Hipòcrates va néixer a l'illa de Cos el 460 aC i va morir a Larisa l'any 377 a.C. Segons la tradició, descendia d'una estirp de metges-sacerdots, i es deia que estava directament emparentat amb Asclepi, el déu grec de la medicina. Pel que sembla, durant la seva joventut, va visitar Egipte, on es va familiaritzar amb els treballs mèdics que la tradició atribueix a Imhotep.
Hipòcrates fa servir els seus sentits i la seva raó com els únics instruments diagnòstics, desenvolupant un sistema racional basat en l'observació i l'experiència. Va iniciar la pràctica clínica al costat del llit (klíne) del malalt, i va repetir una vegada i una altra les observacions fins a conèixer els signes distintius de cada síndrome. Per això ha estat anomenat “pare de la medicina”.
El pensament filosòfic sobre la malaltia s'origina en el pensament filosòfic sobre l'ordre natural (physis), que és el bé, i el desordre (kháos) que és el mal. La naturalesa és obra divina i, en conseqüència, l'ordre natural és formalment bo. De la mateixa manera, l'ordre físic (physiologya) d'un individu és bo, és a dir, la salut. El desordre o desequilibri es manifesta com a malaltia. Tal és així que Hipòcrates postulava la doctrina de l'equilibri dels quatre elements. Si aquests entraven en desequilibri, aleshores la persona emmalaltia. Per aquest motiu els tractaments consistien a refer aquest equilibri utilitzant la sangria, vomitius, lavatives, etc. La dieta i l´activitat física també en formaven part.
Hipòcrates considerava que al cos humà radicaven els quatre humors, que representen els quatre elements de la physis (aigua, aire, terra i foc). Hipòcrates designa els elements de la següent manera : 1) a la mucositat l'anomena fleuma ; 2) a la bilis groga l´anomena còlera, 3 ) la bilis negra, o malenconia, i 4 ) a la sang vermella la va anomenar hema. Qualsevol alteració en la composició dels humors motivava la malaltia; els quatre humors havien de coexistir en equilibri (eucrasia) sense que cap dels quatre predominés sobre els altres (discrasia).
En el tractat hipocràtic Sobre les aigües, vents i llocs, Hipòcrates també planteja els llaços entre les malalties i el medi ambient. L'home es vist en el seu conjunt en el context de totes les coordenades que constitueixen l'ambient en què viu: les estacions i els seus canvis i influències, els vents típics en cada regió, les aigües característiques dels llocs i les seves propietats, les posicions dels llocs i el tipus de vida dels habitants. El ple coneixement de cada cas individual depèn del coneixement del conjunt de totes aquestes coordenades. La naturalesa dels llocs i el que els caracteritza incideix sobre la constitució i aspecte dels homes, i per tant, sobre la salut i les malalties. El metge que vol curar el malalt ha de conèixer aquestes relacions.
Hipòcrates també va deixar un llegat ètic professional en el jurament que va crear quan va començar a instruir. Definia que el metge ha de tenir un caràcter honest, calmat, comprensiu i seriós. En l'actualitat, es considerat com una tradició abans de l'ingrés a la pràctica de la medicina.
(Fonts: http://www.revistasbolivianas.org.
http://www.bvs.sld.cu/revistas
http://www.galenusrevista.com)
Mens sana in corpore sano.
ResponElimina