L' homosexualitat a Roma

   Entenem per homosexualitat l'atracció sexual que una persona sent cap a una altra del mateix sexe, és a dir, un home que sent atracció cap a un altre home, o una dona que sent atracció cap a una altra dona. Sabem que durant la història aquestes desviacions del comportament ''normal'' han estat sempre perseguides, aquestes persones ocultaven els seus desitjos per no ser jutjats, tant amb insults com amb la mort. És trist el fet que, per estimar una persona es tingui que amagar els seus sentiments per ser acceptat, inclús avui dia per molt modernitzats que ens creiem encara hi hagin persones homofòbiques, en ple segle XXI. Però,  com era l'homosexualitat a l'antiga Roma?

 Només cal un acostament a les fonts literàries per adonar-nos que la societat romana va tenir en tot moment tabús sexuals, pràctiques permeses i pràctiques prohibides, tant socialment com legalment. La vida sexual romana va estar marcada per unes normes i uns límits que, com passa en tota societat, no sempre van estar definits de forma nítida i no tots els individus van respectar i cumplir.

El primer element que cal tenir en compte és que la sexualitat romana va ser molt diferent de la grega, tot i que en massa ocasions s'hagin volgut analitzar els dos en conjunt. De fet, parlar de sexualitat grega resulta també una generalització, ja que cada ciutat-estat tenia els seus propis costums, i la manera d'entendre el sexe va ser molt diferent en ciutats com, per exemple, Atenes o Esparta. Per descomptat, les influències que Roma va rebre del món grec van ser àmplies i profundes, i el tema de la sexualitat no va ser una excepció.

Les pràctiques sexuals a la seva disposició eren varies, però comptava amb una clara limitació: a les seves pràctiques havien de limitar-se a exercir com a penetrador, mai com penetrat. A Roma, tan deplorable era fer una fel·lació a un home com practicar sexe oral a una dona.

Mai a la Roma clàssica un home hauria rebut la reprovació dels seus semblants pel fet de practicar sexe amb un altre home, sempre que fos ell la part activa. De fet, era una pràctica habitual en la guerra que els legionaris violessin analment als soldats derrotats, tant per demostrar la seva virilitat com per humiliar els vençuts, així doncs sabem que la part passiva sempre la representaven esclaus o estrangers. 

 El càstig per a aquells ciutadans romans lliures que fossin sorpresos prenent la part passiva en una relació amb un altre home va variar al llarg dels segles. En tot moment va ser objecte de la reprovació social, l'insult i la vergonya, però en ocasions les lleis també van perseguir aquestes pràctiques. Es coneix una lex Iulia, aprovada durant el curt període de poder gairebé absolut de Juli Cèsar, després de la guerra civil, que condemnava a la pèrdua dels drets de ciutadania a tots aquells dels quals es demostrés que s'havien lliurat sexualment a un altre home. Cal citar la Lex Scantinia, segons la qual a Roma es va perseguir a aquells homes que assumissin la part passiva de la relació, però mai l'homosexualitat en el seu conjunt, no només condemnava a aquell ciutadà romà que exercís la part passiva en una relació sexual, sinó també a aquell que atemptés contra l'honor i la dignitas d'un ciutadà romà prenent part activa en una relació amb aquest. 

Finalment, podem dir en conjunt que la sexualitat de l'home romà només tenia dues limitacions: que no adoptés ell mateix la part passiva de la relació i que no escollís com a objecte de la seva passió penetradora a un altre ciutadà romà. Fora d'aquests límits, a Roma mai es va donar una visió negativa de les pràctiques homosexuals. De fet, es considerava que el ciutadà romà que penetrava a altres homes, ja fos a la guerra, ja fos en un altre context com la prostitució, reforçava la seva virilitat.