L'importància d'Ares a Roma

Ares en la mitologia grecoromana és el deu de la guerra, de la violència sense control tot i que en un principi va ser identificat com la fertilitat, el bestiar i la vegetació. Normalment representat amb un casc daurat o una llança, forma part de la tríada dels déus superiors, és fill d'Hera i Zeus (rebutjat per aquest últim per pecar d'impulsos), i té com a germanastre a Atena, qui guanya la majoria dels combats duals entre ells, per la seva astúcia utilitzant l'estratègia. L'importància del personatge està en el simple fer de propiciar l'origen de Roma; ell va ser qui va violar a Rea Silva, vestal que va quedar embarassada de dos bessons que, més tard, fundaren Roma. També sabem que l'any romà s'iniciava en el mes dedicat a aquest deu, és a dir març: Martius mensis, i que l'activitat preferida dels romans no era res més que els combats dels uns contra els altes.

Però tot i que els romans el consideraven un dels déus més importants, pels grecs era ben bé al contrari, representava el terror i era considerat fins i tot una divinitat còmica: una de les més antigues històries mitològiques es refereix a ell: en l'himne VIII de l'Odissea, es narra que Hefest, sabent per Helios, deu del Sol que la seva dona, Afrodita, la deessa de l'amor, era infidel amb Ares, els prepara un parany; té una xarxa invisible i indestructible en el llit i just quan els amants estan atrapats en ella, Hefest crida a tots els déus per burlar-se'n d'ells.

No obstant no podem negar la seva importancia eterna, ja que sempre ha estat el seu segell repartit per tota l'història, hi trobem el seu nom en un mes i en un dia de l'any, en l'horòscop, i mai no podrem negar la intensitat dels colors vermellosos del seu planeta.