Romae populi movent.

Aquest estiu vaig anar a veure una actuació de teatre físic a les Santes de Mataró, Conseqüències de la companyia Moveo. Era el primer espectacle teatral sense diàleg al qual vaig assistir i encara que és cert que havia tractat aquest tipus d'interpretació en algun intensiu, em va cridar molt l’atenció (fins i tot em van fer sortir!). Uns mesos més tard em trobaria en aquella escola aprenent teatre físic i mim corporal dramàtic basat en la tècnica d’Etienne Decroux.

Fa poc vaig reflexionar sobre el nom de l’escola i de la companyia i      buscant per internet vaig trobar que Moveo és un verb en llatí de la segona conjugació que significa "moure, bellugar, traslladar". Però això no acaba aquí, perquè aquest mot ha derivat a d’altres com commovere (commoure), que significa posar en moviment, impulsar, excitar, i prové de com (cabdalment, per complet), que també significa junts (compare), i l’anteriorment mencionat moveo.

Això em va portar a una altra pregunta: existia el teatre a l’imperi romà? La resposta és sí. El seus orígens es troben en un teatre popular improvisat  dels etruscos i d’aquí sortirien personatges com el fanfarró, el pedant, el vell ridícul... Els dramaturgs van prendre dels grecs els arguments, l’estructura i els personatges. Els més importants són Plaute i Terenci. En aquella època el teatre era simplement una comèdia amb diàleg, però segles més tard, la dramatúrgia va agafar formes molt diferents i és aleshores quan ens trobem amb el teatre físic, un tipus de dramatúrgia que utilitza el cos com a eina principal però que conté un fil conductor. Es trobaria en un punt mig entre el teatre i la dansa (també trobada a l’antiga Roma amb el tripudium, s.VIII a.C.).

És per això que el que s’aprén avui en dia, com el teatre, el mim (mimus) o la dansa, també es practicava abans, però de maneres lleugerament diferents i amb uns altres objectius. I si parlem de nom de companyies que utilitzen el llatí per definir-se, la cia. Moveo no seria l’única, i és que és molt comú trobar referències llatines en el món artístic i de la dramatúrgia. Alguns exemples serien la cia. Morboria, i la cia. Proversus.

Addenda:

Conseqüències, cia. Moveo

Duració: 30-35 min.

Argument: Una obra irònica i alegre sobre la possibilitat d’estar perdut, desfasat, de tenir un temps de retràs i les conseqüències que deriven d’aquest estat.     
                 Trailer:

Enllaç de l'escola: https://www.moveo.cat/