A l’època romana, les dones no tenien drets i gaudien de molt poca llibertat. Eren les encarregades de cuidar els fills, la llar, teixir, filar, i ensenyar a ser una bona matrona romana a les seves filles. Hi havia una clara desigualtat social entre elles i els homes.
No obstant aixó, hi va haver dones que van marcar un abans i un desprès gràcies a les seves actituds revolucionàries. Entre elles hi destaquen:
Hortènsia
Hortènsia va ser la filla de Quint Hortensi, el qual va ser un orador, cònsol i advocat, de qui va rebre el do d’oradora. Va ser coneguda pel discurs que va pronunciar davant dels membres del Segon Triumvirat.
En aquella època, les dones romanes no gaudien de l’estatut de la ciutadania, no pagaven impostos i eren apartades dels negocis. Només podien reunir grans quantitats de diners ja que només rebien diners per l’herència de la mort del seu pare o marit. Després de la mort del marit d’Hortènsia, es va aprovar una nova llei que recaptava impostos a les 1500 dones que gaudien de les majors riqueses. Per això, aquestes dones indignades van triar Hortènsia per expressar les seves idees en contra de la llei. En aquest discurs, Hortènsia va defensar els drets de les dones criticant la desigualtat que hi havia entre sexes i ,encara que al principi la majoria van voler fer-la fora del recinte, gràcies a la protesta de la gent que hi havia, va aconseguir que aquest impost no només s’apliquès sobre les dones, sinó també sobre els homes.
Lívia Drusil·la
Lívia Drusil·la va ser l’emperadriu romana i esposa d’August, també conegut com a Juli Cèsar Octavià. Primerament es va casar amb Tiberi Claudi, però quan aquest va lluitar contra August, Lívia va cridar l’atenció d’August i es va acabar casant amb ell.
Amb August no va tenir cap fill, però amb Tiberi en va tenir dos.
No obstant, Lívia va complaure al seu marit en tots els detalls sempre i va tenir una gran influència sobre el govern, cosa estranya quan es tractava d’una dona.
Posteriorment, va disputar amb el seu home per la successió ja que August volia deixar-la a membre de la seva pròpia família i ella la volia per assegurar als seus fills.
Cornèlia Escipiona
Cornèlia va ser la filla petita de Corneli Escipió i es va casar amb Tiberi Semproni amb qui va engendrar dotze fills.
L’any 121 a.C va quedar vídua amb dotze fills. No obstant, ella va rebutjar totes les ofertes per un segon matrimoni i va dir orgullosa que ella preferia romandre com a una Escipiona i que no necessitava de cap home per a treure endavant als seus fills.
Era una dona molt culta i es va guanyar una posició especial a la República. Mentre altres dones parlaven de guarniments personals, ella va dir que les seves úniques joies eren els seus fills. Aquí va demostrar no ser una dona materialista i tenir altres prioritats que els luxes, com els seus fills i els valors.
Des de sempre va preferir ser coneguda com a mare dels seus fills que com filla de Corneli o esposa de Tiberi. Quan va morir se li va dedicar una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia: Cornelia mater Gracchorum (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia ser esmentada. Aquesta va ser la primera estàtua feta a una dona en un lloc públic.