Sabies que...?

INVENCIONS GREGUES

Als grecs i els romans els devem moltes coses (sobre tot des del punt de vista lingüístic): llatinismes, etimologia, les matemàtiques, etc. però, sabies que aquests invents van ser en realitat obra grega?

El molí d'aigua, no gaire rellevant a l'actualitat, però que sí que va tenir molta importància en l'agricultura, base econòmica de moltes societats, a més de ser utilitzat també per moldre blat i com a font d'energia hidràulica. El primer molí d'aigua del que es té constància data del segle III aC i va ser inventat per Filó de Bizanci.

El despertador, un invent utilizat cada dia per una gran quantitat de gent també va néixer a la Grècia antiga. De fet és una obra del conegut Plató que va crear un ingeniós sistema vertical amb aigua. Quan l'aigua provocava que l'aire sortís, el mecanisme produïa un fort xiulet que despertava aquell que dormia.

El far. Sí, aquesta senyalització llumínica indispensable per a guiar els vaixells de nit és una altra invenció dels grecs clàssics que va néixer sobre el segle III aC quan Alexandre el Gran el va construir a Alexandria. Si bé ara els fars funcionen elèctricament i ténen un codi distintiu, els fars grecs éren molt més simples, però complien amb la seva funció: el sistema utilitzava el foc per que el far fos visible de nit i aprofitava el fum que en quedava un cop apagat per a senyalitzat els ports durant el dia.

La dutxa és també de creació grega. Si bé els romans cuidaven la seva higiene a les termes, els grecs ja havíem creat el predecessor de la nostra dutxa actual! I perquè renunciaríen els romans a una dutxa calenta? Doncs en primer lloc perquè no era calenta sinó freda. Va ser creada per refrescar els atletes després de l'entrenament i funcionava mitjançant un sistema de canonades i claus per obrir i tancar el pas de l'aigua.

Els robots, un concepte que sovint associem a una època moderna o futura van néixer de la mà d'un matemàtic grec, Arquites de Tàrent, que va fabricar un robot de fusta en forma de colom. El colom de fusta era capaç de volar sol una distància de 200 o 300 metres i va ser creat utilitzant un sistema de vapor comprimit.

Així doncs ara ja saps que aquestes invencions que poden semblar modernes (o més modernes que el segle III aC) existeixen gràcies als grecs!

LUDI ROMANI

TABVLA LVSORIA

Aquest joc, és el nostre "tres en ratlla".

OBJECTIU: Posicionar tres fitxes d'un mateix color en una línia.

El nombre de jugadors són dos.

NORMES: Per començar, es diu l'ordre de tiratge, i s'estableix un ordre, el primer jugador a jugar, posiciona la seva fitxa al centre del tauler, el segon jugador ocuparà el centre d'un altre quadrat (buit). El guanyador és qui aconsegueixi col·locar les tres fitxes formant una línia.

CAPVT AVT NAVIS

El coneixem per "cara o creu".

OBJECTIU: El nostre objectiu és endevinar la posició de la moneda llançada a l'aire. El nombre de jugadors no té cap límit, però sempre ha de ser amb jugadors parells. El material, bàsicament és una moneda, cada parella tira una moneda, com bé he dit abans, a l'aire, i s'agafa abans que aquesta caigui a terra.

ALEA

OBJECTIU: Llançar tres daus i aconseguir arribar a la puntuació acordada, el nombre de jugadors són infinits.

Comença el joc, amb qui tregui major puntuació en els daus, i seguidament la resta. Es llancen els tres daus a la vegada i llavors, se sumen les puntuacions, el que aconsegueix arribar primer a cinquanta, guanya.

DIGITIS MICARE

OBJECTIU: Endevinar el nombre de dits que traurà el jugador contrari. Aquí els jugadors, només es permeten dos.

Es col·loquen dos jugadors, cada un enfront de l'altre, amaguen una mà darrere del seu cos. Cada un, treurà la mà amagada estirant els dits que vulgui, al mateix temps, dirà un nombre (0-10), intentant endevinar el nombre total de dits. EL JOC ÉS MOLT RÀPID !. El guanyador serà qui encerti el nombre de dits exactes.

TALVS

OBJECTIU: Llançar les tabes a l'aire i agafar-les sense que caiguin. Els jugadors són dos o més.

Són cinc tabes, uns de les quals ha d'estar pintada. El joc comença amb un jugador, deixa a terra 4 tabes, i la que està pintada, és llançada a l'aire. Abans que aquesta caigui, ha d'agafar una de les que estan a terra, i de seguida, agafar la està està pintada. Més tard, llançarà la pintada i la recollida, i agafarà una del sòl, així intentarà agafar les cinc tabes del sòl ALHORA.

Si un sol jugador, comet un error, passa el torn de joc a un altre.

LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE LA REPÚBLICA ROMANA

La república romana és el període entre que Tarquini el Superb va ser expulsat fins que August es va declarar emperador. Durant aquest període es van formar diferents institucions de govern amb diferents funcions. Algunes d'aquestes tenen alguna semblança amb la nostra forma de govern actual.

Les institucions són les següents:
Els cònsols, autoritats que tenien el càrrec més alt tant en el govern, com en la justícia, com militarment. Hi havia dos cònsols per tenir dos punts de vista diferents i que així el govern quedés més equilibrat; el seu mandat només durava un any.
Després hi havia el senat, aquest exercia la mateixa funció que en la monarquia: consulta i assessorament als cònsols.
També hi havia les assemblees, d'aquestes hi havia de tres classes, una per cada "estament". La curial era la reunió de patricis i escollia els càrrecs de les altes magistratures; la centurial era la reunió de ciutadans sota un sistema militar i la seva funció era designar un nou cònsol, i l'última era la tribal que era la reunió de plebeus i escollien els seus representants.
També hi havia quatre institucions més que eren els censors, que escollien el senat, els qüestors, que recaptaven els impostos, els pretors, que administraven la justícia i els edils que es cuidaven del manteniment de la ciutat.
Tot i que han passat molts anys el nostre sistema polític encara té una part del romà, tenim un cap de govern i el poder està dividit encara més que a Roma, uns s'encarreguen del poder judicial, d'altre del legislatiu i uns altres de l'executiu.
Els romans tenien dos caps de govern per contrastar opinions. Creieu que nosaltres hauríem de seguir el seu exemple i tenir dos caps de govern? Si en tinguéssim dos com penseu que haurien anat les coses? O no hi hauria cap diferència?

 
Representació del senat reunit en el parlament.

Dones romanes revolucionàries.

A l’època romana, les dones no tenien drets i gaudien de molt poca llibertat. Eren les encarregades de cuidar els fills, la llar, teixir, filar, i ensenyar a ser una bona matrona romana a les seves filles. Hi havia una clara desigualtat social entre elles i els homes.

No obstant aixó, hi va haver dones que van marcar un abans i un desprès gràcies a les seves actituds revolucionàries. Entre elles hi destaquen:

Hortènsia

Hortènsia va ser la filla de Quint Hortensi, el qual va ser un orador, cònsol i advocat, de qui va rebre el do d’oradora. Va ser coneguda pel discurs que va pronunciar davant dels membres del Segon Triumvirat.

En aquella època, les dones romanes no gaudien de l’estatut de la ciutadania, no pagaven impostos i eren apartades dels negocis. Només podien reunir grans quantitats de diners ja que només rebien diners per l’herència de la mort del seu pare o marit. Després de la mort del marit d’Hortènsia, es va aprovar una nova llei que recaptava impostos a les 1500 dones que gaudien de les majors riqueses. Per això, aquestes dones indignades van triar Hortènsia per expressar les seves idees en contra de la llei. En aquest discurs, Hortènsia va defensar els drets de les dones criticant la desigualtat que hi havia entre sexes i ,encara que al principi la majoria van voler fer-la fora del recinte, gràcies a la protesta de la gent que hi havia, va aconseguir que aquest impost no només s’apliquès sobre les dones, sinó també sobre els homes.

Lívia Drusil·la

Lívia Drusil·la va ser l’emperadriu romana i esposa d’August, també conegut com a Juli Cèsar Octavià. Primerament es va casar amb Tiberi Claudi, però quan aquest va lluitar contra August, Lívia va cridar l’atenció d’August i es va acabar casant amb ell.

Amb August no va tenir cap fill, però amb Tiberi en va tenir dos.

No obstant, Lívia  va complaure al seu marit en tots els detalls sempre i va tenir una gran influència sobre el govern, cosa estranya quan es tractava d’una dona.

Posteriorment, va disputar amb el seu home per la successió ja que August volia deixar-la a membre de la seva pròpia família i ella la volia per assegurar als seus fills.

Cornèlia Escipiona

Cornèlia va ser la filla petita de Corneli Escipió i es va casar amb Tiberi Semproni amb qui va engendrar dotze fills.

L’any 121 a.C va quedar vídua amb dotze fills. No obstant, ella va rebutjar totes les ofertes per un segon matrimoni i va dir orgullosa que ella preferia romandre com a una Escipiona i que no necessitava de cap home per a treure endavant als seus fills.

Era una dona molt culta i es va guanyar una posició especial a la República. Mentre altres dones parlaven de guarniments personals, ella va dir que les seves úniques joies eren els seus fills. Aquí va demostrar no ser una dona materialista i tenir altres prioritats que els luxes, com els seus fills i els valors.

Des de sempre va preferir ser coneguda com a mare dels seus fills que com filla de Corneli o esposa de Tiberi. Quan va morir se li va dedicar una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia: Cornelia mater Gracchorum (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia ser esmentada. Aquesta va ser la primera estàtua feta a una dona en un lloc públic.

El color porpra entre els romans

El porpra, tant el nom com el color, prové d'un tint fet a partir de les glàndules mucoses d'un cargol de mar tropical, el Murex (porphyra en grec, i purpura en llatí).

El seu descobriment s'atribueix a un mite sobre el déu fenici, Heracles: un bon dia, el gos d'Heracles va mossegar la closca d'un cargol Murex i seguidament la boca se li va tenyir d'un color lila. La bonica ninfa Tiro, qui acompanyava a Heracles, li va dir que només tindria relacions sexuals amb ell si aquest vestia amb una peça de roba del mateix color que la boca del gos. Heracles no va tenir més remei que acceptar la condició que la ninfa li demanava i així és com va sorgir el famós tint porpra de Tiro.

Es necessitaven 250.000 exemplars del cargol per produir tansols 28 grams de tint porpra. Això feia que la producció fos molt lenta i costosa. El mètode que s'emprava consistia en deixar grans quantitats d'aquests cargols descomposar-se al sol.

Al segle III a.C., aquest tint va arribar a ser més valuós que l'or: només un sol quilo costava tres vegades el salari anual d'un forner de pa romà.

Malgrat que els grecs van ser els principals clients, van ser els romans qui es van convertir en fanàtics d'aquest color.

En actes importants, els generals vestien amb túniques porpres i d'or, mentre que els senadors i cònsols només portaven unes tires de color porpra als extrems de les seves togues.

L'ús d'aquest color a la Roma imperial encara era molt més regulat: només li era permès a l'emperador.

L'exclusivitat i la connexió amb el poder del color porpra en aquells temps explica que, encara avui dia, alguns reis i catedràtics importants, el portin a les seves peces de roba.

Semblances entre l'Antiga Roma i "Star Wars"

Probablement si algun cop hem vist alguna pel·lícula de "La guerra de les galàxies", ens haurem centrat tant a gaudir de tota la ciència-ficció i tot el conjunt d'aventures que se'ns presenta, que no haurem parat gaire atenció a què potser George Lucas va extreure moltes de les seves idees d'una civilització què, tot i haver passat un bon grapat de segles, no és tan llunyana com diu a les pel·lícules. En efecte, aquesta antiga civilització és l'antiga Roma. Aquí us presento uns quants factors que segurament han servit per crear "Star Wars".

1. Coruscant, la capital de la República galàctica:

Tot i que aquesta mega ciutat (que segons George Lucas omple tot el planeta Coruscant) ha rebut probablement influència dels gratacels de Nova York, també podem adornar-nos del fet que gairebé tota la ciutat té la mateixa arquitectura, just com també ho tenia l'antiga capital romana.

2. El Senat:

La segona coincidència és una de ben clara. La República galàctica no té ministres, sinó senadors, de fet, el sistema polític galàctic és pràcticament idèntic al sistema de la república romana, l'única diferència és que al món fictici de "Star Wars" hi podem trobar un Canceller Suprem, que té les mateixes funcions que un president del govern. Tot i això, durant l'episodi III, si parem atenció a una conversa entre els personatges principals (l'Obi-Wan Kenobi i l'Anakin Skywalker) podem sentir que comenten que el Canceller Suprem Palpatine ha estat reescollit en el seu càrrec durant quatre anys més amb l'única aprovació del Senat i sense convocació d'eleccions. Aquest succés també era comú al Senat de la República Romana, de fet Juli Cèsar va ser reescollit unes quantes vegades. També hi destaca que en certes ocasions el Canceller Palpatine porta una vestimenta que ens pot fer recordar les togues dels senadors romans.

3. De la República a l'Imperi:

Una altra similitud és el fet que una vegada acaben les guerres clon (les quals podrien ser un equivalent a la II i III Guerra Civil romanes) el Canceller Palpatine aconsegueix desfer-se dels Cavallers Jedi, la amenaça més gran que podria fer-lo fracassar en tots els seus plans per arribar al poder absolut. Una vegada fet això, convoca un ple al senat per anunciar noves reformes, les quals li atorguen tot el poder a ell (auto proclamant-se emperador) i reorganitzen la república en el Primer Imperi Galàctic on el senat no té cap tipus de poder polític real. Això és semblant al que va passar realment a l'antiga Roma, quan Juli Cèsar va començar a reunir tot el poder, i tot i no viure per veure-ho, finalment Roma es convertí en un Imperi on l'emperador o "Caesar" tenia tot el poder sobre tot el territori romà.

 4. La guàrdia del canceller/emperador:

Si observem els guàrdies que protegeixen al Canceller o a l'emperador, podríem veure certa semblança (pel que fa al seu uniforme), amb la Guàrdia Pretoriana que durant l'imperi romà protegien el Cèsar.

5. L'amfiteatre de Geonòsis:

Cap al final de l'episodi II, podem veure com els protagonistes són portats a una mena d'amfiteatre per ser devorats per unes bèsties alienígenes. Això ens pot recordar a les famoses "Venationes", espectacles que es duien a terme en els amfiteatres i en les quals els gladiadors havien de lluitar contra feres salvatges com lleons o tigres.

6. Les curses de Baines:

Durant l'episodi I, se'ns mostra una cursa de Baines, les quals podríem relacionar amb les curses de Moto GP o la Fórmula 1, però també (pel disseny dels vehicles i la violència de les curses) podem relacionar-les amb les curses de cavalls que es feien al circ romà.

Aquestes són les sis similituds que he trobat entre l'antiga Roma i "Star Wars", segurament no les he trobat totes. I vosaltres, podeu recordar cap?

Putin i el pater familias

   Tots i totes els que heu fet llatí coneixeu de sobres l´enorme poder que el pater familias a l´antiga Roma (patria potestas) i tots els drets dels quals gaudia: el ius exponendi, segons el qual podien acceptar o no el nou nat a la família; el ius vendendi, que permetia al pater familias vendre els seus fills com a esclaus; i els ius vitae necisque, dret que conferia al pare la possibilitat de matar un fill o una filla (aquest darrer, que era molt extrem i rarament emprat, ja havia desaparegut en època imperial).

   Doncs bé, aquestes prerrogatives, que avui ens semblen completament despiadades i aberrants, podrien tornar a estar autoritzades a l´actual Rússia per obra del seu presidents, Vladimir Putin.

   Llegiu l´article que teniu a continuació i opineu-ne:

El tràgic agermanament de Putin i Trump

   

Panem et circenses al segle XXI

   Fa pocs dies ens va sorprendre a tots la notícia que hi ha previst el rodatge d´un reality show a Rússia inspirat en la famosa pel.lícula Els jocs de la fam. De seguida que me´n vaig assabentar, no vaig poder evitar pensar en les lluites de gladiadors i en les venationes que tant agradaven als romans. Quantes vegades, després d´explicar aquest tema a classe, hem debatut sobre com eren de violents els nostres avantpassats i com gaudien contemplant la sang i la mort a l´arena del Colosseu. En aquells moments, ens sentim a segles de distància dels descendents de Ròmul i ens permetem el luxe de criticar-los per la seva salvatgia, i amb tota la raó.

   Com podem justificar, doncs, en ple segle XXI, un espectacle tan terrible com el que es proposar gravar la televisió russa, si finalment el govern dóna la seva aprovació i es tira endavant el projecte? Com es possible que ja hi estiguin inscrites 400 persones, disposades a deixar-se violar o a perdre una extremitat a canvi d´un hipotètic premi? I el que és més inquietant per a mi. Quants espectadors gaudiran amb el martiri d´aquests éssers humans? Per desgracia, la resposta ens faria estremir.

   Si voleu llegir-ne més detalls, cliqueu a l´enllaç de sota

http://verne.elpais.com/verne/2016/12/18/articulo/1482069176_062044.html

   Espero les vostres opinions

Les naumàquies

Quan es parla de l'Imperi Romà, una de les coses que et vénen al cap sense cap dubte són els combats entre gladiadors.

Però no només feien aquesta classe d'espectacles, també se celebraven entre altres, les naumàquies, o recreació de batalles navals . 

A les naumàquies batallaven exèrcits d'homes muntats en vaixells que acabaven reduïts a runes i cadàvers, si resultaven vençuts.

Aquestes naumàquies eren summament sagnants perquè, a més de la quantitat d'homes que hi prenien les armes, els perdedors eren condemnats a mort des d'abans de començar. La creença popular diu que aquesta era la frase que els gladiadors usaven com a salutació a l'emperador: Morituri te salutant (Els que van a morir et saluden).  Però no és així; la veritat és que eren els naumachiarii (els participants en les naumàquies), els que feien servir aquestes paraules.

I té sentit, ja que, si perdien, moririen si o si. (No com el cas dels gladiadors).

Per realitzar aquest espectacle o combat es necessitava un grup d'homes armats, que havien arribat a ser 6.000 homes (soldats i remers) aproximadament, que eren presoners de guerra. Aquests valerosos combatents s'enfrontaven entre els altres a sobre de grans vaixells com els birems, trirrems i quatrirems (vaixells de dos o tres fileres de remers).

La primera naumàquia coneguda que va ser oferida per Juli César al poble romà al segle 46 aC, durant la celebració del 4t triomf d'aquest com a emperador. Aquest va fer construir una gran piscina a prop del riu Tíber per tal de poder contenir autèntics vaixells de combat.

August també celebrà una naumàquia al segle II aC, amb motiu de la inauguració del temple de Mart.

Claudi també n'organitzà una al 52 dC, per tal d'inaugurar els treballs de drenatge del llac Fucino. 

El Colosseu

   Va ser un amfiteatre romà que va ser construït per ordre de l’emperador Vespasià, ja que volia fer un bon regal al seu poble. Per tant, el Colosseu simbolitza i glorifica a aquest emperador que el que volia amb aquest edifici lúdic era fer una bona propaganda sobre ell mateix davant del poble. Aleshores, l’amfiteatre es va començar a construir entre l’any 70 dC i l’any 72 dC on l’ organització de l'obra es feia amb diversos torns de treballadors durant el dia i es va acabar i inaugurar a l’any 80 dC durant el regnat de l’emperador Tit. Van haver-hi moltes reparacions, ja que van haver-hi alguns incendis (el més important al 217 dC) i alguns terratrèmols (el més important al 443 dC).

El Colosseu.

   L’amfiteatre Flavi o el Colosseu té un perímetre el·líptic de 524 metres. S’hi pot apreciar la utilització de l’arquitectura típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els frisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos.

A l’interior de l’edifici hi havia la càvea (cavea), que era la graderia, des d’on el públic podia gaudir de l’espectacle. Estava ple de quilòmetres de passadissos amb voltes, d'escales i de portes d’accés

Interior de l'amfiteatre Flavi.

(vomitoria), ja que estava pensat per un moviment fluid de molta gent. Les grades es diferenciaven en graus, diversos pisos reservats a cada classe social:

·         El podium, el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats, sacerdots i potser les vestals.

·         El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat.

·         El maenianum secundum, dividit en l'imum, per als ciutadans rics, i el summum, per als pobres.

·         El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, probablement sense seients, i reservat per a les dones pobres.

   L’arena (harena), era una plataforma construïda en fusta i coberta de sorra. Tenia un subsòl amb un complex de túnels i masmorres (l'hipogeu) on s'allotjaven els gladiadors, els condemnats i als animals. El sòl disposava de diversos muntacàrregues que comunicaven amb el soterrani i que podien ser usats durant l'espectacle. El plànol de la sorra tenia un complet sistema de drenatge, connectat a quatre imponents claveguerams. S'ha suggerit que servien per la necessitat d'evacuar l'aigua després dels espectacles navals.

   El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys: en el segle VI s´hi van fer els últims Jocs. S'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges (venationes) on s'hi feien servir una gran varietat de bèsties salvatges, la majoria importades d'Àfrica i Àsia: rinoceronts, hipopòtams, elefants, girafes, lleons, panteres, lleopards, cocodrils i estruços. Les batalles i les venationes es representaven als escenaris amb arbres i edificis movibles. També s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals (naumachiae) on el pis inferior s'omplia d'aigua per a mostrar cavalls i bous prèviament entrenats nedant i recreacions d'una famosa batalla naval entre els grecs de Corfú i els corintis i d’altres històries navals.

La vista aèria del Colosseu.

A l’Edat Mitjana, a finals del segle VI es va construir una petita església dins de l'estructura de l'amfiteatre, encara que aparentment no li va donar un significat religiós a l'edifici sencer i més tard va acabar sent destruïda. La sorra es va transformar en un cementiri i els nombrosos espais entre els arcs i sota els seients es van convertir en tallers i refugis.

També va haver-hi un gran terratrèmol al 1349 que va danyar molt l’estructura del Colosseu, fent que el costat extern sud s’ensorrés. Moltes d’aquestes pedres despreses van ser reutilitzades per a construir palaus, esglésies (inclòs el Vaticà), hospitals i altres edificis de tota Roma.

Actualment, l’amfiteatre Flavi és un dels grans atractius turístics de Roma. Hi ha ubicat un museu dedicat al déu grec Eros, al pis superior de l'edifici i ha estat portat al cinema en múltiples ocasions. Aquest monument de la Roma clàssica ha estat designat una de les set noves meravelles del món, segons la designació honorífica realitzada a Lisboa el 7 de juliol del 2007.

Els aqüeductes a l'antiga Roma

   Els romans van construir nombrosos aqüeductes per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per a les seves feines. Aquests aqüeductes van ser un dels grans èxits d'enginyeria del món antic, i van establir un estàndard no igualat per més de mil anys després de la caiguda de l'imperi Romà. Moltes ciutats encara mantenen i fan servir els antics aqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades.

Un aqüeducte arrencava en un sistema de captació d'aigua, generalment a les muntanyes. L'aigua passava de forma controlada a la conducció des d'un dipòsit de capçalera (caput aquae).

La mateixa ciutat de Roma, sent la ciutat més gran, tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada per onze aqüeductes construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys. Els estudiosos han arribat a predir la mida de la ciutat per la quantitat d'aigua que en rebia. Proporcionaven aigua per a beure, per posar en funcionament nombrosos banys públics i fonts de la ciutat, i també vessaven l'aigua sobre mecanismes hidràulics emprats en mineria per trencar roques.