Etimologies del llatí: la política

 
   En gairebé tots els àmbits podem trobar una part importantíssima de vocabulari que prové directament del llatí. Són els que anomenem mots patrimonials o cultismes, i la nostra llengua n´és plena. Representen el 80 per cent aproximadament dels mots que la conformen. Per tant, el deute lèxic amb el llatí, la nostra llengua mare, és innegable.


   Atenent a això, encetem en el bloc una sèrie d´entrades dirigides a mostrar-nos aquest vocabulari provinent del llatí exitent en diferents parcel.les de la nostra realitat: la política, el dret, la natura, l´economia, la societat, l´exèrcit, l´escola, etc. Esperem que aquestes aportacions us resultin útils.

LA POLÍTICA

rei: prové de la paraula rex que vol dir "rei o sobirà". Roma va ser fundada per Ròmul com una monarquia, i va ser-ho fins l´any 509 aC en què els mateixos romans van expulsar Tarquini el Superb, el setè i l´últim rei. Com que aquest rei va actuar de manera deshonrosa, el mot rex va adquirir connotacions molt negatives, pròpies d´un tirà o d´un dèspota.
   Actualment, un rei és la persona que exerceix la sobirania d'un regne.
D´altres mots catalans derivats de rex són reial, reilesa, reialista, reialme, etc.


república: prové dels mots res, "cosa", i publica, "publica". Per tant, la res publica, en oposició a la res privata, era tot allò que tenia a veure amb els assumptes o qüestions que atenyien a tots els ciutadans. Quan parlem de la història antiga de Roma, anomenem República al període que va des de l´any 509 aC fins al 27 aC, durant el qual Roma va ser governada per un sistema en què els ciutadans participaven activament en la gestió del govern a través de diferents òrgans, com són el senat, les assemblees i les magistratures. Després va ser substituïda per l´Imperi.
   Actualment és una forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
Alguns derivats són republicà, republicanisme, republicanada, etc.


senat: prové de la paraula senatus, que volia dir "senat", però al seu torn és un derivat de senes, que vol dir "ancià". Això és degut a que els primers senadors foren triats entre els més ancians del poble romà. La seva funció, degut a la seva dilatada experiència, era aconsellar el rei i proposar-ne un altre, en cas de mort. Amb l´arribada de la República el senat es va convertir en el principal òrgan de poder polític, tant per l´autoritat com pel poder personal dels seus membres.
   En els sistemes parlamentaris moderns, el senat constitueix la segona cambra, o cambra alta, que juntament amb la cambra baixa forma el parlament.
Alguns derivats són senador, senatorial, senatconsult, senectut, etc


imperi: prové del mot imperium, que en llatí volia dir "poder", i aquest al seu torn del verb imperare, que vol dir "manar, ordenar". La darrera etapa de la història de Roma es coneix com a Imperi, perquè el poder (imperium) estava en mans dels emperadors. Aquesta etapa va perdurar fins a la seva desaparició, al segle V.
   Actualment, un imperi és un estat sotmès a la voluntat d´un emperador.
Alguns derivats són imperar, imperatiu, imperatorial, imperatori, etc.


príncep: prové de la paraula llatina princeps, que es composta de primus, que vol dir "primer", i capere, que vol dir "agafar, prendre". El primer a fer servir aquest títol a Roma va ser l´emperador August, el primer emperador de Roma. Aquest va ser anomenat princeps senatus, "el primer o el més preeminient del senat". August volia evitar fer servir paraules amb connotacions massa negatives entre els romans, com rex o dictator, i també va voler mantenir les institucions democràtiques, encara que buides de poder, per no atreure´s el recel dels seus compatriotes.
   Actualment, és una persona que té al seu càrrec el govern d'un principat, o bé en alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.
Alguns derivats són princesa, principal, principat, principesc, etc.

comicis: prové de la paraula comitium, que volia dir "assemblea del poble", i aquest al seu torn de comire, que significa "anar plegats". Els comitia es reunien, durant el període republicà, per a debatre i votar les lleis. També tenien la funció d´escollir els futurs magistrats. Les decisions es prenien per votació dels seus membres.
   Actualment, els comicis són sinònim d´eleccions polítiques.
Com a derivat tenim l´adjectiu comicial.


cònsol: prové del mot consul i aquest del verb consulere, que volia dir "deliberar". Els consules, a l´antiga Roma, eren la màxima magistratura de l´estat i representants del poder executiu. Tenien la comandància de l´exèrcit. Sempre se n´elegien dos, i el seu càrrec durava un any.
   Actualment, un cònsol és un agent diplomàtic encarregat per un govern de protegir els interessos dels súbdits d'un estat en un altre estat, on intervé especialment en afers comercials.
Alguns derivats serien consulat, consultar, consulta, consultor, etc.


candidat: prové de l´adjectiu candidus, que vol dir "blanc". Això té a veure amb el fet que els aspirants a ser escollits per a exercir una magistratura es passejaven per Roma vestits amb una toga blanca, en llatí, tunica candida.
   Actualment, es tractaria d´una persona que aspira a un càrrec, a una dignitat, a un honor, etc., o que hi és proposada.
Alguns derivats serien candidatura, càndid, candidesa, etc.


cens: provés del llatí census, que volia dir "cens", i al seu torn del verb censere, que significa "fer una valoració". A l´antiga Roma, el cens dels ciutadans es feia cada 5 anys. Un cop realitzat, es feia una cerimònia anomenada lustrum, d´on prové la paraula "lustre". Els encarregats de fer-lo eren els censores. Aquests magistrats prenien nota de tots els ciutadans i dels seus béns i, en funció d´aquests, els assignaven a una tribu. Cada tribu gaudia d´uns privilegis així com d´unes obligacions (pagar impostos, defensar la pàtria, exercir càrrecs polítics, etc) en funció de la seva riquesa. A més, els censores tenien atribucions pel que fa a la supervisió de la moralitat pública.
   Actualment, és la llista oficial de la població, total o parcial, o de la riquesa d'un territori.
Alguns derivats serien censar, censurar, censura, censurable, etc.