Troia: La caiguda d'una ciutat

Troia: La caiguda d'una ciutat és una sèrie bitànico-estadonidenca emesa en Netflix i a la BBC, que es situa a la guerra de Troia i es basa en la relació entre Paris i Helena. És una coproducció entre la BBC One i Netflix que va ser creada per David Farr i Nancy Harris i es va estrenar el 17 de Febrer de 2018.

La sèrie només consta de 8 capítols, però cadascun d'ells dura al voltant d'una hora.

L'elenc era majoritàriament britànic:

• Louis Hunter interpreta a Paris
• Bella Dayne interpreta a Helena de Troia
• David Threlfall interpreta a Príamo
• Frances O'Connor interpreta a Hecuba
• Tom Weston-Jones interpreta a Héctor
• Joseph Mawle interpreta a Odiseo
• Chloe Pirrie inerpreta a Andromaca
• Johnny Harris interpreta a Agamenón
• David Gyasi interpreta a Aquiles
• Jonas Armstrong interpreta a Menelao
• Alfred Enoch interpreta a Eneas
• Aimee-Ffion Edwards interpreta a Casandra
• Hakeem Kae-Kazim interpreta a Zeus
• Chris Fisher interpreta a Deifobo
• Christiaan Schoombie interpreta a Troilo

ARGUMENT

  

De dreta a esquerra Hecuba (Frances O'Connor), Príamo (David Threlfall), Paris (Louis Hunter), Helena (Bella Dayne), Andromaca (Chloe Pirrie), Héctor (Tom Weston-Jones).

La sèrie narra l'història de la guerra de Troia, la qual comença per l'amor de Paris i Helena a causa d'Afrodita. Menelao el marit de la reina Helena, provoca la guerra al adonar-se'n que la seva muller ha estat raptada pel que habia sigut el seu invitat i amb qui anava a casar a la seva filla Hermione. Menelao demana ajut al seu germà Agamenon que, fa cridar a tots els reis grecs i als seus exèrcits, entre ells Aquiles o Odiseo. El rei Priam es nega a acceptar les condicions imposades per Agamenon a canvi de no fer la guerra i allà és on comença l'interminable guerra entre grecs i troians.

PRIMER CAPÍTOL

     Paris (Louis Hunter) al ser reconescut com el príncep perdut Alexandre.

Paris viu amb el seu pare,el pastor, al camp fins que un dia Zeus l'escull per decidir quina de les tres deesses que l'acompanyen, Hera, Atenea i Afrodita, és la més bonica, a la que ell esculli es quedarà amb la poma d'or. Les tres li ofereixen favors a canvi de ser escollides, ell valora les opcions i escull donar-li la poma a Afrodita que a canvi li prometeix que la dona més bonica del món serà seva. Aquella mateixa nit s'escapa d'on vivia amb el seu pare i repta als prínceps de Troia als jocs de Troia on apesar d'haver perdut contra Hèctor, el rei Príamo li perdona la vida al adonar-se'n de que Paris enrealitat és Alexandre, el seu fill perdut i príncep de Troia. El rei l'envia a representar-lo davant del rei Menelao d'Esparta, però enrealitat l'envia perquè ha pactat amb el rei Menelao que Paris es casarà amb la filla de Menelao, Hermione.

A Esparta Paris troba a la dona més bonica del món que resulta ser la reina Helena d'Esparta, que està casada amb el rei Menelao, però que tot i així acaba sent de Paris degut a la promesa d'Afrodita.

Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia

Per començar, el seu nom complet és Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann.  Aquest home va néixer a Mecklenburg (al nord d’Alemanya), el 6 de gener de 1822.

El primer contacte que va tenir Heinrich Schliemann amb la cultura grega va ser als set anys, quan el seu pare li va regalar un llibre de Jerrers, la Història universal il·lustrada, on sortien imatges sobre Eneas fugint de Troia amb el seu pare Ulises i el seu fill Ascani. Just en aquell moment, va decidir que el seu objectiu seria trobar aquella ciutat perduda.

Heinrich Schliemann de jove.

Als catorze anys, va deixar els estudis perquè la seva família passava per problemes econòmics i es va posar a treballar a una botiga com a aprenent.  Al cap de cinc anys, va conèixer un mariner que recitava uns versos de la Ilíada en grec antic, llavors va decidir viatjar fins a Hamburg per anar a conèixer món.  Desgraciadament, no va poder ser així, ja que el vaixell on ell viatjava es va enfonsar i no va poder complir el seu somni de trobar Troia.

Aleshores, es va instal·lar a Amsterdam, on va començar a treballar com a administratiu i es va dedicar a estudiar llengües modernes, com l’anglès, l’holandès, el castellà, el francès, el portuguès, l’italià i una mica de rus. Al conèixer tants idiomes, va fer que finalment pogués formar la seva pròpia empresa al 1847.

Quan va ser empresari, va viatjar per tot el món, va tenir molt èxit, i inclús va arribar a aprendre el suec, el polonès, el grec modern i l’antic, el llatí i l’àrab.

A l’any 1864, al haver fet una gran fortuna, va decidir deixar l’empresa i es va dedicar plenament a realitzar el seu somni d’infantesa. Va viatjar durant dos anys pel món, per poder publicar el seu primer llibre. Al 1868, va arribar a Ítaca, desprès d’haver passat pel Peloponnès i la Tròade, decidit a trobar Troia.

Schliemann, per trobar Troia va seguir al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia en la seva obra i coincidia amb l’emplaçament del turó d’Hissarlik, aleshores es va posar a buscar per aquella zona.

Sofia Engastromenos amb el Tresor de Príam

Ell volia casar-se, però volia casar-se amb algú que realment tingués la mateixa passió que ell, i així poder trobar la ciutat perduda junts; per això, es va casar amb una dona grega cap a l’any 1869, que es deia Sofia Engastromenos, i un any més tard, tots dos van començar les excavacions. 

A l’any 1873, Heinrich va trobar la Troia d’Homer, va enviar els seus treballadors a casa, i ell i la seva dona van estar desenterrant joies d’or i marfil, objectes preciosos,... Que ells  van anomenar com a Tresor de Príam. També va acabar trobant Micenes (al 1874-1876), Orcomen (al 1880) i Tirint (al 1884-1885).

El Tresor de Príam

Schliemann va morir el 26 de desembre de 1890, amb seixanta-vuit anys, a Nàpols. Es va posar malalt al Nadal mentre feia un passeig, i el dia següent va morir al costat de la seva esposa i dels seus dos fills, Andròmaca i Agamèmnon, que portaven els noms de personatges de la Ilíada.

Heinrich Schliemann

Màscara d'Agamèmnon trobada per Heinrich Schliemann