PISÍSTRAT, EL TIRÀ “BO”

 Pisístrat – Πεισίστρατος –, fill d’Hipòcrates, va ser un tirà d’Atenes que va prendre el poder l’any 560 fins la seva mort (va viure exiliat per dos períodes).

Va rebre el seu nom el qual significa “fill de Nèstor” perquè era, segons la mitologia grega, ancestre familiar.

Pisístrat és conegut per la guerra contra Mègara, on va dirigir l’exèrcit atenès.Va aconseguir conquistar la ciutat de Nisea i va recuperar Salamina. Gràcies a les seves accions i l’amistat que tenia amb Soló, va aconseguir un lloc destacat dins la política atenesa.

Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'Atenes. Llavors, les lluites entre el partit de la plana, el partit de la costa i el partit de les muntanyes van esclatar. Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport.

Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs. Li van concedir un cos de 50 homes armats per a la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella (560 aC.). 

Una vegada al poder, Pisístrat no va canviar les lleis i va administrar molt bé el país, però molt aviat les faccions de Megacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat va ser confiscada i fou comprada per Càl·lies, fill d'Hipònic.

Pisístrat va ser a l'exili uns sis anys, però va tornar després de fer una aliança amb Megacles. Altre cop el tirà va recórrer a un estratagema per accedir al poder i el poble el va rebre i acceptar, segurament també per influència de Megacles i el seu partit, ara aliats al tirà.

Megacles altre cop es va aliar amb Licurg contra Pisístrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Un altre cop la seva propietat va ser confiscada i un altre cop la va comprar Càl·lies.

A proposta del seu fill Hípies, Pisístrat va decidir intentar recuperar el poder i va obtenir el suport d'algunes ciutats. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exèrcit mercenari a Argos. Finalment, els mercenaris van arribar a Marató a l'Àtica on els partidaris de Pisístrat se li van unir, els seus rivals van sortir a trobar l'exèrcit invasor amb les forces militars al seu abast, els dos exèrcits van acampar al Temple d'Atenea a Pal·lene i Pisístrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic. Mentre eren perseguits els fugitius, Pisístrat va poder entrar a Atenes sense oposició.

Altre cop tirà, va adoptar mesures per assegurar-se el control del poder. Un cos de mercenaris va quedar a la seva disposició i ostatges dels seus enemics foren enviats a Naxos, sota custòdia de Ligdamis. Altres oposicions foren desterrats o es van exiliar.

Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, però tot i això, el judici que en fan els autors antics, com ara Heròdot, no és gaire sever, pel fet que el consideren un tirà dotat de grans habilitats per governar. Se li atribueixen diverses reformes i millores. Pisístrat va acabar amb els abusos per part dels aristòcrates, va promoure un repartiment més equitatiu de la riquesa i va afavorir un fort creixement econòmic de les classes mitjanes. A més, va promoure la cultura i va embellir Atenes . Va fer construir temples, aqüeductes i vies. Amb tot això, va aconseguir força suport.

Pisístrat va ordenar posar per escrit la Ilíada i l’Odissea i va organitzar els primers concursos teatrals en honor al Déu Dionís (Déu del vi i la fertilitat).

Els seus fills van ser assassinats i expulsats. Finalment, Pisístrat va morir l’any 527 aC.

MARTINA  SALVIA

5E

ELS 7 SAVIS DE L’ANTIGUITAT

“Els Set Savis” va ser el nom donat per la tradició grega a set antics savis grecs, al voltant del 620 i el 550 aC, pel fet que els seus ensenyaments o frases són una guia de la vida dels homes. 

Segons el diàleg “Protàgores” del gran filòsof Plató, aquests savis eren:

TALES DE MILET: va ser un filòsof grec nascut a la ciutat de Milet, a la vora del Mar Egeu. Se'l considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i, per tant, l'iniciador de filosofia occidental. Se li van atribuir grans i prodigiosos coneixements en múltiples sabers i els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política.

SOLÓ D’ATENES: va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Va néixer a Salamina, encara que va desenvolupar la seva activitat política a Atenes. 

És conegut principalment per la seva tasca legislativa durant l’època arcaica per a reduir les grans diferències socials i econòmiques dels atenesos. 

BIES DE PRIENNE: fou un jurista i filòsof grec de Jònia. Va ser jutge a la ciutat de Prienne i es va fer famós per les seves decisions intel·ligents. 

Algunes anècdotes sobre ell expliquen que la seva bondat era tal que un cop va pagar un rescat per algunes noies que havien estat capturades. Després d'educar-les com les seves pròpies filles, les va enviar de tornada a Messina, la seva pàtria.

PÍTAC DE MITILENE 

Era un comandant conegut per la seva saviesa política i social, així com per la seva prudència i destresa militar.  Va guanyar fama per l'alliberament de la ciutat de Mitilene de la tirania, després d’enderrocar el tirà Melancre. 

L'any 606 aC, dirigia l'exèrcit de Mitilene en la seva guerra contra Atenes, on els mitilenis van ser derrotats. Pítac es va destacar lluitant i vencent en combat singular contra el comandant atenenc, i per això, va rebre com a premi unes terres que va dedicar al culte i que foren anomenades les terres Pitàccies.

CLEÒBUL DE LINDOS

Va governar Lindos i es va guanyar la fama com un governant savi i planificador. Va destacar per la seva bellesa i intel·ligència i va ser autor de poesies i diversos enigmes.

En la seva joventut va viatjar per Egipte per estudiar filosofia, i en tornar, es va casar i va tenir una filla, Cleobulina, que també va assolir una certa notorietat. 

MISÓ DE QUENES

Va ser un savi grec nadiu de Quenes, una ciutat de Lacònia. Es diu que era fill d'Estrimó i que era pagès.

S’explica que quan Anacarsis va preguntar a l'oracle si hi havia algú més savi que ell, la Pítia li va contestar: “Dic que a Quenes hi ha un Misó que és més savi en el seu enteniment que tu.” Quan, ple de curiositat va arribar al poble de Misó el va trobar en ple estiu llaurant unes terres i li va dir: "Ara no és temps de llaurar" i Misó va contestar: "Però sí de preparar el terreny".

QUILÓ DE LACEDEMÒNIA 

Va ser un poeta espartà, que va ocupar el càrrec d'èfor i va elaborar gran part de la constitució atribuïda a Licurg. 

Se li atribueix la militarització de la vida civil d'Esparta. També va introduir el costum que els èfors s'unissin als reis com els seus consellers.

Els set savis, representats a la Crònica de Nuremberg.

Mosaic on apareixen els set savis, Sòcrates i Cal·líope. Es troba al Museu Nacional de Beirut.

SALOUA LOUAHIDI

5E

Vegetarianisme a l´antiga Grècia?

L'Orfisme i el Pitagorisme van ser dos grans corrents religioses de l'època, i van ser aquestes les que van proposar un estil de vida diferent, basat en la puresa i la purificació, el vegetarianisme.

A les antigues comèdies es planteja als pitagòrics com a vegetarians. Alguns portaven el vegetarianisme als extrems menjant nomès pa i aigua. Altres ho practicaven d'una forma menys estricte i nomès es prohibien menjar carns sagrades, com el gall blanc. Els pitagòrics menjaven carn de tant en tant com a part dels banquets sacrificials, per complir els seus deures religiosos.

Empèdocles condemnava el consum de carn i va adoptar una postura propera al vegetarianisme modern. Va justificar el vegetarianisme per la creença en la transmigració de les ànimes i la justícia que es deu a tots les criatures. Empèocles tambè es negava a menjar vegetals perquè creia que la seva ànima s'havia encarnat en un arbust. Amb el temps els sacrificis passaràn a ser simbòlics. Després el vegetarianisme i l'idea de la puresa s'uneixen, moltes vegades, juntament amb l´abstinència sexual.

No tots els pitagòrics eren vegetarians. Plutarc, el filòsof platònic i historiador del s. II d.C., advocava per l'abstinència de la carn, però no per raons místiques o religioses. Encara que Plutarc creia en la transmigració de les ànimes, no estava completament convençut que les ànimes humanes es reencarnessin en animals.

Per als pitagòrics era absurd  pensar que la pràctica de menjar carn estigués basada en la naturalesa.  Ells pensaven que l'home no és de natural carnívor, ja que no posseeix ni un potent bec, ni urpes afilades, ni ullals punxeguts, aptes per a caçar i estripar la presa, ni tampoc un estómac prou poderós per digerir la carn crua. A més, Plutarc pensava que el consum de carn ocasionava conflictes de tipus moral i que érem injustos respecte de la resta éssers vius, ja que la golafreria ens portava a consumir aliments que potser correspondrien a uns altres.

Aixì doncs el vegetarianisme estava present en l'antiga, Grècia però principalment entre els pitagòrics.