L'Areòpag i l'Heliea

L’Areòpag:

Areòpag és literalment en grec Areios Pagos, Άρειος Πάγος; «el turó d'Ares.» Era el tribunal suprem d’Atenes i també el tribunal més antic de tota Grècia. Va rebre el seu nom perquè la llegenda diu que va ser en aquest lloc, al turó d'Ares, al costat de l'acròpoli, on el déu de la guerra, Ares, va ser jutjat per la mort d'Halirrothios, un dels fills de Posidó.

Només hi podien pertànyer els individus de les grans famílies aristocràtiques. El legislador Soló li va transferir la jurisdicció dels èfetes, i la supervisió de l'administració pública, la direcció de magistrats, transaccions de l'assemblea popular, religió, lleis, moral i disciplina. Estava format pels ex-arconts, cosa que li conferia un gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardià de la constitució. Des de les reformes d'Efialtes la seva jurisdicció estava limitada a delictes de sang. Va conservar una suprema autoritat nominal encara sota dominació romana.

 

L'Areòpag a l'actualitat.

 L’ Heliea:

El tribunal principal era l'Heliea (en grec antic: Ήλιαία), el tribunal popular, el qual té un nom que provenia del verb ηλιάζεσθαι, del grec antic, que significa congregar-se. Una altra possibilitat és que el tribunal rebés aquest nom perquè les audiències es duien a terme a l'exterior, sota el sol. L'Heliea també s'anomenava gran ekklesia. El tribunal estava constituït per sis mil dikastaí (dikastes), ηλιασταί (heliastes) o jutges que eren tots ciutadans majors de 30 anys, i repartits en deu classes de 500 ciutadans (1.000 en quedaven de reserva), sortejats anualment. L'acusació era sempre una iniciativa personal d'un ciutadà o d’un sicofanta. En cas de condemna, rebien una part de la multa o dels béns confiscats, com a indemnització i recompensa per tots els grans esforços per a la justícia, per això alguns ciutadans feien de la delació un ofici i ho tractaven com un enriquiment personal. Segons el cas que s’havia de jutjar, hi assistien un número de jutges: per a un procés privat, 201 jutges es reunien normalment, i 401 excepcionalment. Per als processos públics, eren 501, 1.001 ó 1.501 jutges. Gairebé tots els veredictes acabaven amb la mort de l’acusat i eren immediatament executables. Hi havia prop de 200 reunions anuals, cadascuna sota la presidència d'un magistrat que no prenia part en la votació.

Restes de l'Heliea.

La diferència més gran entre l’Heliea i l’Areòpag és que l’Heliea era un tribunal on hi podia participar tot tipus de gent independentment de la classe social que tingués i a més a més hi podia participar molta gent, quan en canvi, a l’Areòpag només hi podia participar l’aristocràcia i a més a més hi participava molt poca gent.