OVIDI

Publius Ovidius Naso ( Sulmona el 42 a.C - Tomis 17 d.C ) va ser un poeta romà.

 El seu pare li va proporcionar una educació acurada a Roma, Àsia i Grècia amb l'objectiu de convertir-lo en un advocat de profit. Ovidi va abandonar aviat aquest camí i es va consegrar a la poesia encara que el seu pare no estiguès d'acord. 

Va freqüentar els cercles literaris més aristocràtics i més influents de l'època i va conèixer poetes com Horaci i Virgili.

Les seves poesies van tenir un gran èxit en les classes altes però l'any 9 a.C August el va desterrar a Tomis, les causes del desterrament mai han estat clares.

L'elegia s'especialitza en la poesia llatina del temps d'August com a poesia que expressa l'amor que sent el poeta, el qual és sentimental i sensual. Però Ovidi és qui realment innova i estén l'elegia a nous termes. A les seves últimes eligies, durant el seu exili, apareix el seu sentiment dolorós, que és l'única vegada on s'expressa.

OBRES DE JUVENTUD

• AMORS (Amores): poemes elegíacs destinats a celebrar la seva passió per Corina, nom fictici d'una estimada que, segons molts autors, només existia en la seva fantasia. 
•  HEROÏDES (Heroides): Cartes imaginaries, en diferents elegíacs, enviades per heroïnes llegendàries als seus marits o amants absents.
• L'ART D'ESTIMAR (Ars amatoria): Poema didàctic on es donen lliçons sobre l’art d’enamorar una persona i conservar-ne l’amor. És una obra, escrita amb gràcia i enginy, que va escandalitzar les ments més conservadores per la seva evident falta de moralitat.

OBRES DE MADURESA

METAMORFOSIS (Metamorphoses): La seva obra més famosa i un dels poemes més importants de la història de la literatura. És al mateix temps un cant èpic i un poema didàctic. Consta de 15 llibres en els quals es narren nombrosos mites protagonitzats per personatges mítics que acaben transformant-se en animals, en vegetals i en constel·lacions.                       Els mites segueixen un teòric ordre cronològic, des de el Caos primitiu fins a la transformació de Juli Cesar en astre. Tot i la diversitat d'episodis l'obra mostra una forta unitat i una gran riqueza de procediments en les descripcions. Ha estat una obra molt utilitzada com a manual de mitologia i ha servit de font d'inspiració per  a escriptors, pintors, escultors i músics de totes les èpoques . 

• ELS FASTOS (Fasti): Ovidi pretenia fer un repàs a les festes religioses i nacionals del calendari romà. L'obra havia de comptar amb 12 llibres, un per cada mes de l'any, però amb a causa de l'exili l'obra no es va acabar.
• TRISTES (Tristia): Són cinc llibres de poemes dedicats a un destinatari fictici al qual narra les seves desventures i recorda el seu passat i la felicitat d'altres temps. El millor poema és el primer, on explica la seva última nit a Roma.
• PÒNTIQUES (Ex Ponto): Tracta els mateixos temes que a Tristes però están dedicades a la seva muller i als seus amics als quals demana que interceixen per ell davant d'August perquè el perdoni.