Les Moires
Des del més gran fins al més petit, del més vell
al més jove, del més fort al més fràgil, les Moires
("les talladores") controlaven no només el destí
dels humans sinó també el dels herois i dels déus.
Homer i Virgili les consideraven com a superiors a qualsevol voluntat, fins i tot Esquil, al Prometeu encadenat, també suggereix que Zeus està subjecte
al decret de la sort.
Filles de Zeus i Temis, eren deïtats femenines que pertanyen a la primera generació de divinitats, la de les forces elementals del món. Eren tres germanes il·lustrades filant el destí dels homes com si fos un fil. Cloto ("la filadora") el descabdellava, Làquesis ("la que reparteix la sort") el torcia i Atropos ("la invencible") el tallava. Aquestes tres etapes representaven el naixement, el desenvolupament de la vida i finalment la mort. Els grecs les imaginaven impertorbables i cegues. Determinen la hora del final però també de què es constitueix la història de cada dia, la mort brutal i el castig, la finalitat de les guerres, dels accidents i de les malalties.
Molt interessant, Mia! Algú em pot recordar quin nom donaven els romans a aquestes divinitats?
ResponEliminaLes "parques" són l'equivalent romà de les moires.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaGracies Laila :)
ResponElimina