El mite de Dèdal i Ícar

Dèdal va ser un arquitecte i artesà d'Atenes que va aprendre el seu art de la mateixa deessa Atena. Es va casar amb Ariadna, una dona de Creta amb la qual va tenir dos fills, Ícar i Yápige.

Dèdal tenia un nebot que es deia Talos, aquest era molt intel·ligent, fins i tot mes intel·ligent que ell, aixó li provocava molta enveja fins el punt que arribá a matar-lo. Quan es va adonar del seu error, va tenir molta por i va decidir fugir a Creta, a la cuitat de la seva dona per no rebre el càstig.

Allà va ser molt ben rebut pel rei Minos, que li encarregá molts treballs. El rei Minos, que havia ofès al déu Posidó, va rebre com a venjança que la reina Pasífae, la seva dona, s'enamorés d'un toro. Fruit d'aquest amor va néixer el Minotaure, un monstre meitat home i meitat toro. Per desapareixa el Minotaure, el rei Minos va demanar a Dèdal i Ícar que construeixin un laberint molt complicat, perque el Minotaure mai pugui sortir d'allà. Al acabar la construcció, el rei no només va tancar al Minotaure en el laberint, sinó que a Dèdal i Ícar també. 

Aquests per poder escapar d'allà, van decidir construir unes ales amb plomes d'ocells i cera d'abelles. Abans de començar a volar, Dèdal li advertí al seu fill que no s'acosti gaire ni al sol, perque la cera es desferia ni a l'aigua, perque les plomes es mullarien i cauria. Ícar no li va fer cas i es va acostar tan al sol, que la cera es va desfer i va caure mort.