El mite de Níobe

Níobe era la muller del Rei de Tebes, Amfíon, i juntament amb ell va tenir set fills i set filles, un total de 14. Níobe estava  tan orgullosa de la seva fertilitat que, un bon dia, va decidir burlar-se de Leto per només haver tingut dos fills, els bessons Diana i Apol·lo. 

L'obsessió de les burles a Leto va ser tal, que Níobe fins i tot va prohibir que li rendissin culte o que s’aixequessin temples en el seu honor. Diana i Apol·lo estaven tan ofesos que van decidir venjar-se de la reina Níobe. Primerament, Apol·lo va encarregar-se de matar a tots els fills homes de Níobe i després la seva germana va fer el mateix amb totes les germanes deixant així sense fills a la Reina. Ambdós germans van matar als 14 fills mitjançat fletxes, ja que són els atributs principals dels déus. 

El final del mite te dues versions, La primera en que Níobe desolada en veure els cadàvers dels seus fills i filles va quedar petrificada a l'instat i un remolí va transportar la seva figura inerta a les muntanyes de Lídia.

I la segona versió en que Níobe en veure els cossos dels seus fills sense vida i adonar-se'n que no li quedava res, va emprendre camí cap a Lídia on va plorar tant que de les llàgrimes va sorgir el riu Aquelou.