Les Moires

Les Moires

Des del més gran fins al més petit, del més vell 

al més jove, del més fort al més fràgil, les Moires 

("les talladores") controlaven no només el destí 

dels humans sinó també el dels herois i dels déus. 

Homer i Virgili les consideraven com a superiors a qualsevol voluntat, fins i tot Esquil, al Prometeu encadenat, també suggereix que Zeus està subjecte

al decret de la sort.

Filles de Zeus i Temis, eren deïtats femenines que pertanyen a la primera generació de divinitats, la de les forces elementals del món. Eren tres germanes il·lustrades filant el destí dels homes com si fos un fil. Cloto ("la filadora") el descabdellava, Làquesis ("la que reparteix la sort") el torcia i Atropos ("la invencible") el tallava. Aquestes tres etapes representaven el naixement, el desenvolupament de la vida i finalment la mort. Els grecs les imaginaven impertorbables i cegues. Determinen la hora del final però també de què es constitueix la història de cada dia, la mort brutal i el castig, la finalitat de les guerres, dels accidents i de les malalties.