Els JJOO a l’antiga Grècia

 Els Jocs Olímpics a l’antiga Grècia (Ολυμπιακοί Αγώνες) foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’Olímpia entre les diferents polis. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC, es van recuperar al segle XIX. Es tracta d’un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l’època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures i ciutadans grecs. 

En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com a sèrie de ciutats-estats independents sovint en conflicte i en guerra. S'organitzaren quatre jocs panhel·lènics que es celebraven a Olímpia, Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs. Aquest festival es va celebrar cada quatre anys i atreia a nombrosos atletes i milers d’espectadors de totes les ciutats-estat gregues. Els jocs es celebraven al santuari sagrat d’Olímpia, a l’estat d’Elis a la península del Peloponès, en honor del déu suprem de la mitologia grega, Zeus.

En els jocs olímpics de l’antiga Grècia les modalitats esportives eren les següents: Pancracio: era una competició de lluita a mort on es barrejava la boxa i la lluita. Lluita: molt semblant a la lluita greco-romana actual. Boxa: Aquest esport era semblant a l’actual però amb menys regles. Curses a peu: aquesta cursa es consistia en donar una volta a un estadi de 192,27 metres. Curses amb carros. Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves. Començava amb el salt de llargada; els que superaven la marca mínima exigida passaven al llançament de javalina, que pesava 1,5 kg; els quatre primers classificats del llançament de javalina feien una cursa a peu que consistia en donar una volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en un enfrontament de lluita. Música: també tenia un caràcter competitiu.

Els guanyadors del jocs rebien com a premi una corona feta amb branques d’olivera. Posteriorment la corona d’olivera es va substituir per una de llorer. Els atletes guanyadors a l’antiga Grècia es convertien en herois fins al punt que aixecaven estàtues i composaven poemes en el seu honor. A més, estaven exents de pagar impostos i vivien la resta de la seva vida sense haver de treballar.

ANDREA ORTAS

5E

Jocs Olímpics a l'antiga Grècia

Palestra

A l'antiga Grècia els exercicis físics eren, al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys, a les famílies benestants, el noi tenia un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra (espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat, al seu voltant hi havien vestidors, banys i altres sales).

Esportistes cobrint-se amb oli

Els que practicaven esport ho feien despullats (el mot gimnàstica ve del grec gymnós, que significa "nu"); abans de començar es cobrien d'oli i sorra per protegir-se de la intempèrie. Un cop acabaven es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus. 

D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs de tot Grècia. 

ELS JOCS OLÍMPICS

Enòmau amb el seu carro

Olímpia, situada al Peloponès, era un santuari consagrat als déus de l'Olimp. Pèlops, després de ser expulsat del seva ciutat, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Enòmau no volia casar la seva filla Hipodàmia a causa d'un oracle que deia que el seu gendre el mataria. La gran bellesa de la seva filla atreia a molts joves; per evitar que s'hi cassessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si perdien serien executats. Gràcies a la gran velocitat dels seus cavalls, Enòmau va vèncer a molts joves que volien la mà de la seva filla. Però Pèlops, en arribar s'enamorà d'Hipodàmia i va reptar al rei. Hipodàmia també estava enamorada de Pèlops i va subornar el cotxer del seu pare. Durant la cursa el carro del rei es va trencar i va ser arrossegat pels cavalls i va morir. Pèlops es va casar amb Hipodàmia i va esdevenir el rei de Pisa. En honor del rei mort va instaurar un jocs a Olímpia. 

Segons la tradició el 776 aC. els jocs d'Olímpia es van començar a celebrar de manera fixa, entre finals de juliol i d'agost. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, lliures i no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa. Les dones no podien accedir al recinte.

Salt de llagarda

Els jocs s'iniciaven amb el jurament dels atletes i jutges de respectar les regles. Tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses, ofrenes, sacrificis i actes culturals. Durant els cinc dies següents es celebraven totes les proves esportives i els jocs acabaven amb una processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus. Se'ls atorgava una branca d'olivera i unes cintes de llana.

Les diferents modalitats esportives es celebraven a l'estadi, si eren a peu, o l'hipòdrom, si eren hípiques. 

Cursa a peu

• Curses a peu: córrer una vegada la longitud d'un estadi (192 metres), també hi havia una altra modalitat que era la cursa d'hoplites, on els corredors anaven carregats d'escuts i armes.

• Hi havia diferents tipus de lluites.
• Pentatló: contava de cinc proves; cursa d'un estadi, salt de llargada, llançament de disc i javelina i lluita.




Llançament de javelina

• Curses a l'hipòdrom: es realitzaven curses de genets i carros, els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) o quadrigues (tirats per quatre cavalls).

Atenes 1896

L'any 393 dC, l'emperador cristià Teodosi I va prohibir els Jocs Olímpics perquè eren un ritual pagà dedicat a Zeus. Olímpia va ser abandonada, les seves ruïnes van ser enterrades i se'n va oblidar de la seva localització. 

Però l'any 1896 es van restablir els jocs amb la finalitat de fomentar la unió entre tots els pobles, les anelles entrellaçades simbolitzen els cinc continents units per l'esport.

Esports a Roma

COMBATS DE GLADIADORS:

Aquest esport era un dels més aclamats a Roma.

Començava amb la desfilada dels gladiadores als quals els seguien una cort de músics amb instruments de metall i vent. Paraven davant la llotja de l'emperador, a qui saludaven dient: "Ave, Caesar, Morituri te salutant" ( Hola, Cesar, els que van a morir et saluden). Els adversaris eren triats per sorteig i començaven les apostes en el públic; quan un gladiador era ferit, tendia la mà cap a la tribuna on s'asseia l'editor, si aquest col·locava el dit polze cap avall, el ferit havia de morir, la qual cosa agradava molt a la multitud, si succeïa a l'inrevés, col·locava el polze cap amunt, el gladiador era tret de la sorra i era guarit. El combat entre dos gladiadors acabava quan un d'ells moria o resultava greument ferit. Per això els lluitadors havien d'estar equilibrats. Existien tres tipus de gladiadors:

Retiarius: era aquell gladiador que era àgil i anava armat amb una xarxa i un trident.

Mirmillo: aquest se solia enfrontar contra un retiarius, era lent però posseïa més armes i protecció.

Tracius: portava un petit escut rodó i una espasa.

La vida d'un gladiador, no era com la de qualsevol esportista d'avui dia. Eren capturats en la guerra o trets de la presó, per després ser venuts i comprats. Després de suportar un entrenament brutal, lluitaven i morien per entretenir a les masses.

LES CARRERES:

Les carreres era un esport que despertava molta afició a Roma. Abans de clarejar, les masses feien fila per obtenir els millors seients al Circ Màxim. Constaven de set voltes a una gran pista oval, uns 8 km. en total. Amb freqüència els carruatges, tirats per dos o quatre cavalls, bolcaven o s'estavellaven en les corbes tancades fent caure als aurigues i cavalls. Els guanyadors tenien dret a una fulla de palmell i una bossa d'or, encara que no sempre el vencedor era el més aclamat, ja que els espectadors gaudien amb els xocs.

Les carreres també eren un negoci, cada persona apostava pel seu equip favorit. Els ciutadans rics eren els amos dels equips i recollien els diners per la victòria dels seus cavalls.

COMPETICIONS ATLÈTIQUES:

Aquestes, eren les mateixes que practicaven els grecs.

- Corrien al camp, saltaven, llançaven el disc o la javelina, muntaven a cavall; jugaven a la pilota, feien gimnàstica o natació - era rara la persona que no sabia nedar- eren experts en la lluita i també competien en carreres.

Sergio Medina