L'antiga
Grècia
es
descriu com una societat patriarcal.
Durant el desenvolupament de la ciutat
al
llarg del segle VIII aC,
es van establir dos grans grups socials basats en criteris
d'exclusió: el «cercle de ciutadans», que excloïa als estrangers
(metecs) i als esclaus
i
el «club d'homes», que excloïa a les dones.
Es
va definir el nom de ciutadà com aquell que té
la possibilitat de participar en el poder polític; la dona
constituïa, així, el sector social més allunyat de la possibilitat
de participar en ell, ja que, a diferència dels estrangers
i
els esclaus, no podia convertir-se mai en ciutadana.
Les noies vivien recloses sense poder ni sortir a penes al pati interior de la casa. Allà era la mare o l'àvia l'encarregada total de la seva educació. Li ensenyen a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a portar la casa. De vegades fins i tot aprèn rudiments de lectura i música. Solament surten per assistir a festes religioses, amb motiu de les quals alguns cops participen en processons i cants, però sempre separats dels nois.
Quan arriben a l'edat de casar-se,14 o 15 anys, el cap de família decideix amb qui es casen, normalment sense que els nuvis es coneguessin abans. També el nuvi, que sol tenir vint anys o més, segueix les indicacions del seu pare i els interessos familiars i no pas les seves inclinacions. El futur sogre acorda amb ell donar-li amb la seva filla el dot, una elevada quantitat de diners. En cap moment del compromís o del casament es demana el consentiment de la núvia. De fet la dona és tractada per la llei d'Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d'edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.
Cal dir que Esparta es
distingeix de les altres ciutats gregues en què situa a les dones
més o menys en peu d'igualtat amb els homes; totes estaven sotmeses
a l'Estat i la seva fi primera,era la reproducció de soldats
vigorosos i disciplinats.
En què es diferenciaven les dones espartanes de la resta?
ResponEliminaLes dones espartanes tenien més llibertat i autonomia. Podien fer activitats comercials o literaries, podien ser propietaries de terres i la seva opinió es tenia en compte entre els homes.
EliminaEstaven ben alimentades amb l'objectiu que els seus fills estiguin forts i saludables també.
Les dones espartanes rebien una educació semblant a la dels homes. Les competicions eren mixtes, i els homes no s'evergonyien si era un dona qui guanyava
L'espartana era la única dona que podia anar a veure els torneigs.
Als 15 anys s'emancipaven, però no era fins als 25 anys que es casaven.