Els Amics de les Arts són un grup de música pop catalana. Les seves lletres solen parlar de situacions quotidianes en les quals destaquen jocs de paraules i la ironia.
"El mite de Prometeu" és una cançó que pertany al seu cinquè disc (de 6 publicats): "Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure".
La cançó parla d'una ruptura amorosa que els Amics divideixen en 3 estrofes que composen la lletra, en cadascuna de les quals es tracta d'una manera diferent la separació dels dos amants.
A les dues primeres, se li desitgen coses bones a l'altra persona mentre que a la tercera passa tot el contrari: se li desitgen tot tipus de mals, en el quals esmenten les 10 plagues d'Egipte, que els Déus li agafin mania, que tingui por i que li passi el mateix que succeeix al mite de Prometeu.
La cançó cita el mite de Prometeu encara que només l'esmenta a l'última estrofa de la lletra dedicant-li una sola frase que dona sentit a gran part de la cançó, donant així el títol a la cançó.
Aquest mite explica com Prometeu, un dels 12 titans, considerat filantrop, crea l'espècie humana.
Malgrat això, Prometeu sovint feia enfadar a Zeus i aquest va decidir treure'ls-hi el foc als humans ja que era Prometeu qui els cuidava i vigilava.
Doncs, Prometeu va optar per robar el foc del Carro del Sol i retornar-lo als humans.
Quan Zeus se'n va assabentar, va decidir castigar-lo tot lligant-lo amb cadenes al cim d'una muntanya a més d'enviar-li cada dia una àliga que se li menjava el fetge (com que Prometeu era immortal, el fetge se li regenerava cada nit). Tot i això, Prometeu va ser alliberat per Hèrcules un dia que passava per allà en un dels seus viatges.
Aquest càstig, al que Zeus sotmet a Prometeu, és al que es refereix la frase que esmenta el mite de Prometeu dins la cançó, i l'esmenta com un dels mals que desitja a l'altra persona.
Vet aquí el fragment de la cançó que fa referència al mite:
"Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d'Egipte sobre el teu cap. Que t'intentis amagar. Que t'acabin delatant. Que els Déus, els vells i els nous, t'agafin mania. Que tinguis por. Que el mite de Prometeu t'il·lustri de cap a peus. Que quan no puguis més, albiris l'esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort"
Bona entrada, Alba!
ResponElimina