Orfeu i Eurídice

Títol: Orfeu i Eurídice

Autor: Peter Paul Rubens (1577-1640)

Cronologia: 1636-1638

Estil: Barroc

Tècnica: Oli

Material: Llenç

Cromatisme: Plicromada

Dimensions: Alçada 196,5 cm; Amplada 247,5 cm

Localització actual: Museu del Prado, Madrid

Tema: Mitològic

En aquest quadre veiem representada una part del mite d'Orfeu i Eurídice, en que la parella està a punt de marxar de l'inframon.

La escena està comprimida, és a dir, es limita a representar als quatre protagonistes de la història, sense afegir cap altre que facin distreure la nostre atenció del que està succeint. 

A Orfeu el distingim per la seva corona de llorer i la lira, col·locada a la seva espatlla, i a Hades i Pèrsefone per la seva mascota, el gos Cèrber. 

Rubens ha dividit el llenç en dues meitats, col·locant a la parella dels inferns a l'ombra, que es on viuen tots els habitants de l'inframon. En canvi a la part més iluminada del quadre, podem veure a Orfeu i Eurídice, que ja estan començant a caminar cap a l'exterior, allunyant-se de les ombres de l'infern. La mirada entre Eurídice i Pèrsefone, es la unió entre les dues parelles relacionant les dues meitats del quadre.

Segons la mitologia grega, Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, en el dia del seu casament intenten raptar a Eurídice, en la persecució ella trepitja una serp la qual mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu trist, es dirigeix cap al Hades en busca de la seva dona, amb la lira convenç a Creont perquè el porti fins a l'altra banda de la llacuna i després dorm al gos Cèrber, amb el so de la lira.

Finalment es presenta del déu Hades i li va suplicar que li tornés a la seva estimada, Hades va accedir, però amb una condició. Orfeu no podia mirar a Eurídice fins que no sortís a l'exterior, però Orfeu a punt de travessar l'infern no es va poder resistir i la va mirar. Eurídice se'n va anar per sempre.

"Orfeu del Ròdope la va rebre, i amb ella una condició, no podia girar els ulls enrere fins que no hagués sortit de les valls de l'Avern o el do seria anul·lat. Anaven, envoltats d'un silenci pregon, per un camí en pujada, escarpat, obscur, cobert d'una boira espessa i tenebrosa." (Met, lib.X)