bessons. Mentre Ificles no feia més que plorar i cridar aterrit, el seu germà va agafar sense por cada serp amb una sola mà i les va escanyar. En entrar Amfritrió a veure què passava no li va quedar cap dubte de quin dels dos nens era el fill de Zeus.

Quan va arribar a la majoria d´edat, Hèracles es va casar amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir diversos fills. Però Hera no havia oblidat la seva rancúnia i va provocar-li un terrible atac de bogeria, en el qual va matar amb l'arc els seus propis fills i els d'Euristeu, el seu cosí i rei de Tirint. Quan va recuperar el seny, horroritzat per l'acte que havia comès, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com expiar el seu terrible crim. L'oracle li va ordenar canviar el nom d'Alcides que havia dut fins a aquell moment pel d'Hèracles -amb el significat de "la glòria d'Hera"- a fi d'aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d'Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèracles podia aconseguir acomplir. 

Després de realitzar aquests treballs, Hèracles es va tornar a casar amb Deianira, filla del rei de Calidó, i hi va tenir també diversos fills.  En una ocasió Hèracles i Deianira van trobar-se que havien de travessar el riu Evè. El centaure Nessos es dedicava a passar damunt seu els viatgers d'una riba a l'altra del riu a canvi d'un peatge. El matrimoni va sol·licitar els serveis del centaure, però aquest va aprofitar que transportava Deianira mentre Hèracles restava a la riba per intentar violar-la. En sentir els crits de la seva esposa, Hèracles va disparar-li una fletxa i va ferir de mort Nessos. Tanmateix, mentre estava agonitzant, va aconsellar a Deianira que guardés la seva sang perquè les seves propietats amoroses li permetrien recuperar l'amor d'Hèracles si mai el perdia. 

Al cap d'un temps Hèracles va emprendre una guerra contra el rei Èurit i, un cop el va haver vençut i conquerit la seva ciutat, va apoderar-se de la seva filla Iole per fer-ne la seva concubina. Això va despertar la gelosia de Deianira i la por de perdre el seu amor. Així és que, quan Hèracles va enviar a buscar una túnica apropiada per celebrar l'acció de gràcies per la victòria , Deianira va xopar la túnica amb la sang de Nessos i la va fer arribar al seu marit. La túnica deixava anar un verí que va cremar la pell d'Hèracles, alahora que s'hi adheria de tal manera que era impossible treure-se-la sense arrancar-se trossos de carn. Moribund, va ser transportat a casa seva i, en arribar-hi, Deianira es va adonar horroritzada que havia causat la mort del seu estimat espòs i es va suïcidar. 

A Hèracles encara li van quedar forces per ascendir al mont Eta i aixecar la seva pròpia pira funerària. Tanmateix, en pujar-hi al damunt, va trobar-se que cap dels seus acompanyants gosava encendre el foc, fins que ho va fer Filoctetes, que en recompensa va rebre l'arc i les fletxes de l'heroi. Mentre la foguera cremava es va sentir un tro enmig de la fumera i Hèracles va ser arrabassat fins a l'Olimp. Cremades les seves restes mortals, va ser acceptat pels déus com un d'ells. Fins i tot s'hi va reconciliar Hera, que el va adoptar com a fill. A l'Olimp va gaudir de la immortalitat i va casar-se amb Hebe, deessa de la joventut.