Erínies

Les Erínies (Fúries pels romans), o anomenades popularment per la por que generaven Euménides (Bondadoses), són deeses de l'inframón. Diuen que el seu origen fou la sang dels testicles del deu del cel, Cronos, en ser mutilat Per Zeus, en entrar en contacte amb Gea, la mare terra i les filles d'Urà. Se les representa amb cabells de serp, ales de ratpenat, amb gest furiós i tot portant un fuet, una llanterna o una falç. La seva funció era castigar els crims comesos pels mortals, per tant eren la personificació de la culpa, el remordiment. Perseguien fins a la sacietat i la seva intenció era retornar l'ordre.

Al principi es creia que d'Erínies n'hi havia un número innumerable, més tard es va saber que n'eren només tres: Tisifone, Alectro i Megere, cadascuna amb una diferent tasca. Tisifone, coneguda com venjadora d'assassinats, per exemple, s'encargava de castigar aquells qui gosaven traspassar els límits de la bona conducta. Alectro, anomenada també la que no descansa, també els perseguia amb la consistència tal d'arribar a provocar el suïcidi per bogeria de qui assetjava. Per últim Megere, La Gelosa, que provocava tots els sentiments negatius dels mortals divulgant la discòrdia.

.

En la tragedia d'Esquil, Orestes es perseguit per elles després de matar a la seva mare Clitemnestra fins a arribar al santuari Delfos, on es jutjat per la deesa Atena a l'Areòpag, tribunal encarregat de jutjar els crims de sang.