El Colosseu

   Va ser un amfiteatre romà que va ser construït per ordre de l’emperador Vespasià, ja que volia fer un bon regal al seu poble. Per tant, el Colosseu simbolitza i glorifica a aquest emperador que el que volia amb aquest edifici lúdic era fer una bona propaganda sobre ell mateix davant del poble. Aleshores, l’amfiteatre es va començar a construir entre l’any 70 dC i l’any 72 dC on l’ organització de l'obra es feia amb diversos torns de treballadors durant el dia i es va acabar i inaugurar a l’any 80 dC durant el regnat de l’emperador Tit. Van haver-hi moltes reparacions, ja que van haver-hi alguns incendis (el més important al 217 dC) i alguns terratrèmols (el més important al 443 dC).

El Colosseu.

   L’amfiteatre Flavi o el Colosseu té un perímetre el·líptic de 524 metres. S’hi pot apreciar la utilització de l’arquitectura típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els frisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos.

A l’interior de l’edifici hi havia la càvea (cavea), que era la graderia, des d’on el públic podia gaudir de l’espectacle. Estava ple de quilòmetres de passadissos amb voltes, d'escales i de portes d’accés

Interior de l'amfiteatre Flavi.

(vomitoria), ja que estava pensat per un moviment fluid de molta gent. Les grades es diferenciaven en graus, diversos pisos reservats a cada classe social:

·         El podium, el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats, sacerdots i potser les vestals.

·         El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat.

·         El maenianum secundum, dividit en l'imum, per als ciutadans rics, i el summum, per als pobres.

·         El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, probablement sense seients, i reservat per a les dones pobres.

   L’arena (harena), era una plataforma construïda en fusta i coberta de sorra. Tenia un subsòl amb un complex de túnels i masmorres (l'hipogeu) on s'allotjaven els gladiadors, els condemnats i als animals. El sòl disposava de diversos muntacàrregues que comunicaven amb el soterrani i que podien ser usats durant l'espectacle. El plànol de la sorra tenia un complet sistema de drenatge, connectat a quatre imponents claveguerams. S'ha suggerit que servien per la necessitat d'evacuar l'aigua després dels espectacles navals.

   El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys: en el segle VI s´hi van fer els últims Jocs. S'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges (venationes) on s'hi feien servir una gran varietat de bèsties salvatges, la majoria importades d'Àfrica i Àsia: rinoceronts, hipopòtams, elefants, girafes, lleons, panteres, lleopards, cocodrils i estruços. Les batalles i les venationes es representaven als escenaris amb arbres i edificis movibles. També s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals (naumachiae) on el pis inferior s'omplia d'aigua per a mostrar cavalls i bous prèviament entrenats nedant i recreacions d'una famosa batalla naval entre els grecs de Corfú i els corintis i d’altres històries navals.

La vista aèria del Colosseu.

A l’Edat Mitjana, a finals del segle VI es va construir una petita església dins de l'estructura de l'amfiteatre, encara que aparentment no li va donar un significat religiós a l'edifici sencer i més tard va acabar sent destruïda. La sorra es va transformar en un cementiri i els nombrosos espais entre els arcs i sota els seients es van convertir en tallers i refugis.

També va haver-hi un gran terratrèmol al 1349 que va danyar molt l’estructura del Colosseu, fent que el costat extern sud s’ensorrés. Moltes d’aquestes pedres despreses van ser reutilitzades per a construir palaus, esglésies (inclòs el Vaticà), hospitals i altres edificis de tota Roma.

Actualment, l’amfiteatre Flavi és un dels grans atractius turístics de Roma. Hi ha ubicat un museu dedicat al déu grec Eros, al pis superior de l'edifici i ha estat portat al cinema en múltiples ocasions. Aquest monument de la Roma clàssica ha estat designat una de les set noves meravelles del món, segons la designació honorífica realitzada a Lisboa el 7 de juliol del 2007.