EL PETIT CARTAGINÈS (POENULUS)

El Poenulus és una comèdia llatina composta per Tit Maci Plaute, probablement entre els anys 195 i 189 a. C. Aquesta comèdia és especialment conegut en l'actualitat per contenir passatges redactats en idioma púnic o cartaginès. Es tracta d'un dels pocs testimonis escrits en aquesta llengua que se'ns han conservat. Probablement ho fes per poder divertir a la seva audiència amb el so estrany d'una llengua que no s'assemblava res al llatí. Dins d'aquesta obra surten personatges molt diferents que donen un to d'humor a l'obra. Per començar tenim el jove (adulescens), Agorastocles; L'esclau del jove, Milfion (servus); L'alcavot, Lico i els sueus esclaus, Adelfàsia, Anteràstil i Sincerasto;  Gidenine, la dida (matrona); Colibisco, el capatàs; Antamènides, el soldat (miles) i Hanon, el cartaginés.

L'obra transcorre en un carrer de la ciutat grega de Calidon, en Etòlia, davant de les cases d'Agorastocles i Lico, i davant el temple de Venus. I explica l'història d' Agorastocles, un jove cartaginès que va ser raptat quan tenia set anys i que va acabar sent alliberat i adoptat per un vell misogin, que el va nomenar el seu hereu. Al costat d'ell viuen dues germanes, Adelfasia i Anterástile, que també van ser raptades de nenes, però que van córrer pitjor sort, ja que van ser comprades per un alcavot, Lico, per convertir-les en prostitutes.
Agorastocles s'enamorà d'una de les dues germanes, d'Adelfasia, però Lico mortifica als dos enamorats i impedeix la seva unió. Per això, el jove idea un pla amb ajuda del seu esclau Milfion, per comprometre a Lico en un robatori d'or. Finalment, però, no serà necessari recórrer a aquest pla perquè a la ciutat arriba el cartaginès Hanon, que descobreix que Agorastocles és el seu nebot i reconeix les dues germanes com a les seves pròpies filles, a les que creia perdudes per sempre. Gràcies a aquest fet inesperat, Agorastocles i Adelfàsia poden casar-se, mentre el vell Lico es converteix en el gran perdedor de la historia.