Títol: Apol·lo i la serp Pitó
Autor: Pieter Paul Rubens (1577-1640)
Cronologia: 1636-1637
Estil: Barroc
Tècnica: Oli
Material: Taula
Cromatisme: policromat
Dimensions: D'alt: 26,8 cm.; D'ample: 42,2 cm.
Localització actual: Museu Nacional del Prado, Madrid
Tema: mitològic
Rubens va idear l'obra com el punt final d'una història i el desencadenant d'una altra, ja que més endavant Ovidi explica com Apol·lo es va burlar de Cupido per la seva condició d'arquer, que no es podia comparar a la del déu Sol. D'aquesta forma també fa aparèixer al fill de Venus, el qual l'està a punt de llançar-li la fletxa. Apol·lo surt amb el cap girat per poder mirar a Cupido, i segueix el mateix esquema estètic que va seguir l'artista al pintar El concili dels Déus, una altra obra seva on hi apareix el déu de les arts; a més a més, la postura que té amb l'arc a la mà, està inspirada en l'Apol·lo de Belvedere, una escultura de l'any 120 dC. Trobem la fidelitat de Rubens cap a Ovidi per la gran quantitat de fletxes llançades pel déu a l'animal, al que veiem caragolat en la cantonada inferior dreta.
Aquesta composició mostra un paisatge obert amb un gran desenvolupament, molt naturalista, ja que apareixen molts elements que atribuïm a la natura.
És una obra que representa un gran moviment i on es realça la figura del déu com a heroi, ja que és capaç de vèncer a un gran monstre. També s'observa la capa d'aquest, que és de color vermell, cosa que utilitza per donar a veure qui és el personatge important de la composició i ho acaba demostrant amb la nuesa als seus peus, que és el símbol de la divinització, encara que alguns experts han observat que hi ha un error en el peu avançat d'Apol·lo, pel que segurament hauria tingut alguna correcció.
La serp Pitó era l’encarregada de protegir un antic oracle de Temis, a Delfos; però robava els bestiars i els vilatans, enterbolia les deus i els rierols, assolant així la fèrtil plana de Crissa i espantant a les Nimfes. A més a més, Hera li havia donat l’encàrrec de perseguir a Leto quan portava al seu interior a Diana i Apol·lo. Aquest últim va matar a Pitó amb les seves fletxes i va alliberar la regió del monstre. Ell va tancar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar en el seu honor uns jocs fúnebres: els Jocs Pítics. Desprès, Apol·lo es va apoderar de l’oracle de Temis i va consagrar un trípode al santuari. El trípode és un dels emblemes del déu Sol, i assentada sobre ell, la Pítia pronuncia els seus oracles. Els habitants de Delfos van celebrar amb càntics de triomf la victòria del déu i la seva possessió del santuari.
"El déu portador de l'arc, que mai abans no havia utilitzat les seves armes si no era contra daines i cabres fugisseres, va acabar amb ell, ferint-lo amb mil fletxes i buidant gairebé el seu carcaix, mentre el negre verí s'escolava per les ferides de la serp." (Met. lib. 1)
Aquesta composició mostra un paisatge obert amb un gran desenvolupament, molt naturalista, ja que apareixen molts elements que atribuïm a la natura.
És una obra que representa un gran moviment i on es realça la figura del déu com a heroi, ja que és capaç de vèncer a un gran monstre. També s'observa la capa d'aquest, que és de color vermell, cosa que utilitza per donar a veure qui és el personatge important de la composició i ho acaba demostrant amb la nuesa als seus peus, que és el símbol de la divinització, encara que alguns experts han observat que hi ha un error en el peu avançat d'Apol·lo, pel que segurament hauria tingut alguna correcció.
La serp Pitó era l’encarregada de protegir un antic oracle de Temis, a Delfos; però robava els bestiars i els vilatans, enterbolia les deus i els rierols, assolant així la fèrtil plana de Crissa i espantant a les Nimfes. A més a més, Hera li havia donat l’encàrrec de perseguir a Leto quan portava al seu interior a Diana i Apol·lo. Aquest últim va matar a Pitó amb les seves fletxes i va alliberar la regió del monstre. Ell va tancar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar en el seu honor uns jocs fúnebres: els Jocs Pítics. Desprès, Apol·lo es va apoderar de l’oracle de Temis i va consagrar un trípode al santuari. El trípode és un dels emblemes del déu Sol, i assentada sobre ell, la Pítia pronuncia els seus oracles. Els habitants de Delfos van celebrar amb càntics de triomf la victòria del déu i la seva possessió del santuari.
"El déu portador de l'arc, que mai abans no havia utilitzat les seves armes si no era contra daines i cabres fugisseres, va acabar amb ell, ferint-lo amb mil fletxes i buidant gairebé el seu carcaix, mentre el negre verí s'escolava per les ferides de la serp." (Met. lib. 1)
Molt bona entrada, Lourdes! Recordem de quin metall estaven fetes les fletxes de Cupido?
ResponEliminaAquest sempre ha sigut un dels mites que més em costaven d'entendre. Per contra, trobo que la pintura de Rubens és una de les més maques que té, sobretot després de llegir aquesta entrada.
ResponElimina