Com es feia la tinta per escriure a l'antigua Roma.

Com es va crear la tinta per a l’escriptura?

La tinta és un líquid format per diferents pigments o colorants.

Las primeres tintes estaven elaborades a partir de pintures vegetals i consistien en la unió d’un pigment anomenat negre fum, cola i substàncies aromàtiques. Era necessari barrejar aquesta composició amb aigua abans d’utilitzar-la i era comunment anomenada tinta china.

Per les estilogràfiques es fabricaven tintes especials de secat ràpid i en l’Europa del segle XIII amb el descobriment dels pigments de colors, se l’incorporaven vernissos que variaven segons la superfície a imprimir.

Origens de la tinta.

Encara que principalment s’atribueix l’invenció de la tinta als xinesos avui dia no se sap amb exactitud quan es va inventar, però si sabem que el seu orígen és antiquíssim i que la portem utilitzant des del segle 400 aC.

L’antic imperi xinès, utilitzava una espècie de tinta composta per negre fum i goma per escriure amb plumas o pincells. En l’imperi romà, s’utilitzava una tinta de color purpura, conseguida de les glàndules branquials d’un molusc anomenat Múrex, per signar els seus edictes. Molt més tard, en l’Edat Mitjana, els escribas utilitzaven una barreja de sutge (hollín) amb tinta de sèpia o restes de vi o arcilla per fabricar tinta vermella per destacar inicials i fragments en els documents.

L’evolució de la tinta ha estat contínua a través dels segles, però, el canvi va arribar al segle XX amb la invenció dels ordinadors i impresores.