El Cristianisme a l'Antiga Roma, de secta a religió oficial.

La relació inicial de Roma amb els primers cristians era d'indiferència, a l'igual que amb hebreus i creients d'altres religions. Mentre paguessin els pertinents tributs a Roma, podien practicar lliurement la seva religió, el problema és que els cristians afectaven els interessos dels hebreus i va començar a haver-hi conflicte entre els dos grups, factor pel qual les autoritats romanes van intervenir executant Jesús, a partir d'aquest punt les seves relacions van anar empitjorant fins a arribar el moment del gran incendi de Roma al 64 d.C.

l'Emperador Neró va acusar obertament els cristians (considerats una simple secta) de ser els causants de la catàstrofe i va començar una persecució dels practicants del cristianisme que duraria quasi dos segles fins a l'any 313, quan sobtadament es va legalitzar el cristianisme a l'imperi. 

Les causes principals que van permetre la perllongació dela persecució tant de temps va ser la rebel·lia oberta dels cristians contra els romans, mentre altres se sotmetien, els cristians no només no pagaven els seus impostos sinó que també criticaven el govern romà i la seva religió, també va haver-hi moments en què mandataris romans s'aprofitaven dels cristians per desfogar les penúries del poble romà amb execucions i espectacles per distreure'ls dels seus problemes.

Cap a l'any 312 l'Emperador Constantí I no només va legalitzar de nou el cristianisme i va, deixar de banda les tradicions paganes anteriors, posteriorment l'any 392 per a més inri es varen prohibir oficialment la pràctica de religions paganes, contràriament a les creences generals, el mateix Constantí no va instaurar el cristianisme a l'imperi, això es va produir a finals de segle, però si va assentar les bases de l'església cristiana catòlica.

El més segur és que aquesta acceptació del cristianisme servís al propòsit de garantir a l'Emperador un control major sobre la població, un dels sobrenoms de Constantí I va ser el Gran Pare de l'Església. L'any 330 l'Emperador ordena el furt d'una amplíssima quantitat de tresors emmagatzemats als temples de Grècia i Itàlia per enriquir la seva nova capital de Constantinoble, Constantí va retirar la seva estàtua dels temples pagans. La reparació d'aquests temples va ser prohibida, i els fons van ser desviats a favor del clergat cristià.

Per al pobre poble romà i de totes les províncies el que els va tocar va ser transformar-se al cristianisme i seguir sota el domini d’un Emperador fent la mateixa vida miserable de sempre, molts caps de la nova església es van enriquir, però les condicions de vida del poble no van patir gaire canvi excepte una altra imposició dels seus mandataris moguts per l’interès del poder.

DE PALAU A ESGLÈSIA: LA BASÍLICA

El mot basílica prové del llatí, basilica, que al seu torn prové del grec, basileús, que volia dir "rei". Els grecs havien anomenat basiliké a una gran sala rectangular que hi havia als palaus dels reis orientals, com per exemple el rei de Pèrsia, i que era el lloc on aquests monarques hi tenien el tro i feien les audiències reials. Els romans, inspirats-se en la forma d´aquestes grans sales, van crear un edifici similar, que anomenaren basilica, tot mantenint el seu nom original grec.

Van situar aquest edifici al fòrum, i es va convertir en el lloc on es celebraven els judicis i s´hi feien activitats comercials. Tenia una estructura rectangular, i habitualment estava formada per tres naus allargades, aguantades per columnes. Els sostres alts permetien obertures o fenestrae per a deixar entrar la llum. Al fons de la nau central, més ample que les altres dues, hi havia una exaedra on hi seien les autoritats o, en el cas dels judicis, el pretor. També hi havia un altar on s´hi feien sacrificis abans de tancar un negoci important.

A continuació, hi teniu una reconstrucció d´una basílica.

Quan, al segle IV es va imposar el cristianisme com a religió oficial de l´Imperi i, per tant, els cristians van poder sortir de les catacombes on hi havien viscut amagats i on fins aleshores havien fet les cerimònies religioses, la basílica va ser aprofitada com a temple per a oficiar-hi els ritus, degut a les seves dimensions, la seva ubicació, al centre de la ciutat, i al fet que no hi havia estat utilitzada per a fer-hi rituals pagans.

Basílica paleocristiana de Santa Sabina (segle V), Roma