Deucalió i Pirra

Títol: Deucalió i Pirra.

Autor: Pieter Paul Rubens.

Cronologia: 1636-37.

Estil: Barroc.

Tècnica: Oli.

Material: Taula.

Dimensions: alçada: 26,4 cm. Amplada: 41,7 cm.

Sèrie: Torre de la Parada.

Localització actual: Museu del Prado, Madrid (còpia).

Tema: Mitològic.

El quadre original, de Rubens, documentat a l’inventari de la Torre de la Parada de 1700, no el conservem. El que queda és una còpia realitzada per J.B. Martínez del Mazo que ens ajuda a intuir com podia haver sigut l’original. En aquesta obra veiem representada una de les parts més important del mite que explica com es va crear la raça humana. Rubens sembla utilitzar de nou un model per a representar la figura femenina nua que acaba de néixer, amb una postura molt similar a la que va utilitzar amb Eurídice.

Els protagonistes, Deucalió i Pirra (marit i muller i també germans), són els únics supervivents al diluvi universal que Júpiter fa per extingir la raça humana, i supliquen davant del temple de Temis reparar la pèrdua del seu llinatge. La deessa els hi dona una resposta estranya que més tard Deucalió comprèn: el que han de fer és llançar pedres (els ossos de la seva mare, la Terra) a les seves esquenes. Així ho van fer, i quin va ser el resultat? De les roques que llançava Deucalió en sorgien homes i de les de Pirra dones. És per això que Ovidi afirma que som una raça dura i capaç de suportar els fatics.

“Què perdien per intentar-ho? Marxen, cobreixen els seus caps, deslliguen les seves túniques i llancen les pedres, com se'ls va ordenar, darrere les seves petjades. Les pedres (qui ho creuria, si no ho testifiqués la tradició?) van començar a perdre la seva duresa i la seva rigidesa, a estovar-se amb el temps i a prendre forma, un cop estovades. Amb només créixer i sobrevenir-les una naturalesa més tendra, es pot entreveure certa forma humana, encara no evident, sinó com una obra començada en marbre, no acabada del tot i molt semblant a les estàtues a mig esculpir.” (Met. Lib. 1).