Esports a Roma

COMBATS DE GLADIADORS:

Aquest esport era un dels més aclamats a Roma.

Començava amb la desfilada dels gladiadores als quals els seguien una cort de músics amb instruments de metall i vent. Paraven davant la llotja de l'emperador, a qui saludaven dient: "Ave, Caesar, Morituri te salutant" ( Hola, Cesar, els que van a morir et saluden). Els adversaris eren triats per sorteig i començaven les apostes en el públic; quan un gladiador era ferit, tendia la mà cap a la tribuna on s'asseia l'editor, si aquest col·locava el dit polze cap avall, el ferit havia de morir, la qual cosa agradava molt a la multitud, si succeïa a l'inrevés, col·locava el polze cap amunt, el gladiador era tret de la sorra i era guarit. El combat entre dos gladiadors acabava quan un d'ells moria o resultava greument ferit. Per això els lluitadors havien d'estar equilibrats. Existien tres tipus de gladiadors:

Retiarius: era aquell gladiador que era àgil i anava armat amb una xarxa i un trident.

Mirmillo: aquest se solia enfrontar contra un retiarius, era lent però posseïa més armes i protecció.

Tracius: portava un petit escut rodó i una espasa.

La vida d'un gladiador, no era com la de qualsevol esportista d'avui dia. Eren capturats en la guerra o trets de la presó, per després ser venuts i comprats. Després de suportar un entrenament brutal, lluitaven i morien per entretenir a les masses.

LES CARRERES:

Les carreres era un esport que despertava molta afició a Roma. Abans de clarejar, les masses feien fila per obtenir els millors seients al Circ Màxim. Constaven de set voltes a una gran pista oval, uns 8 km. en total. Amb freqüència els carruatges, tirats per dos o quatre cavalls, bolcaven o s'estavellaven en les corbes tancades fent caure als aurigues i cavalls. Els guanyadors tenien dret a una fulla de palmell i una bossa d'or, encara que no sempre el vencedor era el més aclamat, ja que els espectadors gaudien amb els xocs.

Les carreres també eren un negoci, cada persona apostava pel seu equip favorit. Els ciutadans rics eren els amos dels equips i recollien els diners per la victòria dels seus cavalls.

COMPETICIONS ATLÈTIQUES:

Aquestes, eren les mateixes que practicaven els grecs.

- Corrien al camp, saltaven, llançaven el disc o la javelina, muntaven a cavall; jugaven a la pilota, feien gimnàstica o natació - era rara la persona que no sabia nedar- eren experts en la lluita i també competien en carreres.

Sergio Medina