Perseu i Andròmeda

Títol:
Autor: Pieter Paul Rubens
Cronologia: 1622
Estil: Barroc
Tècnica: Oli
Material: Tela
Cromatisme: Policromat
Dimensions: 99, 5 cm x 139 cm 
Localització actual: Museu Hermitage, Sant Petersburg
Tema: Mitològic

En aquesta pintura s'hi reflecteixen dos mites diferents però relacionats entre sí.
El primer és el mite de Perseu i Andròmeda en el qual l'heroi salva una bella donzella (Andròmeda) de ser devorada per un monstre marí (part inferior). Les ninfes del mar, que li estan col·locant una corona al noi, queden astorades a causa de que Perseu, amb el cap de Medusa (a l'escut) hagi provocat que el corall es torni dur en contacte amb l'aire i tou quan està a l'aire.

El segon mite de l'obra és el de Medusa. Es reflexa en l'escut de Perseu, on hi ha el cap de la Gòrgona amb cabells de serpent i ulls, que petrificaven tot allò que els mirés directament, i el qual el noi va tallar mentre ella i les seves dues germanes dormien, guiat pel reflexe del seu escut de bronze. El cavall alat també forma part de la mateixa història, ja que, segons Ovidi, va néixer de la sang vessada per Medusa al ser degollada.

La composició mostra moviment i es detecta qui és el personatge principal perquè està envoltat d'una capa de color porpra, que simbolitza la importància i el poder.

"A continuació, pren Andròmeda, recompensa de la seva gran proesa, sense, però, acceptar el dot; Himeneu i l'Amor agiten agiten les torxes nupcials; damunt del foc s'aboquen perfums en abundància, pengen garlandes dels sostres i pertot arreu se sent música de lira i de flauta i cants, mostra feliç del'alegria que inunda els cors." (Perseu i Andròmeda, Met. llibre IV)

"Ella va ser d'una bellesa extraordinària i l'esperança d'aconseguir-la va fer rivalitzar molts pretendents; no hi havia en ella res més admirable que els seus cabells; jo he conegut algú que assegurava haver-la vist." (Medusa, Met. llibre IV)