Avui a classe de Grec hem parlat sobre els poemes homèrics, especialment sobre la Il.líada, i h´hem llegit també algun fragment. No cal insistir en la importància d´aquest poema, origen i referència per a la literatura occidental, i encara avui dia font d´inspiració per a artistes de totes les disciplines.
Aquí us deixo un poema d´un altre gran poeta grec, Konstantinos Kavafis (1863-1933), considerat un dels poetes més importants del segle XX. En aquest poema, Kavafis fa servir la guerra de Troia com a pretext per a parlar d´alguna cosa molt més àmplia i atemporal.
TROIANS
Són els
nostres, esforços de desventurats,
són els nostres esforços com els dels Troians.
Així que una mica d’èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.
són els nostres esforços com els dels Troians.
Així que una mica d’èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.
Però sempre
surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.
Són els
nostres esforços com els dels Troians.
creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l’animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.
creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l’animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.
Més quan
arriba el moment crític,
La decisió i l’audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot el llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.
La decisió i l’audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot el llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.
No obstant
és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.
A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.
Amargament
Príam i Hècuba ploren per nosaltres.
(Trad.: Alexis Solà)
Quin creieu que és el significat del poema? A qui anomena Kavafis "els troians"?
Els troians som els éssers humans, que malgrat que tinguem moltes esperances i ens atrevim a intentar millorar les coses, al final sempre hi ha algun impediment que no ens ho permet, ja siguin altres persones (els grecs) o el "destí".
ResponEliminaÉs una visió bastant pessimista de l'ésser humà, segurament influïda pel fet d'haver viscut en una època convulsa on hi havia guerres i conflictes arreu, que no acabo de compartir. És cert, però, que els humans som uns éssers força peculiars que som tant capaços d'aspirar a fins més nobles com d'actuar de forma destructiva envers nosaltres mateixos i el nostre entorn, i en aquest aspecte sí que és prou encertat el missatge del poema.
Tens raó, el poema té un to pessimista. Per a mi, el que vol donar a entendre Kavafis és que a tots tard o d´hora ens arriba la nostra fi, que és la mort. Com diu al final del poema, Príam i Hècuba ploren per nosaltres, com ho van fer pel cadàver del seu fill Hèctor. Però, tot i saber que morirem, no deixem de lluitar i il.lusionar-nos, com si aquesta fi no ens hagués d´arribar mai.
ResponElimina