I Mágia

El passat dia 22 de novembre, amb motiu del concert de Santa Cecília, vam tenir la sort d´escoltar, per primer cop, la cançó de I Mágia interpretada per cor i la banda del Satorras. I Mágia és una cançó grega i us en volem explicar algunes curiositats.

En primer lloc, la música de la cançó va ser escrita per Míkis Theodorákis, un dels compositors  grecs més famosos dins i fora del seu país. Ha musicat centenars de poemes d'escriptors grecs i també ha compost simfonies, òperes, concerts, música de cambra, i la banda sonora de més de trenta pel·lícules, com la de Zorbas el grec. La lletra, en canvi, és d´un poema d´Odisseas Elýtis, poeta d´origen cretenc , guanyador del Premi Nobel de Literatura al 1979 , i considerat un dels renovadors de la poesia grega del segle XX. Degut a la forta influència que va rebre del surrealisme, la seva poesia és plena de símbols que la fan complicada d´entendre. Hi trobem referències a la mitologia, als contes populars, a la natura, al sol, al mar, en definitiva, a Grècia.

 La cançó tracta sobre Mágia, que a la mitologia grega és la mare d´Hermes, el déu missatger. Mágia és una de les 7 estrelles més brillants que integren les Plèiades, un conjunt de mil.lions d´estrelles situat a la constel.lació de Taure. Les Plèiades són conegudes popularment a Grècia com I Púllia. En moltes llegendes i contes populars, I Púllia es representada com una mare que té set filles, una de les quals és la nostra Mágia.

En aquest poema, I Púllia baixa a la terra i manté una conversa amb un pagès molt humil, al qual finalment li entrega a la seva petita Mágia. 

Aquí us deixem la lletra en grec i la traducció al català:

 Η Μάγια

Η Πούλια που ´χει εφτά παιδιά

μέσ’ απ’ τους ουρανούς περνά.

Κάποτε λίγο σταματά

στο φτωχικό μου και κοιτά.

Γεια σας τι κάνετε; Καλά;

Καλά. Πώς είναι τα παιδιά;

Τι να σας πω εκεί ψηλά τα

τρώει τ’ αγιάζι κι η ερημιά.

Γι αυτό πικραίνεσαι κυρά, 

δε μου τα φέρνεις εδωνά;

Ευχαριστώ μα `ναι πολλά

θα σου τη φάνε τη σοδειά.

Δώσε μου καν την πιο μικρή

τη Μάγια την αστραφτερή.

Πάρ’ την κι έχε λοιπόν στο νου

πως θά `σαι ο άντρας τ’ ουρανού.

Είπε, και πριν βγάλω μιλιά

μου την καρφώνει στα μαλλιά

Λάμπουνε γύρω τα βουνά, 

τα χέρια μου βγάνουν φωτιά.

Κι η Πούλια που ´χει εφτά παιδιά

φεύγει και μ’ αποχαιρετά.

La Maia

La Púllia, que tenia set filles

travessa el cel estrellat.

S´atura un moment

davant la meva cabana i em mira atentament.

Què tal? Com està?

Molt bé. Com estan les seves filles?

Que n´he de dir, aquí dalt

les rossega la rosada i la soledat.

Per això està preocupada, senyora?

Per què no me les deixa aquí, amb mi?

Gràcies, però en són moltes,

i se´t menjarien tota la collita.

Doni´m la més petita, 

la resplendent Maia.

Agafa-la, i tingues present

que seràs l´amo de tot el cel.

Va dir, i abans que badés boca

me la va clavar al cabell.

Brillen les muntanyes al meu voltant,

les meves mans treuen foc.

I la Púllia, que tenia set filles

se´n va i em diu adéu.

En el següent enllaç podeu veure l´actuació de la coral del Satorras interpretant H Mágia: Coral Satorras H Mágia