La navegació a l’antiga Grècia

La base económica dels grecs era l'agricultura però a causa de la separació que hi havia entre les muntanyes van tenir que buscar maneres per arrivar-hi, així va ser com es van endinsar cap al mar.

A més a més ells van ser-hi els primers en utilizar els vaixells com a armes de guerra, encara que viatjar amb vaixell era molt perillós en aquella època, amb el pas del temps conegueren millor la mar però a causa del poc coneixement que hi tenien sobre el temps les expedicions van tenir molta carrega religiosa i supersticiosa .

La navegació grega és caracteritza per el seu avenç tecnològic i científic, destaca l'ús del ferro en la seva construcció, aquest material va impulsar a la fabricació de noves eines : falç i claus que va ajudar a l'agricultura i l'artesania.

Feien servis la técnica de les costelles primer, ón primer es formava l'esquelet del vaixell i després es cobrien amb tables.

La tripulació d'un vaixell de guerra es dividia
en quatre categories: els oficials, els tècnics, remers i els infants de marina.

A partir del segle VI a.C es van començar a fer més expedicions i a fer els primers mapes sobre les costes i els vents que podríen haver, les expediccions es medien en dies de navegació.

En aquesta época es va trobar el primer document cartogràfic Periple de Scylax.

Uns altres que també lluitaven per les rutes marítimes eren els romans, que crearan el quatrirreme, el quinquirrem, l'hexarreme, La Galera Liburnia i Barcos Mercants.

Els cartagineses també volien tenir poder sobre les rutes marítimes i el comerç del Mediterrani. Aquests també van introduir noves tècniques en la construcción de naus, com les peces prefabricades i numerades, que facilitava el treball dels fusters i va permetre que construïssin més barques en menys temps.