La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica va adoptar molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Aquesta va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums de la societat.
Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra. Mitra va ser una divinitat d´origen persa, identificada amb el sol, que normalment era representat com un jove bell, acompanyat d´un bou. El culte a Mitra va ser introduït a Roma i va tenir molta acceptació entre els soldats de l´exèrcit romà. El més curiós és que el déu Mitra té moltes similituds amb Jesús de Natzaret: va néixer en una cova; fou adorat per pastors; la seva mare era una verge; després de morir, va pujar al cel; el seu sacrifici tenia com a fi redimir la humanitat dels seus pecats; etc.
La celelabració del naixement de Mitra a més coincidia amb els Saturnalia romans, unes festes importantíssimes dedicades al déu Saturn, que se celebraven durant la setmana del solstici d’hivern, entre el 17 i el 23 de desembre. Durant aquests dies, els romans feien grans banquets, als quals hi asistia tothom; les cases s´adornaven amb plantes, s´encenien espelmes, es feien àpats familiars, s´intercanviaven regals i els esclaus seien a taula mentre els seus amos els hi servien el menjar.
Un cop acabats els Saturnalia, els romans celebraven el dia 25 la festivitat del Sol Invictus, coneguda com Dies Natalis Solis Invicti. De la paraula Natalis prové el mot Nadal, o Natale en italià, Natal en portuguès, etc.
Finalment, aquesta data, el 25 de desembre, fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist.
Déu Mitra
Saturnalia romans
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRealment, cada cop em dono més compte de les relacions que tenim amb els romans, no només llegua sinó també la major part de la nostre cultura
ResponEliminaM'ha semblat molt interessant i curiós que abans el Nadal es celebrés el 6 de Gener, també que hem adoptat la cultura romana de com viure i passar el Nadal, ja que tenim moltes tradicions en comú!
ResponEliminaCrec que xoca una mica el donar-te compte de que moltes coses estan relacionades amb el món romà encara que a primeres no ho sembli. Penso que és una bona forma de descobrir no només assemblances amb la cultura romana, sinò també aprendre els origens de la nostra propia cultura.
ResponEliminaJo era una de les que pensaba que l'origen del Nadal el trobàvem a la religió cristiana, per això he trobat aquest post molt interessant. A més, m'ha sobtat que la manera en que celebrem el Nadal és pràcticament la mateixa en que celebraven els saturnalia romans
ResponEliminaQuantes coses tenim en comú amb els romans.. quina barbaritat!! Pensaba que en aquest tema seriem diferents però ha puc veure que no..
ResponElimina