Les colònies de la Jònia

Les colònies gregues jòniques de l'Àsia Menor van ser fundades després de la mort del darrer rei de l´Àtica, Codros. No se sap la data exacte, però més o menys uns seixanta anys després de la conquesta del Peloponnès pels doris.

Jònia és el nom assignat als territoris poblats pels jònics, que eren els grecs que habitaven a l'Àsia Menor, entre Focea i Milet. Els jonis parlaven quatre dialectes diferents.

Les ciutats que van fundar eren independents l'una de l'altra, tot i que formaven una confederació per a alguns temes en comú. Les ciutats que van formar les colònies de la Jònia van ser:

• Focea
• Eritrea
• Clazòmenes
• Teos
• Lebedos
• Colofó
• Efes
• Selçuk
• Priene
• Mios
• Milet
• Samos (illa)
• Quios (illa)

Els fills de Codros, Neleos i Androcle, contraris a l'abolició de la monarquia i al nomenament del seu germà gran, Medon, com a arcont, van emigrar a l'Àsia amb els seus seguidors i altres colons de diferents llocs de Grècia. 

Els colons es van barrejar amb els nadius meonis, caris i pelàsgics, especialment per la falta de dones, cosa que va donar un nou poble no purament grec, però de cultura i tradició grega.

Cada una de les ciutats formaven estats independents. Els afers comuns es discutien a una reunió que es feia periòdicament a Paniònion. De resultes de les reunions, va acabar sorgint al lloc una petita ciutat amb un pritaneu on s'hi feien les trobades. Cada cop el caràcter polític de les reunions es va anar perdent, i cada vegada es van fer més encontres religiosos i lúdics on s'hi feien jocs.

Les colònies jòniques van ser atacades pels lidis i més tard també van ser conquerides. Amb el rei Cresos, totes les ciutats estaven sotmeses a aquest rei, tot i que conservaven la seva autonomia. 

Quan Lídia va caure en el poder de Pèrsia el 557 aC, les ciutats gregues van haver de reconèixer la supremacia del rei persa. El 500 aC es van donar les condicions per una insurrecció que es va iniciar a Milet. La revolta jònica va tindre dues fases:

1. Els rebels van ocupar i destruir finalment la ciutat de Sardes, però van ser derrotats en una sagnant batalla prop d'Efes
2. La segona fase va ser la progressiva reconquesta de les ciutats pels perses.

Al 496 aC les ciutats es van reduir i van haver d'assistir al rei de Pèrsia per castigar els atenencs per l'ajut als rebels. Finalment van ser independents gràcies a la batalla de l'Eurimedon, ja que els contingents jonis es van unir als grecs.

Sota els romans, les ciutats van conservar la seva importància econòmica, comercial i cultural, però van perdre tota la seva capacitat política per convertir-se en ciutats de província.