Fins a l'Edat Moderna, el llatí va ser a Europa la llengua franca dels filòsofs, científics, religiosos i estudiants, independentment de la seva llengua materna.
Tanmateix, primer amb el Renaixement i després amb el Romanticisme, el llatí va perdre aquest paper de llengua de cultura internacional. En un primer moment, des del segle XVIII, el francès va assumir les funcions fins aleshores reservades al llatí, però el seu esplendor no va ser gaire durador, ja que després de la Primera Guerra Mundial, i definitivament després de la Segona, l'anglès es va postular com a llengua internacional global hegemònica.
Hi ha, però, a banda d'aquesta lluita de poders entre les potències del moment, un moviment paral·lel, vinculat amb les aspiracions del moviment obrer, que aspirava a crear una llengua internacional neutral (que no fos pròpia de cap poble) que servís per a la comunicació en igualtat entre totes les nacions del món.
En la recerca d'aquests ideals, durant l'últim terç del segle XIX es van crear desenes de llengües a Europa, però només una d'elles va assolir un èxit que la situés en l'esfera pública com una alternativa real al francès per a la comunicació internacional: l'esperanto.
L'esperanto és una llengua artificial a posteriori, el qual, aplicat a les llengües, vol dir que tot i ser inventada es basa en llengües ja existents, que va ser creada el 1887 pel Dr. Zamenhof, un metge jueu polonès.
Té com a principals característiques una gramàtica molt simplificada i totalment regular, sintetitzada en 16 normes fonamentals, i un vocabulari principalment pres del francès, l'anglès, l'alemany i el llatí.
Des del seu naixement fins a la Segona Guerra Mundial, va créixer tant que sindicats i organitzacions obreres de tota Europa van utilitzar-la activament com una eina per a la seva lluita, s'hi van fer traduccions d'obres literàries de tot el món i fins i tot va originar una literatura pròpia.
 |
| Bandera esperantista |
Això no obstant, la Segona Guerra Mundial, igual que va desinflar els moviments obrers en auge fins aleshores, també va enfonsar el moviment esperantista, i des de llavors que l'anglès és la llengua hegemònica i indiscutible de la ciència, la tecnologia, el comerç, la cultura, etc.
Avui, però, encara hi ha desenes de milers de parlants d'esperanto a tot el món i una comunitat esperantista molt activa i compromesa. Per a més informació:
UEA (Associació Universal d'Esperanto): http://uea.org/info/es/kio_estas_uea
KEA (Associació Catalana d'Esperanto): http://www.esperanto.cat/web/
Lernu! (Web per a l'aprenentatge de l'esperanto): http://lernu.net/ca
Gràcies per aquesta interessant entrada!
ResponEliminaTinc una curiositat: dius que l´esperanto ha pres vocabulari de moltes llengües, com per exemple, el llatí. Ens podries posar algun exemple?
De res. Sí! En esperanto, s'utilitzen conjuncions llatines com sed, tamen i dum, preposicions com apud, sub, super, trans, etc., i evidentment totes les que estan presents avui en dia en les nostres llengües com a cultismes en l'àmbit científic, filosòfic, etc.En realitat, no són gaires paraules, però ja és bastant!
ResponEliminaTambé crida l'atenció que del grec, a part dels cultismes que s'utilitzen en les llengües modernes, també s'utilitza la conjunció "kaj"(pronunciat igual!).