Aulularia (L'olla d'or)

L’Aulularia és una de les comèdies més conegudes i representades de Plaute, i no és estrany, perquè és una de les més divertides. També és força representativa, ja que hi trobem algunes de les escenes més habituals de les obres d’aquest comediògraf llatí: enganys, equívocs i confusions i un final feliç en què tothom acaba content.

Abans de res, convé fer una presentació dels personatges i de les circumstàncies prèvies. Tenim dues cases veïnes: una de pobra i una de rica.

Casa pobra: Euclió (senex), amo de la casa; Fèdria (virgo), la seva filla, embarassada de 9 mesos; Estàfila, esclava anciana d’Euclió (anus, serua).

Casa rica: Megador (senex), amo de la casa, solter i sense fills; Eunomia (matrona), germana de Megador; Licònides (adulescens), fill d’Eunòmia, nebot de Megador i pare del fill de Fèdria (prèvia violació); Estròbil (seruus), esclau de Megador; esclau de Licònides (seruus), que no té nom, però que durà bona part del pes de l'acció, ja que és el prototip d'esclau astut que ordeix enganys i genera les situacions més divertides.

A més d’aquests personatges, hi ha dos cuiners (coqui en plural), Congrió i Àntrax, i dues flautistes (tibicinae), que tenen un paper més secundari.

Euclió és un vell avar i pobre que ha trobat una olla plena d’or al jardí de casa seva; com que és molt gasiu, però, no es vol gastar la riquesa: per això no esmenta l’olla a ningú i està molt preocupat d’amargar-la i que ningú la trobi. Al principi de l’obra la té amagada a casa, i es passa el dia vigilant qui entra i surt de casa seva, o bé deixa Estàfila de guardiana sense dir-li res de l'olla. Està tan capficat en aquests afers que no sembla que s’hagi adonat que la seva única filla està embarassada de vuit mesos.

 D’altra banda, Megador no s’ha casat, malgrat que a la seva edat, segons els costums romans, ja hauria d’haver estat pare i fins i tot avi. La seva germana Eunomia insisteix que trobi una esposa. Ell s’ha fixat en Fèdria, tot i que, com que és pobra, no té dot. Demana la mà de la noia a Euclió, que la hi concedeix remarcant el fet que la seva condició no li permet dotar-la, i sospitant en tot moment que potser algú ha descobert el seu secret.

 Comencen els preparatius per al casament de Megador i de Fèdria. Per tal de fer-los, Euclió ha de sortir de casa. Mentre ell no hi és, arriben cuiners i flautistes que fan rebombori a la zona. Quan el vell torna a casa, sent soroll i s’espanta tant que decideix canviar l’olla de lloc, ja que considera que no està segura: l’amaga al temple de la deessa Fides. L’esclau de Licònides, però, l’ha seguit i el vell, que se n’ha adonat, canvia l’olla de lloc un altre cop: la duu al bosc. L’esclau, que l’ha seguit, s’endú l’olla i l’amaga. Quan Euclió torna a buscar-la, alertat per mals averanys (un corb que li passa per l’esquerra), no la troba i es desespera. Mentre plora i gemega com un nen petit, es troba Licònides, que té intenció de confessar-li que és el pare del fill que espera Fèdria. Mantenen una conversa plena d’equívocs en què parlen d’”ella”: Licònides es refereix a la noia, mentre que Euclió només parla de l’olla. Finalment, aconsegueixen entendre’s i el jove promet al vell que l’ajudarà a trobar el tresor perdut si li permet casar-se amb Fèdria. No conservem el final de l’obra: el manuscrit s’interromp en una escena en què Licònides persegueix el seu esclau per tal de recuperar l’olla. Presumiblement, però, el final era feliç: Licònides aconseguia que l’esclau li tornés l’olla, que entregava a Euclió; se celebraven les noces de Licònides i Fèdria, i l’esclau de Licònides era alliberat com a premi pels seus serveis.